10 raons de qualitat - P. 5, Unitat econòmica i social, Pep Quelart
Deu raons de qualitat
Ponència 5
Unitat econòmica i social
Pep Quelart
Advocat. Màster en Dret Marítim i dels Transports.
Ara com ara, hom coneix i reconeix lexistència dun territori, amb una comunitat, anomenada Penedès. Donat que el Penedès existeix, per què, doncs, ens cal ésser Vegueria?
LAlt Penedès, lAnoia, el Baix Penedès i el Garraf (referenciats a partir dara com a AP, A, BP i G, respectivament) tenim una pròpia identitat, història, cultura, economia, territori i molts altres àmbits específics. El Penedès té uns recursos naturals equilibrats, amb terres de conreu, zones forestals, platges i també recursos amb valor social i econòmic com explotacions industrials i mercantils, ports, comunicacions, turisme, etc. Aquesta especificitat i diversitat ha possibilitat el desenvolupament dun ecosistema social i econòmic amb dues característiques principals: la complementarietat i lequilibri, tot i les evidents mancances. Aquest ecosistema de recursos subjacents, i els fins ara implementats, és una rara avis dun altíssim valor potencial en el panorama de lanomenada geografia política i econòmica comparada, i el seu desenvolupament i explotació sostenible, és lúnica manera de garantir-ne el futur.
Fem, però, una anàlisi de dades illustratives extretes de la mateixa font, les oficials i més recents publicades per lInstitut dEstadística de Catalunya. En dades de lany 2001, la població laboral activa (majors de 16 anys) ocupada ens dóna uns registres amb una oscillació màxima de tres punts en els territoris de la possible Vegueria , entre el 58% del BP i el 61% de lA; i igualant marques lAP i el G, ambdues amb 59%. Pel que fa a lactivitat mercantil, prenent com a referència els establiments majoristes establerts a la vegueria, en trobem 444 a lAP; 394 a lA; 221 al BP; i 462 al G. Les fires que sorganitzen el 2004 a la vegueria són: 6 a lAP; 10 a lA; 2 al BP; i 4 al G. El parc automobilístic de la vegueria el 2003 constava, per cada mil habitants: de 650 vehicles a lAP; 599 a lA; 559 al BP; i 491 al G. Aquestes dades, i lobservació empírica, ens permeten veure lexistència dun sistema de desenvolupament econòmic harmonitzat. Els desplaçaments del lloc de residència al de treball ens donen resultats negatius molt alts en les quatre comarques i posen de manifest que els desplaçaments majoritaris per a anar al lloc de treball es realitzen de dins a fora de la vegueria, pel dèficit intern de llocs de treball. Igualment, en educació, hi ha altes taxes negatives degudes als desplaçaments del lloc de residència al centre docent en les quatre comarques, tot evidenciant un dèficit de centres densenyament superior, que obliga a fer desplaçaments fora de la vegueria per a realitzar aquest tipus de formació. Pel que fa a la renda bruta familiar disponible per habitant, en dades de lany 2000, és quantifiquen en 10.600 a lAP; 10.200 a lA; 10.700 al BP; i 10.600 al G; mentre que al Barcelonès és de 11.400; i al Gironès, única zona comparable amb els recursos naturals i potencials del Penedès, és de 12.900. Les dades dels moviments dels vaixells de mercaderies del principal port del Penedès, el de Vilanova, el 2004 són molt significatives: transport de passatgers quasi inexistent; no hi ha comerç de cabotatge (rutes mercantils fixes); i pel que fa a les mercaderies estibades: 43.189 minses tones embarcades i 135.838 tones desembarcades, la gran majoria de Gross Tonage (granel), material no manufacturat i de poc valor afegit, amb paritat entre el comerç amb destí dins la Unió Europea i fora. Lúnic sistema de transport de mercaderies dins de la vegueria, i làmpliament majoritari cap enfora, és el rodat per carretera, el més ineficient. És evident la falta de connexions (per donar servei) a les grans infrastructures que travessen el territori, com autopistes, xarxa de tren, xarxa de dades, etc.
Lanàlisi daquestes dades exemplificatives de la situació econòmica i social de la vegueria posa en evidència una similitud estructural, de potencialitats i de mancances, diferent daltres vegueries. Per tant, no pretenem tan sols recuperar la nostra història, sinó que tenim unes iguals necessitats de planificació política. Així la Vegueria ens permetria una millor gestió administrativa: incrementant els llocs de treball dins de la vegueria i els centres deducació superiors tot disminuint desplaçaments innecessaris cap a fora; canviant les mercaderies estivades al port de Vilanova, reduint les de Gross Tonage i augmentant les manufacturades-containeritzades amb més alt valor afegit, més pròpies dun port daquestes dimensions; fent i adaptant infrastructures per a servir el territori i no tan sols patint-ne el seu pas (obrint entrades i sortides a les autopistes ja construïdes, millorant i obrint estacions de tren, interconnectant els territoris amb xarxes de fibra òptica de transmissió massiva de dades, interconnectant els territoris amb xarxes de transport públic de mercaderies i de persones), entre daltres necessitats.
Aquesta noble aspiració no és solament estratègicament imprescindible, sinó que a més, ens possibilitarà fer unes polítiques específiques adaptades a aquest territori. La nostra Vegueria té molta feina a fer.
Per comoditat de llenguatge, ens avancem a usar el terme vegueria, com si ja fos un fet, per referir-nos a lambit territorial concret que abastaria la possible Vegueria Penedès que reinvindiquem.
Aquest ecosistema de recursos subjacents, i els fins ara implementats, és una rara avis dun altíssim valor potencial en el panorama de lanomenada geografia política i econòmica comparada.