Comunicat 7


PRESENTACIÓ DE LA PLATAFORMA PER LA VEGUERIA DE L’ALT TER I LA PLATAFORMA PER UNA VEGUERIA PRÒPIA AL COL·LEGI DE PERIODISTES
 
   

 
  Barcelona (22/6/2005).- “Quan la classe política defensava l’Estatut del 1975, defensava una identitat històrica, la de Catalunya. Ara no vol entendre que la Vegueria de l’Alt Ter (Osona i el Ripollès) i la Vegueria del Penedès Històric (Alt i Baix Penedès, Garraf i Anoia) puguin tenir, també, una identitat pròpia”. Aquesta frase, esmentada a tall de preàmbul pel cardiòleg osonenc Antoni Bayés de Luna, resumeix els objectius de les plataformes que defensen la creació d’aquestes vegueries en el futur mapa de Catalunya, i que s’han presentat aquest dimecres en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona.

Les dues plataformes fa temps que caminen, i des de fa uns mesos ho fan coordinadament. En la roda de premsa han denunciat la imposició del mapa de set vegueries que està fent el Govern de la Generalitat, així com el baix concepte de democràcia que s’utilitza des de diferents òrgans gubernamentals, on no es consideren les plataformes interlocutors vàlids.

El geògraf Jaume Font ha aprofundit en aquest aspecte. Al seu entendre “mai ningú ens ha justificat el perquè de 7 vegueries. No hi ha cap estudi solvent que avali la proposta i, en canvi, cada cop que s’ha estudiat amb profunditat el tema han sortit nou àmbits ben definits, Alt Ter i Penedès Històric inclosos”. Segons diu, hi ha raons històriques, demogràfiques, geogràfiques i econòmiques que defineixen aquests territoris, conformats per mig milió de persones.

Pere Jordi Piella, president de la Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter i exalcalde de Ripoll, ha advertit que “la classe política ha de vigilar de no retornar al despotisme il·lustrat. El segle XXI reclama una democràcia participativa, com ho demostren les nombroses plataformes ciutadanes que estan sortint per tot arreu”. Piella es pregunta: “Si podem discutir per on ha de passar la línia de Molt Alta Tensió que ha de connectar Catalunya amb França, perquè no hauríem de discutir on s’engloba el Ripollès”.

Des de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, el seu president, Fèlix Simon, recorda que les vegueries seran “un àmbit de decisió política”. Tal com Piella, adverteix que “cal un consens del territori”, i incideix en realitats inqüestionables que defineixen un territori amb idiosincrasia pròpia, com ara la vinya, que “no entén de límits establerts per l’home”. Al seu parer, aquestes sinèrgies “es perdran si es divideix el territori”.

Per últim, Enric Ases, també de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, ha recordat que “s’han de tenir en compte les lògiques del territori. Dins de la vegueria, tant ens fa on sigui la capital. El què cal és que els centres de decisió siguin allà”. Ases concloia assegurant que “volem ser el que històricament ja som, i no que ens canvïin la identitat només perquè algú ho ha decidit sense solta ni volta des d’un despatx del Passeig de Gràcia”.