La Fura, Anuari 2005 - El camí de la vegueria

Carretero sempre s’ha mostrat contrari a qualsevol iniciativa per a crear vegueries que superi les set de la seva proposta. A final de mes, el conseller de Governació, Joan Carretero (ERC) tirarà un galleda d’aigua freda sobre els qui postulen la creació d’una vegueria pròpia integrada per les tres comarques del Penedès i el sector de l’Anoia que ho vulgui. Diu que ni el Govern ni els grups parlamentaris han fet cap gest per demanar una vegueria i per tant ell es referma en la seva proposta de les set regions que no contempla la del Penedès-Anoia. I explica que l’Alt Penedès i el Garraf estaran en l’àrea de Barcelona i el Baix Penedès, en la de Tarragona. I des de llavors un intens debat s’ha anat congriant a la comarca i l’Anoia. Un grup impulsat, ardit i pencaire, ha recollit firmes i ha fet soroll. I amb un estil xirinaquià d’agitació i propaganda, s’ha plantat amb samarreta i eslògan en actes públics àdhuc davant el president de la Generalitat. I a fe de Déu que a hores d’ara tenen uns bons milers de firmes i han remogut peces molt matusseres. La política de partit també s’hi ha posat pel mig i els qui quan van manar no van fer res per propiciar la vegueria ni tan sols refermar un pacte pel Penedès, ara s’hi apunten. Possiblement per desgastar el tripartit al qual maleeixen els ossos. I els qui ara manen no volen ni sentir parlar de vegueria, possiblement perquè els seus companys del Barcelonès o el Baix Llobregat no ho veuen bé. I des de la diputació provincial possiblement no es vulgui parcel·lar l’entitat i per no perdre poder davant altres diputacions -posem pel cas Girona- que, en mans rivals, gallejarien a cor que vols. Ai la política quan esdevé una eina massa partidista i perd grandesa de mires! El cert és que l’impuls de la vegueria pròpia ha fet camí i ha obert esvorancs. “Heu d’insistir més” , els han dit polítics amics seduïts pel seu moviment. Però en el panorama social, el debat de l’Estatut ha acaparat l’atenció i ha frenat possibilitats. Caldrà veure, doncs, com s’encarrila tot plegat en el primer trimestre del 2006. Si hi ha Estatut i no cau el govern. Mentrestant, però, el debat de la vegueria o regió hauria de prendre també una forma i un contingut més enllà de l’article i el debat al diari, el manifest, la samarreta i la tauleta per recollir firmes.