JOSEP FAURA, El 3 de Vuit, 11.05.2007, Un PSC anti-Vegueria

El PSC, en el manifest electoral adreçat a l’Alt Penedès i el Garraf, es posiciona en favor de la Regió I. Aquest document, després d’unes primeres cites, situa aquestes dues comarques sota la denominació genèrica “Penedès”, com si l’absorbissin, però sense l’Anoia penedesenca ni el Baix sencer. Vet aquí, també, que el diputat de la Diputació de Barcelona Francesc de la Cruz va voler deixar clar (14/04/2007) aprofitant la trobada de totes les llistes socialistes de l’Alt Penedès, que “el PSC no està format per ciutadans de segona o que no siguin penedesencs com algunes plataformes volen fer creure”. Ciutadans de segona, no ho són ni ho hem dit; però sí que aquesta limitació de l’àmbit i el context del programa, fan palesa una visió del Penedès curta i esbiaxada.

El PSC diu que vol pertànyer a la regió I perquè “les potencialitats en aquest àmbit seran més àmplies i positives (...) portaran majors beneficis i millors possibilitats com a territori amb personalitat pròpia”. Que en facin el càlcul i en podrem parlar. Nosaltres ja l’hem fet.

On veuen la “personalitat pròpia” d’un territori escapçat per dalt i per baix? No serà un apèndix de la Regió I de 4.841.365 d’habitants (Catalunya en té 7.134.697), que s’ha expansionat pel Vallès, el Maresme, el Baix Llobregat i ara vol el Penedès? Una regió potent en negocis, en política i nusos empresarials, que ha compactat el medi natural dins la massa urbanística. I per què no una franja entre Barcelona i Tarragona on plantejar un tipus de creixement humanament més sostenible? Per què només ser objecte i no subjectes de la política catalana?

Del programa socialista, entre moltes, és significativa aquesta cita: El Penedès [no l’Anoia i el Baix] i el Garraf no poden ni han de renunciar de cap manera al potencial del seu futur industrial i de recerca... Cap esment de les vinyes però sí un creixement d’un sol to i il·limitat. Amb “paisatge”, és clar i sostenible...

El territori Vegueria compta amb quatre viles-ciutats importants: Igualada, Vilafranca, el Vendrell i Vilanova. Llur potencialitat s’explica sola. Si les situem, connectades, dins el territori Vegueria i comptaven amb una dotació econòmica proporcionada, serien quatre eixos difusors bàsics dins l’entramat de l’àmbit. Crearien més “possibilitats” i “personalitat” que l’Alt Penedès i el Garraf, solets davant del gegant barceloní. Seríem cap d’arengada i no cua de rap; i quarts dins el rànquing de les Vegueries a establir.

Tanmateix, comptem amb una voluntat expressa de fer-nos valer: a banda dels 45 ajuntaments i 3 Consells comarcals, són més de 100 entitats, 12.000 ciutadans i 1.350 empreses els qui estan per la Vegueria. Si la meitat hagués parlat altrament, que se li diria a la Plataforma? O ens han de “decidir” els militants socialistes? Quants són? On para la petició de l’Àmbit del Planificació, feta pel PSC, des de l’Ajuntament de Vilafranca? Com lliguen els acords de plens, incomplerts, amb l’’”apropament al ciutadà” i el “treball fet amb calidesa”?

El PSC té pendent el debat identitari i la concreció del principi de subsidiarietat. Ciutats i ciutadans, però dins d’un territori amb veu pròpia. Amb el rerefons del Pacte de Sant Martí de l’any 2005, subscrit per totes les forces polítiques, caldria que obrís el mapa de tot l’àmbit Penedès. Que se’l mirés lliure de consignes i d’interessos. Està ple de dades demogràfiques, socials, culturals, econòmiques; de raons que li caldria debatre, escoltar i sospesar i no menystenir.

Josep Faura i Pujol
Des de la Plataforma VP