ARNABAT RAMON, El 3 de Vuit, 5/12.08.05, No és això, companys, no és això. Carta oberta a Roberto Labandera i Rafael Roig

Senyors Roberto Labandera i Rafael Roig, permetin que em dirigeixi a vostès de forma personal i pública mitjançant aquesta carta que vol respondre a les acusacions que, com a un més dels membres fundadors de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, em vàreu fer en la roda de premsa de la setmana passada.
La veritat és que vaig haver de llegir dues vegades la notícia publicada a El 3 de Vuit de 29 de juliol (pàg.44), no em podia creure que dos dels màxims dirigents comarcals del PSC haguessin dit coses com les que llegia, però era cert, tots els mitjans comarcals repetien la mateixa cançó: “la deriva absolutament antisocialista” de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, a la qual, a més, s’acusava de tenir “infiltrats personatges de perfil clarament antisocialista”. El seu discurs em va recordar allò de la “conspiración judeo-masónica internacional” del franquisme quan aquest es veia qüestionat.
Sense entrar en la falsa equivalència entre ser socialista i ser del PSC, són antisocialistes els seus socis de govern a Vilafranca, a Vilanova i als Consells Comarcals de l’Alt i el Baix Penedès, és a dir ERC i ICV que defensen la vegueria del Penedès i participen en la Plataforma? Són antisocialistes tots els regidors del Penedès que han votat a favor de la vegueria pròpia, inclosos els del seu partit a l’Arboç? Són antisocialistes les més de tres mil persones o les més de cinquanta associacions que han signat el Manifest per una Vegueria Pròpia? Soc jo un antisocialista, i no me n’he assabentat?
Permetin, un cop més, de recordar-los que la Plataforma per una Vegueria Pròpia és una associació formada per persones d’ideologia i tarannà divers, unides, única i exclusivament, en la defensa de la Vegueria Penedesenca, tot promocionant-ne el debat públic que s’ha intentat amagar amb una política de fets consumats. Perquè, senyors, la qüestió de fons és quin paper ha de jugar el Penedès en la futura organització territorial, i quina és l’alternativa que ens permetrà de viure millor. Però vostès és dediquen a personalitzar, a atacar a algunes persones de la Plataforma amb l’objectiu de desprestigiar-les. Vostès han confós el missatger amb el missatge, i han volgut matar el missatger.
Vostès diuen que en parlaran de tot plegat quan passi el “vendaval emotiu”, jo la veritat no sé a què es refereixen, perquè el debat ja fa mesos que està en el primer pla de la política de la comarca. I no tant sols això sinó que milers de ciutadans han signat a favor de la Vegueria Pròpia, desenes d’entitats també ho han fet, i en 23 dels 25 ajuntaments on s’ha discutit s’ha aprovat la moció a favor d’una vegueria pròpia. No han tingut oportunitat de debatre? No han exposat les seves raons en els plens municipals? O és que el fet que hagin perdut a la majoria d’ajuntaments on s’ha votat fins ara, invalida els acords d’aquests ajuntaments?
Vostès diuen que “hauran de seure amb les forces polítiques amb veritable representació territorial i parlamentària”, permetin que els hi recordi que, excepte el seu partit, la resta de partits amb implantació comarcal i parlamentària (ERC, CiU, ICV, PPC) s’han posicionat a favor de la vegueria del Penedès. I permetin que afegeixi que, per sort, la democràcia en aquest país és quelcom més que el joc dels partits polítics. En qualsevol cas, suposo que estaran d’acord què en el debat sobre l’organització territorial del nostre país, els ciutadans, el teixit associatiu i els ajuntaments hi deuen tenir quelcom a dir.
Estic d’acord que hem de parlar “sense amenaces, sense provocacions, sense manipulacions i sense imposicions de cap mena”, però em sembla que en la seva roda de premsa hi va haver una mica de tot plegat. Si els plau, defensin amb raons serioses les seves propostes, ja en varen avançar alguna en la roda de premsa. Pensin, però, que la gent està preparada per a discutir seriosament i que no cal recórrer a la demagògia del bitllet integrat, ja som grans tots plegats. Pensin que no estan, ningú ho està, untats amb la poció de la veritat. Deixin enrera els qualificatius, discuteixin les propostes, i acceptin la decisió majoritària. Aprofitin la riquesa de la divergència i de la controvèrsia. Els esperem, perquè és allà on podrem cercar acords i consens sobre el que ens preocupa a tots plegats: garantir un desenvolupament sostenible i equilibrat del Penedès. Suposo.

Atentament,

Ramon Arnabat