La Fura, 10.02.2006 - L’enquesta del Govern

 El Govern ara vol fer el mateix camí que va fer la comissió de Pau Vila als anys trenta per establir el mapa comarcal i regional de Catalunya. Vol fer una enquesta. L’enquesta, però, des dels esglaons més baixos del Govern és vista com una fugida endavant o com una manera d’entretenir les criatures.
La pressió sobre el Govern de la Generalitat de les comarques insatisfetes amb la vegueria assignada és seriosa. Però el nombre prefixat de set vegueries és intocable. I per tant, podrà haver-hi alguna modificació de límits comarcals o que alguns municipis canviïn de comarca, però poca cosa més. Ni Penedès vegueria pròpia (amb els afegits del pobles de la baixa Anoia o del sector de Piera) ni vegueria de l’Alt Ter on es trobaria còmoda la ciutat de Vic.
Tot amb tot, cal tenir fe en la força de la consulta.
És possible que, com quan s'obren aquestes mítiques gerres de Pandora, en fer la consulta el Govern es trobi sobre la taula un autËntic farcell de problemes territorials. Especialment els que van deixar, apaivagats o irresoluts, els diferents governs de CiU perquè van creure que l’establiment de les regions, després de fer les lleis d’organització territorial, demanaven calma i paciència perquè ja havien esvalotar prou el galliner. Cal recordar-ho perquè ara hi ha gent que treu pit i si llavors, quan es parlava de tot, aquestes persones haguessin jugat, possiblement ara el Penedès estaria millor.
Encara que per les sales de passos perduts i per l’entorn del Govern es digui que no valgui la pena, Ès important que els ajuntaments responguin a l’enquesta que el Consell Executiu els farà i diguin a quina comarca volen pertànyer i a quina vegueria s’ha d’inscriure aquesta comarca. És possible que en respondre la segona pregunta, si el Govern nomÈs dóna l’opció de les set vegueries que somia –Barcelona, Central, Tarragona, Ebre, Girona, Ponent o Lleida i Alt Pirineu-Aran– hagin de posar un afegit: la que es pot englobar en l’oferta i la que realment es desitja. El Govern ho sabrà oficialment fruit de la resposta de cada ajuntament. I cada ajuntament haurà de respondre desprÈs de fer un debat previ entre les forces polítiques que l’integren.
Ara toca això. I als ciutadans ens toca impulsar l’opció que desitgin.
Després ja ens vagarà analitzar per què el Penedès té aquest mala sort i els polítics catalans mÈs compromesos i amb més responsabilitats no han comprËs la reclamació de la vegueria o no fan cap cas a aquesta reivindicació. És el proper debat si falla l’actual.
Algú ha dit que possiblement al darrere de tot plegat hi ha la distribució d’escons en les futures eleccions al Parlament de Catalunya... Pot ser. A internet es troba un web d’un diputat socialista que ha fet una simulació de la distribució dels vots de les darreres eleccions en dues llistes, una de general i una per vegueries, en la general s’elegeixen 68 diputats i per vegueries, 67. Doncs bé, PSC i CiU empaten! Amb 43 diputats cada un. El PSC obtÈ 22 diputats per vegueries i 21 per la llista general, i CiU, 23 per vegueries i 20 per la general. La simulació ara hauria de fer-se comptant la vegueria del Penedès. …s possible que en la petita diferËncia que hi ha entre diputats escollits per vegueries i per tot Catalunya hi hagi la mare dels ous del rebuig o de l’impuls del Penedès.
Òndia!