Comunicat 121 - 1a conferència oberta per la Vegueria Penedès

07.10.2008

Llorenç del Penedès, 4/10/08

LA SESSIÓ
La sessió va iniciar-se a les 9,30 del matí i va durar fins les 2,30 de la tarda, amb dos intervals de descans. Assistents: 65 persones en moments àlgids del matí. Es van produir unes 40 intervencions llegides, entre comunicats i ponències.
- El temps per als debats –es va suprimir el que s’havia previst entre la segona i tercera part de ponències- va ser relativament escàs, però la participació va ser viva i intensa, malgrat la inevitable fatiga.
- Per als assistents i per a la Plataforma queda la satisfacció d’una àmplia participació i pel fet de disposar d’un valuós fons de reflexió que obre perspectives, que servirà per a futurs debats i serà un element important en la tasca de comunicació.

LES PONÈNCIES
La Conferència va tenir tres eixos de reflexió agrupats en ponències.
1 A nivell institucional
- Es reflexionà sobre la necessitat que la descentralització de Catalunya, dividida en Vegueries, respongui a criteris històrics, físics i identitaris i no a una mecànica distributiva d’habitants o de contrapesos polítics. La reflexió s’estenia a les possibilitats d’una divisió provincial, - imposada legalment i només amb efectes electorals, a nivell estatal- que respectés la divisió en vegueries, agrupant-les o deixant-les en vegueria-província.
- Es considerà que la Vegueria ha de ser un motor de transformació social del Penedès i es van desglossar els camps possibles del dinamisme institucional. Es reiterà una i altra vegada que la Vegueria havia ser de una institució democràtica, amb representació directa realitzada des de la ciutadania.
- Es posà la confiança que una futura Vegueria Penedès, aturi i repari les agressions territorials que han malmès i malmeten el territori: les cimenteres, el CIM, el quart cinturó...; que es respecti la carta del paisatge i que es promogui l’atenció als sectors més febles: discapacitats, immigració.
- Es remarcà que la Vegueria s’hauria d’autoimposar uns barems de qualitat que anessin més enllà de la mera puntuació marcada pel PIB; que es centressin en la qualitat de vida a nivell ambiental, humà i social, en el reconeixement de la diversitat cultural, en la producció de riquesa duradora, en la cultura, en el turisme, etc.
Implícitament es reivindicava un marc de govern territorial que no sigui de cap manera un simple trasplant de les diputacions actuals, d’elecció indirecta de representants, d’opacitat en el control i amb la consegüent seqüela de clientelismes.

2. Acció pro-vegueria, Es van plantejar objectius a primer i a mitjà termini, així com donar impuls a la comunicació per internet i a un pla d’acció per a l’Anoia. Es va insistir en la necessitat de la participació –de “recuperació” segons algun sector- del màxim nombre possible d’instàncies socials, d’entitats i de grups. Es remarcà que malgrat la resistència del PSC, com a partit, molts militants i càrrecs d’aquest grup (PSC) estaven a favor de la Vegueria i havien fet valer la seva actitud a nivell municipal i social.
- S’acceptà la insistència en la necessitat de convocatòria àmplia, tot i remarcant la dificultat d’una resposta massiva, la lentitud de les respostes institucionals, i la necessitat d’aportacions concretes i fixades a termini. Tot plegat sense deixar el seguiment proper, - i crític si cal, quan no s’acompleixen les expectatives- a l’acció, a què s’han compromès els grups polítics que donen suport a la Vegueria.
- En el debat es comentà la conveniència de crear, quan s’esdevingui l’Àmbit, un consorci que complementi – tal com està previst legalment- i a partir dels ajuntaments, empresariat, entitats, associacions, etc. les funcions pròpies de tot Àmbit i doni més àmplia representativitat a l’acció territorial pro-Vegueria.
- Es van assumir propostes concretes, provinents de diverses entitats.

3 La visió dels grups polítics. ERC i JERC, CiU, CUP i UDC van reiterar el seu suport a la Vegueria. ERC -en posició de poder decantar l’aprovació de l’Àmbit perquè forma part del govern- va declarar que està a l’espera que s’aprovi pel tripartit una memòria i es presenti al Parlament un projecte de llei que puguin aprovar PSC i ICV; com també, si la realitat política ho demana, d’incorporar-se a la proposició de llei presentada per CiU, PP i Ciutadans quan es debati al Parlament. Per a ERC, a més, “en aquests moments és irrellevant parlar del nombre de vegueries i serà la correlació de forces del pròxim govern de la Generalitat qui ho decidirà”.
- Pel que fa al PSC, la ponència sobre les diputacions i la Vegueria va fer patent, a partir de la cita pormenoritzada de nombroses declaracions de premsa, l’escàs entusiasme i la poca valoració que dóna a la figura institucional de la Vegueria i el rebuig concret a la Vegueria Penedès mostrat darrerament pel president de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona.
-Va ser interessant el comentari sobre les possibilitats que oferiria una alcaldia de pes –de qualsevol de les capitals de les quatre comarques- en una acció decidida sobre la Vegueria.
- Com a cloenda i a efectes de debat, es va oferir una imatge de les competències que tindria una vegueria, partint d’una relació donada per via d’exemple - i per tant, parcial, i necessàriament incompleta - de les competències d’una Diputació que es traspassarien a una hipotètica Vegueria, tal com preveu l’Estatut.