Bases

Considerem que l’àmbit territorial supracomarcal -ANOIA + ALT PENEDÈS + BAIX PENEDÈS + GARRAF- conforma un marc geogràfic amb entitat demogràfica, identitat pròpia, cohesió social i funcional i amb relacions de tot ordre entre comarques. Disposa de centres urbans rectors consolidats i dinàmics, d’amplis sectors rurals i forestals de gran valor paisatgístic; d’activitats econòmiques compartides i/o complementàries i de realitats i problemàtiques comunes.

Partint del principi de subsidiarietat, proposem que el conjunt d’aquests territoris formi un nou àmbit de planejament (AFT) i una vegueria diferenciada en l’àmbit de la planificació territorial de Catalunya, a fi d’impulsar les actuacions des dels ens locals i fer efectiva la descentralització de la Generalitat i de l’Estat i d’esdevenir un àmbit de representació i de defensa dels interessos d’aquest territori.


1. IDENTITAT GEOGRÀFICA

El nostre territori està delimitat a l’Est, al Nord i a l’Oest per les serralades litorals i prelitorals. És homogeni i relativament planer en la franja litoral i la depressió penedesenca, situada entre les conques del Foix i de l’Anoia. La demografia és prou equilibrada, capaç de significar-se. La Denominació d’Origen Penedès s’estén al llarg de tot el territori.


2. TERRITORI NATURAL
Tenim un territori ampli, viu i cohesionat; amb població suficient, esponjada en petits nuclis i ciutats. La vegueria pròpia i el saber fer local, fóren els instruments més naturals per al desenvolupament dels nostres valors, ben lluny d’haver d’assumir els excedents i les insuficiències d’altres territoris metropolitans.


3. POBLE OBERT AL FUTUR
La identitat de què encara gaudim és un bé a protegir i el punt de partença per a una major qualitat de vida, amb els ulls oberts cap al futur. La Vegueria milloraria la vinculació entre els sectors tradicionals i les noves àrees del coneixement.


4. PERSONALITAT HISTÒRICA
El Penedès ha comptat amb la vegueria de Vilafranca, del 1304 al 1716; amb el corregiment de Vilafranca, del 1716 al 1833 i la divisió territorial de Catalunya del 1936. Amb la Vegueria es resoldria la fragmentació “provincial” imposada per l’Estat des del 1833 i reblada per Franco el 1938.


5. UNITAT ECONÒMICA I SOCIAL

Situada entre les àrees Tarragona-Reus i Barcelona-, la Vegueria podria generar sinèrgies molt positives per als ciutadans en reforçar els llaços històrics, culturals, econòmics i socials entre comarques i ens permetria relacionar-nos, al mateix nivell, amb la resta de demarcacions.


6. DESENVOLUPAMENT HARMÒNIC
Volem un desenvolupament global sostingut i sostenible, respectuós amb la totalitat del territori i del seu paisatge. No volem un país de grans metròpolis i l’escampadissa de sectors urbanitzats i degradats. Ni un país clapejat d’illes protegides.


7. COMUNICACIÓ I EQUILIBRI
Volem infraestructures capaces, flexibles i adaptades al territori i no grans vies obertes als quatre vents i de gran impacte. La Vegueria promouria el desenvolupament en xarxa de la comunicació, actualment deficient, entre els seus pobles i ciutats i amb la resta del país.


8. DESCENTRALITZACIÓ I PROGRÉS
Des del territori, la Vegueria distribuiria millor els serveis i les infraestructures de mobilitat i de recerca, així com les de formació i coneixement; afavoriria la cooperació i la prestació de serveis mancomunats; incentivaria l’economia, l’estalvi, l’intercanvi i l’activitat productiva i comercial.


9. BENESTAR I SOSTENIBILITAT
L’àmbit de la vegueria té una gran diversificació productiva, però el nivell de benestar i sostenibilitat és deficitari. La Vegueria permetria millorar la gestió mancomunada dels residus, minimitzar l’impacte de l’activitat industrial, millorar les oportunitats laborals, impulsar la recerca i la formació i la protecció mediambiental.


10. COHERÈNCIA POLÍTICA
Disposem de bona situació, de recursos econòmics i naturals i de voluntat clara, que volem exercir en un marc de participació democràtica. Els polítics del nostre territori han de ser els primers a defensar una vegueria pròpia, unitària, moderna i solidària amb la resta del país; respectuosa amb els trets diferencials del nostre territori i del nostre paisatge.

Tot el que puguem fer des del territori, no ha de venir des de més lluny.

18.08.2005