Comunicat 19-234, Tercer Debat de Treball, El Model Turístic (23.11.2019), Data Comunicat 25.11.2019

El passat dissabte a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú es va celebrar la tercera jornada preparatòria del Congrés “La Gestió del Territori de la Vegueria del Penedès al servei de les Persones”. En aquesta ocasió el tema del debat era el model turístics, com a activitat estratègica. La complementarietat amb els veïns de Barcelona i Port Aventura, el mar, la plana i la muntanya obren unes oportunitats increïbles. El paisatge, el territori, l’enoturisme, els esports marítims són ingredients que no tothom té a l’abast. Saber compaginar-ho i treure’n profit ha estat l’eix del debat.

La benvinguda l’ha fet Jordi Medina, regidor que actuava amb representació de l’Alcaldia de Vilanova i la Geltrú, explicant que la biblioteca on avui se celebra aquest debat és un dels espais més emblemàtics de la ciutat, on s’hi troben obres de molta vàlua del Museu del Prado. Explica el seu convenciment de que la ciutat ha de ser un referent i que ja porten  molt temps treballant la Marca Vilanova. Felix Simón, president de l’Associació Pro Vegueria del Penedès es congratula d’estar en aquest Museu d’interès nacional i explica el què és i per a què serveix la Vegueria. Recorda que el Penedès està al servei  de les persones amb una preocupació ambiental, nascuda de baix a d’alt i que no es pot deixar de treballar perquè el desplegament del Pla territorial és un repte que ja està plantejat.

Dani Gutiérrez, que suplia al ponent Jaume Casanyes que no va poder assistir per estar al llit amb grip, va orientar un ric debat per orientar el relat, que ha de ser fet per la gent i no deixar que siguin els de fora que el facin. Així es va parlar de rutes, d’hotels, de museus, de centres d’interpretació de formació i de la vinyala d’Òdena, sense deixar-se les infraestructures i les comunicacions que s’estan fent present en totes les jornades i que seran l’eix central de la propera ponència que es farà a Vilafranca el proper dissabte.

Van ser molt celebrades les intervencions de Ester García, directora de l’Escola d’Enoturisme i de Dani López, arqueòleg que va explicar la importància de la recerca ben feta. Així va parlar de que el vi no va arribar, com es deia, de la mà dels grecs i romans, sinó que els fenicis i els ibers ja n’elaboraven fa 2.700 anys. Va explicar els treballs que s’estan fent a la Font de la Canya i va fer referència a altres espais de recerca com l’Abric Romaní,  la Timba, i l’Arboç. Potser no sabem la riquesa que tenim. La vinya i vi ha de continuar la cerca de la qualitat com han sabut fer les regions de Bordeus i la Borgonya francesa.

Es va discutir força sobre la importància de la marca com identificador del territori i es van plantejar dos models. Un de més restrictiu que posicioni el territori com a referent sostenible que eviti l’esquarterament i la instal·lació d’activitats logístiques que s’emportin els beneficis a altres indrets, sovint llunyans i l’altre que gestioni les activitats que el món va requerint.  No s’arriba a cap conclusió i segurament aquest serà un dels temes importants del debat de la propera setmana.

També es va aprofundir molt sobre la importància de treballar correctament el big data. Avui hi ha molts organismes que recaven informació sobre el perfil dels turistes, els seu lloc d’origen, les pernoctacions, els paquets turístics que fan servir i si són de generació immediata o els fan els turoperadors. Es  necessita informació versemblant per saber com es mou el mercat que mou moltes persones i que té previst un increment del 400% en els propers anys i que a nivell mundial generarà dos bilions de moviments aeris.

Carles Garcia Inda va explicar que s’ha de ser clar amb el turisme ja que en alguna recerca apareix que hi ha gent que no el vol i el considera una molèstia, però que avui dona feina des de hospitals fins a botiguers, sense comptar amb els tradicionals restauradors, hotelers i mitjans de transport. El turisme encara està poc desenvolupat al territori i ni a Vilanova ni a Igualada hi ha un hotel de quatre estrelles i no hi serà si no es necessita i que no es poden menystenir les inversions que estan fent grups com Google en la cerca digital i de realitat virtual, que poden afectar el turisme, com també l’impacte climàtic que genera el transport.

Ja en el tram final Maria del Mar López explica el programa que es fa a  les escoles de Vilanova per explicar el patrimoni cultural que hi ha a la ciutat i les rutes turístiques de manera que tots tinguin present la riquesa que poden gaudir, així com la gastronomia típica del territori i en especial del Xató, un plat que avui ja té el reconeixement dels millors restaurants.

Félix Simon, aprofita el tancament de la jornada invitant a tothom a anar a Vilafranca el dissabte vinent. El tema serà El Territori, Infraestructures i Regió Agroalimentària i es farà a l’auditori del Vinseum. I pel que s’ha anat veient en les tres jornades fetes fins ara, serà un debat interessant en el que tots hi estem convidats.

Comunicat 18-233, Segon Debat de Treball, Cultura i Patrimoni (16.11.2019), Data Comunicat 18.11.2019

La segona reunió preparatòria del Congrés sobre la Identitat de la Vegueria del Penedès es va celebrar dissabte passat al Vendrell en el Centre Cívic L’Estació amb l’assistència de l’alcalde de la ciutat Kenneth Martínez i les tres regidores d’urbanisme, ensenyament i Turisme, Nuria Rovira, Silvia Vaquero i Bàrbara Maria Peris. També hi foren presents Dolors García,  presidenta de l’Institut d’Estudis Penedesencs i diverses personalitats de l’àmbit cultural penedesenc.

L’alcalde de la ciutat va explicar que s’ha de donar contingut a la realitat política administrativa,  que sempre va al darrera dels fets que construeixen la realitat econòmica, cultural i social. El Penedès, que és un territori històric de frontera, ha d’afermar la seva personalitat i ser capaç d’integrar a la gent que marxa de les conurbacions de Barcelona i Tarragona. I en aquest escenari la Cultura és un aglutinant de la diversitat.

Felix Simon fa referència a les diferents personalitats de les quatre comarques que composen la Vegueria, però que es complementen perfectament. Així s’ha d’aprendre a gestionar el territori a partir d’aquestes realitats, pensant sempre en el servei a les persones i com contribuir des del Penedès a un món més sostenible i solidari, tenint l’horitzó de l’Agenda 2030.

El debat, dirigit per Joan Tarrada, va estar centrat en aquesta realitat. El Penedès és un territori històric complert, però avui encara està lluny de tenir una activitat estructurada i continuada. Hi ha l’eix  Alt Penedès – Garraf, que ja funciona amb una mancomunitat de serveis que ha creat un lligam potent de col·laboració. El Baix Penedès té una vinculació molt forta amb el Camp de Tarragona i explora fórmules de participació més intenses amb aquest eix, però l’Anoia encara no participa gaire en aquestes dinàmiques.  

S’explica que l’Institut d’Estudis Penedesencs està fent molta activitat, però és minsa la seva presència a l’Anoia i ens pensa que cal afermar les relacions amb les entitats equivalents d’aquesta comarca. De fet es van explorar diferents camins per definir millor el patrimoni cultural de la Vegueria i de les formes de projecció tant internes com externes.  Hi ha molta feina feta, com el Llibre Blanc de la Cultura del Penedès, on hi ha tres comarques, però no l’Anoia, que també té molta feina feta, però que caldria posar-la en comú. Així es van explorar els diferents elements culturals que poden donar contingut a la Vegueria, aprofitant les tradicions i els costums de les poblacions per reforçar el sentit de pertinença, amb els elements que ens són propis, sense que es perdin que puguin arribar de fora.

Es recorda la importància de connectar amb la cultura que interessa a la gent. La gent és la gran prescriptora. Els comunicadors culturals s’han d’adaptar al cercle a qui es dirigeixen. Hi ha una cultura erudita de museus i llibres, però també una cultura de base com la que encarnen fenòmens com el que encarna Rosalia, castells, festes populars, activitats musicals, conferències i tantes altres. Tota l’activitat humana és cultura. Ens necessitem tots, però cadascú farà aquelles activitats per les que se senti atret. Per això s’haurà de definir el Contingent i Contingut Cultural i com fer que la gent del territori visqui la nova realitat que ha de deixar de ser solament administrativa per convertir-se en una socialment compartida.

Al final de la reunió es va fer un repàs de la situació de les altres tres ponències, Empresa i Coneixement, Turisme i Territori. Ramón Cusí va aprofitar per reivindicar que la delegació territorial de Cultura hauria d’estar al Vendrell i Bàrbara Maria Peris va explicar que hi ha moltes coses de les que presumir a la Vegueria i només cal saber com explicar-les a la gent, per tal que vingui a cada poble i ciutat i gaudir-ne. Fèlix Simon aprofita aquesta intervenció per donar les gràcies a tothom, dient que d’aquest tema se’n parlarà la setmana vinent a Vilanova i la Geltrú a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Com sempre tothom hi és convidat i només cal aportar idees.

Comunicat 17-232, Primer Debat de Treball, Empresa i Coneixement (09.11.2019), Data Comunicat 11.11.2019

El passat dissabte es va celebrar al Centre d’Entitats el debat sobre “Empresa i Coneixement”, que és el primer dels quatre que es faran en les capitals de comarca per preparar el Congrés “La Gestió del Territori  de  la Vegueria del Penedès al servei de les persones” que s’ha de celebrar el proper mes de febrer al Castell de Castellet. A la reunió hi acudiren representants de l’Ajuntament d’Igualada, Consell Comarcal de l’Anoia, UEA, FEGP, CCOO, UGT, així com diverses entitats i persones interessades. 

La benvinguda institucional va estar a càrrec de Marisa Vila, regidora d’Ensenyament de l’ajuntament igualadí. A continuació va prendre la paraula Felix Simon, President de l’Associació Pro Vegueria del Penedès, que va explicar l’objectiu del Congrés i la importància de la participació per tal que les conclusions a les que s’arribi siguin el reflex de les necessitats i anhels de la societat. Va explicar també que les comissions han elaborat uns document de base que són els que es porten als debats i que una vegada recollits tots els suggeriments es treballarà per validar dades i preparar el document que s’haurà de portar al Congrés. Una vegada el Congrés aprovi les diferents ponències està previst fer un document resum que es presentarà a tots els electes i se’n farà una presentació pública a cada capital de comarca.

A continuació es va iniciar el debat que conduí Pere Prat on es varen tractar temes relacionats amb l’Agenda 2030 que propicia l’ONU, centrats en el Objectius de Sostenibilitat 6-7-8 i 9, tot i que en la majoria dels restants també hi ha molts temes que podrien vincular-se al territori. Els objectius que més s’han treballat són la gestió e l’aigua, l’energia assequible, el creixement econòmic, les infraestructures i la industrialització inclusiva dins de l’àmbit de la Vegueria i tenint present que l’objectiu és una economia social i solidària. 

Es va explicar que una empresa és l’organització que aplega recursos humans i econòmics per realitzar projectes compartits. Crea lligams amb els stakeholders (territori, proveïdors i d’altres) i genera un teixit adequat perquè les persones puguin realitzar-se o assolir nivells de benestar. Per aconseguir-ho ha de ser sostenible, respectuosa amb el medi ambient i fonamentada en valors ètics i socials. I per desenvolupar-se necessita idees, un entorn favorable, iniciatives, coneixements i estructures.

Un dels temes estrella va ser la globalització i l’impacte que ha tingut sobre l’economia i els canvis de paradigma social. La conclusió va ser que és un corrent inevitable, però que ha de vincular-se a la millora i creixement de tots els països i no a l’enriquiment d’unes poques persones, empobrint les classes mitjanes de territoris com els nostres. Estem davant d’una nova revolució que porta grans desafiaments com la Innovació vinculada al 4.0, la Internacionalització, el cicle de l’aigua, l’economia circular, l’energia, etc.  

Es va posar molt èmfasi a les conseqüències i servituds que comporten els serveis a les conurbacions veïnes. S’han de tractar amb cura, per no ser només el pati del darrera de Barcelona, Tarragona i els seus ports. En aquest aspecte es va posar una atenció especial a evitar una logística embogida que prioritza la importació i distribució de productes arribats de l’estranger que només afavoreixen les grans concentracions de capital i que converteixen en erms les activitats i iniciatives locals. En el que sigui possible s’han de potenciar les activitats de proximitat que generin una diferenciació i personalització de les activitats empresarials. També es va parlar extensament de la importància de disposar del pla urbanístic de l’àmbit del Penedès que tracti els aspectes de mobilitat, polígons industrials i tots els serveis de futur (energies renovables, abocadors, cicle de l’aigua)

El Coneixement avui és universal i cal aprofitar-lo correctament, ja que la competència per tothom està en saber aprofitar-la. Es va debatre com poder enriquir l’activitat econòmica amb la formació (amb menció específica a la FP dual, que s’ha de potenciar i fer més adequada) així com les diferents Universitats i la col•laboració amb la investigació i en programes d’empresa.

Sobre vies de comunicació i estructures es va enllaçar amb la comissió específica que dirigeix Jordi Cuyàs i es va parlar de les carreteres i línies de ferrocarril i els servei de ports. S’ha de concebre una estructura de comunicacions físiques i virtuals, com les telecomunicacions, que donin servei a la mobilitat interna i també amb les vegueries veïnes, que no són el nostre enemic, sinó territoris que com nosaltres cerquem la complementarietat i una connexió amb el món únic en el que vivim.

Així Ramón Tomàs va fer una presentació de com es poden tractar els residus, mirant de ser més eficients i menys costosos. Va explicar iniciatives que es fan en altres llocs del planeta que eviten que siguin els ciutadans qui facin el triatge a les cases, en condicions gens adequades i fent una feina per la que no sols no paguen, sinó que els costa cada vegada més diners en impostos. El seu missatge va ser “fem-ho diferent, però fem-ho molt millor.” 

Daniel Gutiérrez va explicar les línies mestres del model de Turisme que s’està treballant i va encoratjar els assistents a que anessin a Vilanova i la Geltrú el dia del debat. Joan Tarrada va fer una exposició de les qualitats que hi ha en el territori, tant pel que fa a les activitats que s’estan desenvolupant, com per les infraestructures museístiques i culturals. Va explicar projectes de fàcil implementació com l’accés d’alumnes de les escoles a museus o la millora d’espais que s’han deixat degradar en els darrers anys i va animar a participar al debat que es celebrarà al centre Cívic l’estació del Vendrell el proper dissabte dia 16.