Pro Vegueria Penedès

  • Vés al contingut
  • Vés a la navegació principal i entra

Cerca a la visualització de navegació

Navegació

Cerca

Estàs aquí:Inici
  • Inici
  • Qui som
  • Manifestos
  • Bases
  • Comunicats de la PVP
  • Articles d'opinió
  • Documents
  • Recull de premsa
  • Videos
  • El Penedès
  • Adhesions
  • Facebook Vegueria Penedès
  • Contacte
  • Els nostres BLOCS
  • Enllaça'ns

Inici

Comunicat 17-232, Primer Debat de Treball, Empresa i Coneixement (09.11.2019), Data Comunicat 11.11.2019

  • Imprimeix
  • Correu-e

 

El passat dissabte es va celebrar al Centre d’Entitats el debat sobre “Empresa i Coneixement”, que és el primer dels quatre que es faran en les capitals de comarca per preparar el Congrés “La Gestió del Territori  de  la Vegueria del Penedès al servei de les persones” que s’ha de celebrar el proper mes de febrer al Castell de Castellet. A la reunió hi acudiren representants de l’Ajuntament d’Igualada, Consell Comarcal de l’Anoia, UEA, FEGP, CCOO, UGT, així com diverses entitats i persones interessades. 

La benvinguda institucional va estar a càrrec de Marisa Vila, regidora d’Ensenyament de l’ajuntament igualadí. A continuació va prendre la paraula Felix Simon, President de l’Associació Pro Vegueria del Penedès, que va explicar l’objectiu del Congrés i la importància de la participació per tal que les conclusions a les que s’arribi siguin el reflex de les necessitats i anhels de la societat. Va explicar també que les comissions han elaborat uns document de base que són els que es porten als debats i que una vegada recollits tots els suggeriments es treballarà per validar dades i preparar el document que s’haurà de portar al Congrés. Una vegada el Congrés aprovi les diferents ponències està previst fer un document resum que es presentarà a tots els electes i se’n farà una presentació pública a cada capital de comarca.

A continuació es va iniciar el debat que conduí Pere Prat on es varen tractar temes relacionats amb l’Agenda 2030 que propicia l’ONU, centrats en el Objectius de Sostenibilitat 6-7-8 i 9, tot i que en la majoria dels restants també hi ha molts temes que podrien vincular-se al territori. Els objectius que més s’han treballat són la gestió e l’aigua, l’energia assequible, el creixement econòmic, les infraestructures i la industrialització inclusiva dins de l’àmbit de la Vegueria i tenint present que l’objectiu és una economia social i solidària. 

Es va explicar que una empresa és l’organització que aplega recursos humans i econòmics per realitzar projectes compartits. Crea lligams amb els stakeholders (territori, proveïdors i d’altres) i genera un teixit adequat perquè les persones puguin realitzar-se o assolir nivells de benestar. Per aconseguir-ho ha de ser sostenible, respectuosa amb el medi ambient i fonamentada en valors ètics i socials. I per desenvolupar-se necessita idees, un entorn favorable, iniciatives, coneixements i estructures.

Un dels temes estrella va ser la globalització i l’impacte que ha tingut sobre l’economia i els canvis de paradigma social. La conclusió va ser que és un corrent inevitable, però que ha de vincular-se a la millora i creixement de tots els països i no a l’enriquiment d’unes poques persones, empobrint les classes mitjanes de territoris com els nostres. Estem davant d’una nova revolució que porta grans desafiaments com la Innovació vinculada al 4.0, la Internacionalització, el cicle de l’aigua, l’economia circular, l’energia, etc.  

Es va posar molt èmfasi a les conseqüències i servituds que comporten els serveis a les conurbacions veïnes. S’han de tractar amb cura, per no ser només el pati del darrera de Barcelona, Tarragona i els seus ports. En aquest aspecte es va posar una atenció especial a evitar una logística embogida que prioritza la importació i distribució de productes arribats de l’estranger que només afavoreixen les grans concentracions de capital i que converteixen en erms les activitats i iniciatives locals. En el que sigui possible s’han de potenciar les activitats de proximitat que generin una diferenciació i personalització de les activitats empresarials. També es va parlar extensament de la importància de disposar del pla urbanístic de l’àmbit del Penedès que tracti els aspectes de mobilitat, polígons industrials i tots els serveis de futur (energies renovables, abocadors, cicle de l’aigua)

El Coneixement avui és universal i cal aprofitar-lo correctament, ja que la competència per tothom està en saber aprofitar-la. Es va debatre com poder enriquir l’activitat econòmica amb la formació (amb menció específica a la FP dual, que s’ha de potenciar i fer més adequada) així com les diferents Universitats i la col•laboració amb la investigació i en programes d’empresa.

Sobre vies de comunicació i estructures es va enllaçar amb la comissió específica que dirigeix Jordi Cuyàs i es va parlar de les carreteres i línies de ferrocarril i els servei de ports. S’ha de concebre una estructura de comunicacions físiques i virtuals, com les telecomunicacions, que donin servei a la mobilitat interna i també amb les vegueries veïnes, que no són el nostre enemic, sinó territoris que com nosaltres cerquem la complementarietat i una connexió amb el món únic en el que vivim.

Així Ramón Tomàs va fer una presentació de com es poden tractar els residus, mirant de ser més eficients i menys costosos. Va explicar iniciatives que es fan en altres llocs del planeta que eviten que siguin els ciutadans qui facin el triatge a les cases, en condicions gens adequades i fent una feina per la que no sols no paguen, sinó que els costa cada vegada més diners en impostos. El seu missatge va ser “fem-ho diferent, però fem-ho molt millor.” 

Daniel Gutiérrez va explicar les línies mestres del model de Turisme que s’està treballant i va encoratjar els assistents a que anessin a Vilanova i la Geltrú el dia del debat. Joan Tarrada va fer una exposició de les qualitats que hi ha en el territori, tant pel que fa a les activitats que s’estan desenvolupant, com per les infraestructures museístiques i culturals. Va explicar projectes de fàcil implementació com l’accés d’alumnes de les escoles a museus o la millora d’espais que s’han deixat degradar en els darrers anys i va animar a participar al debat que es celebrarà al centre Cívic l’estació del Vendrell el proper dissabte dia 16.  

 

   

 

 

Comunicat 16-231, Congrés Pro Vegueria Penedès 2020, Empresa i Coneixement (Igualada 09.11.2019), data comunicat 04.11.2019

  • Imprimeix
  • Correu-e

 

 LA IDENTITAT DE LA VEGUERIA PENEDÈS

1ª de les Jornades Preparatòries del 

CONGRÉS PRO VEGUERIA PENEDÈS 2020.

 

Volem potenciar el Penedès en xarxa, fomentar el consum de proximitat, promoure una política de conservació de l’entorn i millorar la remuneració del sector primari i les condicions de vida de la gent, per acordar les bases d’un creixement ordenat amb visió de futur: 

- Quin model de Vegueria volem, en els diferents àmbits?

- Com podem contribuir des del Penedès a un món més sostenible, més just i solidari?

 

Dissabte 9 de novembre, de les 9 a les 13,30 hores

al Casal d’Entitats (Antic Maristes) - IGUALADA

EMPRESA I CONEIXEMENT

Una empresa és l’organització que aplega recursos humans i econòmics per realitzar projectes compartits. Crea lligams amb els stakeholdrs (territori, proveïdors i altres). Genera un teixit adequat perquè les persones puguin realitzar-se i assolir nivells de benestar. Per aconseguir-ho ha de ser  sostenible, respectuosa amb el medi ambient i fonamentada en valors ètics i socials. I per desenvolupar-se necessita idees, un entorn favorable, iniciatives, coneixements i estructures

 

   

 

 

Comunicat 15-230, Creació de la Comissió Territorial d'Urbanisme del Penedès, 28.10.2019

  • Imprimeix
  • Correu-e

DECRET 219/2019, de 22 d'octubre, de creació de la Comissió Territorial d'Urbanisme del Penedès i de modificació del Decret 68/2014, de 20 de maig, pel qual es regula la composició i el funcionament intern dels òrgans urbanístics de la Generalitat de caràcter col•legiat.

L'article 149, apartats 1 i 5, de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'ordenació del territori i urbanisme.

La disposició final vuitena del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovada pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, habilita el Govern perquè mitjançant un decret pugui modificar el nombre i l'abast territorial de les comissions territorials d'urbanisme, i la composició d'aquestes comissions i de la Comissió de Política Territorial i d'Urbanisme de Catalunya.

En exercici de la potestat reglamentària en aquesta matèria, mitjançant el Decret 68/2014, de 20 de maig, es va regular la composició i el funcionament intern dels òrgans urbanístics de la Generalitat de caràcter col•legiat.

Pel que fa a les comissions territorials d'urbanisme, l'esmentat Decret va establir el nombre i l'abast territorial d'aquests òrgans urbanístics, tenint present les demarcacions veguerials que estableix la Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries, i les particularitats dels territoris regits per lleis específiques.

La Llei 2/2017, del 15 de febrer, ha modificat la Llei 30/2010, del 3 d'agost, per crear la vegueria del Penedès, de manera que es considera convenient preveure una comissió territorial específica coincident amb l'àmbit d'aquesta nova demarcació veguerial i, en conseqüència, ajustar l'articulat del Decret 68/2014, de 20 de maig, en els aspectes afectats per aquesta nova comissió, així com a altres determinacions normatives en matèria de drets d'assistència a les reunions d'òrgans col•legiats de l'Administració de la Generalitat o d'impacte de gènere. Així mateix, es considera adient atorgar una denominació més apropiada a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, ja que el seu àmbit territorial no coincideix amb el de la demarcació veguerial de Barcelona, en la mesura que els municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, en virtut de la Llei 31/2010, del 3 d'agost, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, integren l'àmbit territorial d'una comissió d'urbanisme específica. Per això, es proposa que la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona passi a denominar-se Comissió Territorial d'Urbanisme de l'Arc Metropolità de Barcelona.

D'altra banda, el Decret 29/2018, de 7 de juny, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha desplegat l'estructura bàsica d'aquest Departament d'acord amb el nou àmbit competencial que li ha atribuït el Decret 1/2018, de 19 de maig, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

En la nova estructura, el Departament de Territori i Sostenibilitat s'ha dotat d'una Secretaria d'Hàbitat Urbà i Territori amb funcions, entre altres, en matèria d'ordenació del territori i urbanisme, i del qual depèn la direcció general competent en matèria d'urbanisme. La Secretaria d'Hàbitat Urbà i Territori, per tant, passa a ser l'òrgan immediatament inferior jeràrquicament al titular del departament competent en aquestes matèries.

L'esmentat Decret 68/2014, de 20 de maig, va regular la composició dels òrgans urbanístics de la Generalitat de caràcter col•legiat d'acord amb l'anterior estructura departamental, atribuint la presidència o vicepresidència de determinades comissions d'urbanisme al director general competent en matèria de ordenació del territori i urbanisme, com a òrgan unipersonal immediatament inferior jeràrquicament al titular del Departament en aquell moment.

Per tant, resulta convenient modificar aquest Decret per regular la composició dels esmentats òrgans urbanístics, de manera que els òrgans unipersonals immediatament inferiors jeràrquicament al titular del Departament tinguin l'adequada participació, amb independència de quina sigui l'estructura departamental que s'adopti.

D'altra banda, es considera també convenient preveure un major nombre de vocalies en la composició de la Comissió de Política Territorial i d'Urbanisme de Catalunya i de les comissions territorials d'urbanisme que no tenen un règim legal especial, les persones titulars siguin designades a proposta dels col•legis professionals, per tal de possibilitar la participació d'aquells col•legis més estretament relacionats amb les matèries d'urbanisme, habitatge i medi ambient; i preveure la possibilitat de convidar a assistir a les comissions esmentades, amb veu però sense vot, a altres persones expertes en disciplines relacionades amb els assumptes a tractar.

Així mateix, es preveu ampliar el nombre de vocalies que són designades per les organitzacions associatives d'entitats locals més representatives de Catalunya en les comissions territorials d'urbanisme que no tenen un règim legal especial, alhora que s'estableix que totes les vocalies designades per les organitzacions associatives esmentades garanteixin la representació de municipis dels diferents trams de població que conformen l'àmbit d'actuació d'aquestes comissions; es preveu la possibilitat que aquestes comissions territorials d'urbanisme puguin actuar en seccions temàtiques en funció de les característiques i problemàtiques de cada àmbit territorial; i es preveu, pel que fa a la representació de cada un dels departaments de la Generalitat en aquestes comissions territorials d'urbanisme,

En definitiva, aquesta disposició s'adequa als principis generals de bona regulació de l'article 62 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i concretament als principis de necessitat, eficàcia , proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència. En aquest sentit, l'adequació de l'estructura i àmbit territorial de les comissions territorials no afectades per règims legals especials en el de les demarcacions veguerials, és necessària per complir de forma eficaç el mandat legal contingut en la Llei 2/2017, del 15 de febrer; la previsió de participació dels òrgans unipersonals immediatament inferiors jeràrquicament al titular del departament competent en matèria de política territorial i urbanisme amb independència de quina sigui l'estructura departamental que s'adopti, resulta necessària i proporcionada a la seva finalitat, ja que conté les normes imprescindibles a tal que es puguin adequar les funcions urbanístiques a l'estructura departamental que sigui vigent; i l'ajust del nombre de vocalies de determinades comissions i la possibilitat de crear seccions temàtiques, ha de comportar un funcionament més eficient, augmentant la transparència en la presa de decisions, amb totes les garanties per als seus destinataris, sense generar càrregues administratives i sense incidir en els seus drets i obligacions. Finalment,

Per tot això, a proposta del conseller de Territori i Sostenibilitat, d'acord amb el dictamen emès per la Comissió Jurídica Assessora, i amb la prèvia deliberació del Govern,

Publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

DOGC núm. 7988 (24/10/2019)

Comunicat 14-229, Fa 10 Anys que el Govern de la Generalitat Va Decretar Fer l'Àmbit Penedès (17/11/2019), 22.10.2019

  • Imprimeix
  • Correu-e

1.- FA 10 ANYS QUE EL GOVERN DE LA GENERALITAT VA DECRETAR FER L’ÀMBIT PENEDÈS (17/11/2009)

El Pla Territorial General de Catalunya vigent des del 1995, s’havia de revisar cada 10 anys, amb els plans territorials redactats. Tanmateix, al 2005 només se n’havia enllestit un, que es quan tocava i el territori ens vàrem posar en marxa, per poder-hi afegir el Penedès. I no es fins el Decret 208/2013, de 30 de juliol, pel qual es desplega la Llei 23/2010, de modificació per fixar l’àmbit de planificació territorial del Penedès, d’un horitzó temporal fins l’any 2031, fixant-se en tres àmbits: els espais oberts, els assentaments urbans i les infraestructures de comunicacions. 

Posteriorment el 25/11/2015 és crea un grup de treball de seguiment entre la Generalitat i les administracions locals, amb participació dels Consells Comarcals, però no hem tingut cap informació al respecte. Diuen que un cop  enllestit l’avanç, el Departament impulsarà un procés de participació ciutadana. Seran sessions presencials obertes a tothom on es recollirà el sentir del Penedès sobre les diverses propostes per a la seva ordenació futura. Aquestes propostes s’incorporaran a l’Avantprojecte del Pla, que sí serà un document amb determinacions de caràcter normatiu. L’Avantprojecte tindrà una segona fase d’exposició pública i, un cop el Pla s’hagi aprovat inicialment, se sotmetrà a la informació pública pròpiament dita. 

Queda clar que el departament de Territori i Sostenibilitat té poca credibilitat, per l’incompliment dels terminis. Esperem tenir el PTP abans del 2031, i caldrà vigilar molt, o del contrari ens encolomarant tots aquells projectes que el territori majoritàriament  no desitja: el Quart Cinturó (B40), el LOGIS Penedès, el Pla urbanístic de Sant Marçal – Cal Vies, o qualsevol altre relacionat amb plataformes logístiques. 

2.- El 20/02/2020 S’ACABA EL TERMINI PER DESPLEGAR ELS SERVEIS TERRITORIALS DE LA GENERALITAT AL PENEDÈS

LLEI 2/2017, del 15 de febrer, de modificació de la Llei 30/2010, de vegueries, per a crear la vegueria del Penedès. I diu en el preàmbul: “La divisió territorial de Catalunya no només ha de respondre als àmbits territorials geogràfics naturals i històrics, sinó també als àmbits de sentiment de pertinença de la població configurats al llarg del pas del temps. Com a reconeixement definitiu de la singularitat geogràfica, històrica i econòmica del Penedès, aquesta llei crea la demarcació veguerial del Penedès com a expressió de la voluntat popular majoritàriament manifestada.”

I en la Disposició final. Entrada en vigor i adaptació de l'organització territorial dels serveis de la Generalitat “En el termini de tres anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, l'organització dels serveis territorials de la Generalitat i l'exercici de les funcions dels departaments de l'Administració de la Generalitat s'han d'adequar a l'àmbit territorial de les demarcacions veguerials que determina l'article 9 de la Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries.”

3.- CONGRÉS PRO VEGUERIA PENEDÈS 2020

El 21 de febrer del 2020, l’endemà del dia que s’acaba el termini que estableix la Llei, celebrarem el CONGRÈS “La gestió del territori de la Vegueria Penedès al servei de les persones” al castell de Castellet, seu del Centre Internacional per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies. L’esdeveniment ha de permetre abordar els principals reptes, que ha d’afrontar la societat penedesenca en el futur, amb la preocupació ambiental com a teló de fons, seguint els dictats de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, i els diferents aspectes d’una ecologia integral, que incorpori clarament les dimensions humanes i socials. Obrirà el Congrés el doctor en ciències, geògraf i naturalista de l’ICTA-UAB, Sr. Martí Boada, recent premi Talent en Medi Ambient i Sostenibilitat, amb la ponència “Biodiversitat, sostenibilitat i territori”.  I em demanat al president Torra que es digni fer la cloenda del Congrés.

Prèviament hem organitzat unes jornades preparatòries, els dissabtes  9, 16, 23 i 30 de novembre, a Vilafranca, Igualada, el Vendrell i Vilanova, respectivament, amb l’objectiu de servir per elaborar i sistematitzar, a partir de la participació ciutadana, per acordar les bases d’un creixement ordenat amb visió de futur: Quin model de Vegueria volem, en els diferents àmbits?

Els blocs temàtics, són els següents:

- El territori de la VP. Infraestructures. Regió Agroalimentària

- Empresa i Coneixement de la VP

- Cultura i Patrimoni de la VP

- El Model Turístic Sostenible de la VP 

Volem potenciar el Penedès en xarxa, fomentar el consum de proximitat, promoure una política de conservació de l’entorn i millorar la remuneració del sector primari i les condicions de vida de la gent. Posteriorment es farà una publicació, amb totes les comunicacions, debats i amb les conclusions del Congrés, amb el títol: “El Penedès al servei de les persones”. 

  • Inici
  • Anterior
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • Següent
  • Final