La Fura, 17.06.2005: Dossier - Cap on ens porten?
DOSSIER
Cap on ens porten?
El govern de Catalunya treballa amb un nou mapa dordenament territorial de Catalunya. Un mapa que dibuixa set vegueries i que divideix el Penedès històric (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia) en tres vegueries diferents. Fer un nou pla territorial és bo i convenient, però fer-lo sense tenir en compte les comarques que històricament han configurat un únic territori és inexplicable.
Que a Catalunya li cal una nova distribució territorial, més racional i descentralitzadora, que permeti apropar els serveis als ciutadans, hi està dacord gairebé tothom. I que aquest objectiu sassoleixi definint vegueries, també. El que no pot ser és que aquesta distribució es faci sense tenir en compte la realitat del país. El que està en joc no és una mera divisió administrativa, ens juguem la nostra identitat, el ser o no ser dun territori.
Revisió històrica
La vegueria era una institució administrativa de ledat mitjana que va funcionar a Catalunya entre els segles XIII i XVIII. Lorigen de la paraula lhem de buscar en el vicarius llatí, que en català va ser traduït per veguer i que es referia al funcionari reial que assumia les responsabilitats judicials i de representació dun territori que hom anomenava vegueria (antigament vegueriu).
A finals del segle XII al Principat hi havia deu vegueries que, a mesura que el poder reial sanava imposant a les jurisdiccions feudals van anar augmentant. Així, entre el segle XIII i XIV, el territori pendent de Jaume II de Catalunya-Aragó estava dividit en les següents vegueries: Tortosa, Tarragona, Montblanc, Barcelona, Berguedà, Bages, Vilafranca del Penedès, Girona, Besalú, Camprodon, la Ral, Ripollès, Lleida, Tàrrega, Cervera, Ribagorça, Pallars i Camarasa.
Aquestes demarcacions van existir fins que van ser substituïdes per corregiments arran del Decret de Nova Planta, les vegueries van estar vigents, malgrat que en els tres darrers segles els veguers tinguessin conflictes continus i entressin sovint en conflicte amb els poders dels municipis. I és que el problema de les competències no és, ni molt menys, un tema recent....
Leterna assignatura pendent
Les províncies van néixer fa cent setanta-dos anys, el 1833, quan a Espanya es van crear 49 províncies (50 a partir de 1927); a Catalunya es fixaven les quatre actuals províncies.
El concepte de província neix i sinstitueix per marcar i determinar un Estat espanyol centralista que divideix arbitràriament Catalunya en quatre partions, separant espais que sempre havien estat units o havien mantingut una estreta relació social, econòmica i identitària. Molt lluny quedaven les quatre províncies que va establir Madrid dels departaments amb què Napoleó va dividir Catalunya per tal dintegrar-los a França, un pla que va veures frustrat amb larribada de la guerra.
Durant la Segona República el debat sobre lordenament territorial pren cos i força i sencomanen diversos treballs al respecte. El 1932 es promulga lEstatut que faculta els Principat a crear la seva divisió territorial, un any més tard els governadors civils deixen dactuar i es fa palesa la necessitat duna divisió del país. Durant tot aquest temps una comissió treballa en la planificació del territori català i finalment estableix 38 comarques i 9 vegueries. El 1932 acaben el treball però set anys més tard el franquisme torna a instaurar les quatre províncies.
Amb el restabliment de la democràcia, es donava per fet que es restauraria la divisió territorial definida durant la Segona República, però això, com bé sabem, encara no sha produït. Primer va ser el Consell Consultiu de la Generalitat provisional de 1977, que va decidir posar en stand-by la qüestió esperant la creació definitiva del marc estatutari i, com que això encara avui no sha definit..., continuem esperant, continuem mantenint un feix dinstitucions que se superposen i que fan tremolar les arques de lEstat.
LInforme Roca
Van haver de passar vint anys dautonomia perquè laleshores conseller de Governació, J.A. Duran Lleida, satrevís a demanar a una comissió presidida pel convergent Miquel Roca i Junyent que elaborés una proposta per a un nou model dorganització territorial de Catalunya. Aquesta motivació venia donada per un sentiment dinsatisfacció general de tots els grups de lhemicicle català. I no és estrany, tenint en compte que al 1987 el mateix Govern havia promulgat una llei que preveia la suspensió immediata de les províncies i la conversió de Catalunya en província única cosa que, no cal dir-ho, no ha arribat a produir-se mai.
Així doncs, el gener de 2001, després de vuit mesos de reunions i sessions, la comissió presenta la seva proposta perquè es faci pública i es debati. LInforme Roca parteix de la base que el principal problema territorial de Catalunya és la nombrosa existència de municipis petits, i proposa que tots els municipis amb menys de 250 habitants, quedin absorbits per altres de més grans. La proposta contempla la creació de sis vegueries (Ponent, Terres de lEbre, Camp de Tarragona, Barcelona, Girona i Catalunya Central). Linforme Roca va servir per demostrar que les estructures territorials no són intocables, però a la vegada va aixecar molta polseguera entre els municipis més petits, que van oposar-shi frontalment.
La proposta del tripartit
En arribar a la Generalitat, el govern del tripartit va posar-se a treballar en la divisió territorial, disposat a acabar duna vegada per totes amb les províncies. En lavantprojecte, que encara no ha estat presentat al Parlament i, per tant, no es pot considerar oficial, la Conselleria de Governació, encapçalada pel conseller Carretero, treballa amb set vegueries: Regió Metropolitana, Camp de Tarragona, Lleida o Ponent, Girona, Comarques Centrals, Terres de lEbre i Alt Pirineu, a la vegada que fa coincidir les vegueries amb les províncies. El Penedès Històric, terme acunyat pels alcaldes socialistes als anys vuitanta, queda esquarteritzat: el Baix Penedès, sempre segons aquest avantprojecte, sintegra a la vegueria de Tarragona, lAlt Penedès i el Garraf passen a formar part de la Regió Metropolitana (que aglutina el 70% del total de la població de Catalunya) i lAnoia de les Comarques Centrals. Aquest nou mapa que corre pel despatx del conseller de Governació divideix Catalunya en set taques gairebé perfectes, proporcionades i harmonioses, sembla talment i no volem ser malpensats que shagi fet pensant més en lestètica que en la realitat pràctica i tangible dun país que fa anys que discuteix sobre lordenament territorial.
Regió Metropolitana
Habitants Superfície
Barcelonès 2.192.450 144,7
Vallès Occidental 773.800 583,0
Vallès Oriental 340.546 851,0
Maresme 377.608 398.9
Baix Llobregat 730.111 485,7
4.414.515 2.463,5
Penedès Històric
Habitants Superfície
Anoia 98.581 866,3
Alt Penedès 86.306 592,8
Garraf 117.436 185,3
Baix Penedès 69.083 296,2
371.406 1.940,6
Vegueries sí, però no aquestes!
La divisió proposada per la Generalitat és fictícia, obvia per complet la divisió natural del territori i continua separant el Penedès Històric en tres vegueries diferents.
A aquestes alçades pràcticament ningú posa en dubte que el país necessita una nova divisió territorial. Però aquesta que sestà coent des dels despatxos de geògrafs de renom, que per més prestigiosos que siguin demostren desconèixer per complet la història del territori català, aquesta divisió que sestà treballant desquenes al territori, aquesta divisió virtual i fictícia, és de tot menys encertada. Ras i curt.
Històricament, el Penedès ja abastava el que avui coneixem com a Alt i Baix Penedès, el Garraf i la part més septentrional de lAnoia. Ja hem vist també com Vilafranca era vegueria pròpia i, posteriorment, corregiment (amb Igualada inclosa) amb el Decret de Nova Planta. Tot i que lestabliment de les províncies va deixar dividit de mala manera aquest territori, la relació social, econòmica i cultural entre les quatre comarques és més que evident. Existeixen iniciatives conjuntes en diversos àmbits: el funcionament intercomarcal de pràcticament tots els sindicats, lAssociació dEmpresaris del Penedès, la Ruta del Xató, La Fura, etc., que demostren, una vegada més, que una vegueria pròpia és viable.
A efectes pràctics...
Amb les vegueries les províncies segurament es transformaran i les diputacions pràcticament desapareixeran, ja que quedaran absorbides pels Consells de Vegueria, que seran ladministració de la Generalitat desplegada per tot el territori català.
Per evitar problemes i disputes per aconseguir la capitalitat de la vegueria, el projecte amb què treballa la Generalitat parla de cocapitalitat, una multiplicitat que respon a linterès daconseguir la màxima descentralització possible.
Els consells comarcals es mantindran però seran objecte dalguna transformació. La proposta que està treballant el govern del tripartit pretén en certa mesura despolititzar els consells comarcals, per entendrens, transformar-los en consells dalcaldes per aconseguir per una banda que tots els municipis en formin part i, per laltra facilitar lenteniment i la presa de decisions. Aquests remodelats consells comarcals podran decidir quines competències volen gestionar i quines altres prefereixen que ho faci el consell de la vegueria.
Així doncs, lestabliment de vegueries ha de permetre una simplificació de lentramat administratiu amb tres pilars: Generalitat, vegueries i municipis.
Des dun punt de vista electoral, ara per ara les vegueries funcionarien com les províncies, o sigui, depenent del nombre de votants cada província tindria un nombre determinat de diputats. Això vol dir que, en el supòsit que existís la vegueria del Penedès, pels més de 350.000 habitants que hi ha, tindríem, aproximadament, entre set i vuit representants al Parlament que defensarien els interessos del nostre territori. Ara bé, dins el del Camp de Tarragona, la Regió Metropolitana, o les Comarques Centrals, la nostra representació es veuria diluïda, la veu del Penedès Històric patiria una forta afonia.
És més que probable que durant el segon semestre de lany 2006, un cop aprovat lestatut, es formuli una nova Llei Electoral; fins a quin punt influirà el nou ordenament territorial en aquest aspecte? De moment, se sap que el PSC baralla la possibilitat que Catalunya sigui considerada província única, amb loposició dERC i CiU, pels quals la proposta dels socialistes catalans faria que les campanyes se centressin només en làrea metropolitana de Barcelona, abandonant la Catalunya rural (on aquests dos partits tenen més força).
Les contradiccions del PSC
Si hi ha un partit que sha mostrat més inflexible davant el mapa de vegueries, aquest és el PSC. I això sorprèn, especialment al Penedès.
El 4 de març de 1987 els alcaldes socialistes de lAlt i el Baix Penedès i el Garraf signaven un document que duia per nom Pacte pel Penedès on es parlava, per primera vegada, de la comarca històrica del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf): per nosaltres el Penedès no és solament una comarca històrica de Catalunya, sinó que és avui un territori amb una unitat econòmica i social (...). Aquesta realitat històrica i sòcio-econòmica penedesenca ha de conduir dacord amb els interessos dels municipis, a una sola unitat territorial formada per lAlt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, amb capacitat política i de gestió per actuar en els temes comuns, i que contempli la necessària desconcentració de les administracions concurrents en el nostre territori.
Només divuit anys després, el mateix partit, al document de treball per a la Conferència Territorial de lAlt Penedès i del Garraf, després dexplicar com històricament els socialistes han defensat la unitat del Penedès Històric i han impulsat el teixit de relacions polítiques entre les dues comarques, diu: LAlt Penedès i el Garraf comparteixen el fet de ser comarques amb una dinàmica definidament metropolitana. com a conseqüència destar situades a la Regió Metropolitana de Barcelona (...). Hem devitar que la tendència expansionista de la capital de la nació, tot proposant un model de relació específic, amb un reconeixement institucional i funcional propi, però sense renunciar a la pertinença a la regió primera.
Lavantprojecte que treballa el govern
Vegueria de la Regió Metropolitana de Barcelona:
Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Alt Penedès i Garraf.
Vegueria de Girona:
Gironès, Alt Empordà, Baix Empordà, Selva, Garrotxa, pla de lEstany, Ripollès.
Vegueria de Catalunya Central:
Bages, Berguedà, Solsonès, Anoia, Osona.
Vegueria del Camp de Tarragona:
Tarragonès, Baix Penedès, Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat.
Vegueria de les Terres de lEbre:
Baix Ebre, Ribera dEbre, Terra Alta i Montsià.
Vegueria de Lleida o Ponent:
Segrià, Noguera, Urgell, Pla dUrgell, Segarra, Garrigues.
Vegueria de lAlt Pirineu-Aran:
Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Cerdanya i Val dAran.
Què hi diu la Plataforma per una Vegueria Pròpia?
La Plataforma per una Vegueria Pròpia és una entitat de caire cívic disconforme amb el mapa de set vegueries que proposa la Generalitat de Catalunya, que reclama la constitució duna vegueria pròpia que abasti les comarques de lAnoia, lAlt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
Per aquesta Plataforma, que ja ha aconseguit més de 2.850 signatures en contra daquest pla i que ja fa córrer mocions pels ajuntaments de les quatre comarques per aconseguir que els consistoris es pronunciïn sobre el tema, estem davant una oportunitat única per debatre i decidir sobre el futur territorial i sobre lencaix del nostre territori dins de lorganització territorial de Catalunya. En el cas de lAlt Penedès, per exemple, ja shan distribuït mocions pels 27 municipis de la comarca.
Els membres de la Plataforma tenen molt clar que recuperar una vegueria pròpia comportaria uns avantatges molt clars, com ara el refermament de la nostra capacitat de decisió a lhora de definir les grans línies estratègiques del nostre territori; la millor gestió dels serveis i recursos públics i les infraestructures; la possibilitat de tenir veu pròpia a lhora de participar en les decisions de futur del país; o el reforçament dels llaços socials i culturals entre els ciutadans del nostre territori. Si les vegueries han de servir per simplificar els serveis, aquests shan dimplantar sobre territoris naturals, no ficticis, com el mapa de vegueries que es presenta des de la Generalitat.
La Plataforma té molt clar que amb lassimilació del Penedès i el Garraf a làrea metropolitana de Barcelona, del Baix Penedès a Tarragona i lAnoia dividida, es corre un risc elevadíssim de pèrdua didentitat.
Per una Vegueria Pròpia reclama que el procés delaboració del nou mapa territorial de Catalunya sigui obert i democràtic, que els ciutadans puguin participar-hi i puguin decidir sobre el seu futur, que es faci un debat dacord amb les necessitats del territori.
Qui és qui en la proposta de nou ordenament territorial
PSC. El Partit dels Socialistes defensa el nou mapa territorial amb set vegueries i, a nivell territorial, cap membre de la formació shi ha mostrat en contra.
ERC. Aposta per set vegueries però a nivell territorial passa el contrari. Les assemblees comarcals dERC de lAlt i el Baix Penedès i el Garraf van deixar clar, en el que sha conegut com a Pacte dOlèrdola, que volien el reconeixement del Penedès Històric.
CiU. El primer partit de loposició no definirà la seva postura fins que el govern no hagi presentat el projecte. A nivell territorial, diverses veus demanen una vegueria pròpia, com la del vilanoví Carles Campuzano, diputat de CiU a Madrid, que defensa la vegueria del Penedès.
PP. A lXI Congrés, el PPC es va mostrar obert a la creació de set vegueries, tot i que va sostenir que el model de províncies funciona bé. Dolors Montserrat, sadurninenca i diputada daquest grup al Parlament, ha anunciat que treballaria per aconseguir una vegueria pròpia.
ICV. A nivell de territorial shan alçat veus, com la del regidor de lAjuntament de Vilafranca, Patro Recober, que reclamen una vegueria del Penedès.
Dilluns el Consell Comarcal de lAlt Penedès va aprovar, gràcies als vots a favor dERC i CiU, la moció presentada per la Plataforma per una Vegueria Pròpia. El PSC va votar-hi en contra i el PP es va abstenir. El de lAlt Penedès és el primer consell comarcal que aprova una moció a favor duna vegueria pròpia.