El tema de les vegueries en els últims quinze dies ha estat mogut. El conseller de Governació, Joan Puigcercós -un pes pesant d’ERC i un polític que exigeix als funcionaris del seu departament que portin corbata, com va fer Tarradellas- va declarar (8-02-07) a Reus que la llei d’organització territorial “va per llarg, perquè el Govern es complicaria la vida si la posés al frontispici d’aquesta legislatura”. Era un gerro d’aigua freda pel tots els qui treballen per obtenir una vegueria.
La gent de la comissió per la Vegueria pròpia del Penedès, però, no estaven desanimats. Tenien al cap de tres dies un entrevista amb el conseller i en van sortir gratament esperançats. Almenys així és com interpreto les seves paraules. Puigcercós no els havia pas dit que no es fessin il·lusions, com altres consellers els ho digueren fa mesos... Els explicà que les declaracions que havia fet eren, com aquell qui diu, per sortir del pas i per no estar condicionat a haver de fer-ho en aquesta legislatura. “Xuto fort la pilota”, els digué, per apartar lluny el tema i tenir camp de joc. Aquests mateix exemple el va posar al Parlament el dia 15 de febrer, en parlar de les vegueries.
Tot amb tot, el conseller explicà als penedesencs que primer cal estudiar la viabilitat financera de les vegueries -el seu departament creu que el Penedès te viabilitat-- , després les competències i els canvis que calgui fer perquè les vegueries han d’esdevenir províncies i fer la feina de les diputacions.
Puigcercós al Parlament, responent a la gent de l’Alt Pirineu, va demanar a l’oposició “calma, consens i treball”. També va exposar als penedesencs la política de la calma i el no fer soroll. De caminar poc a poc per aconseguir l’objectiu. Hi ha un tema delicat - el canvi dels límits provincials- que s’haurà de negociar pla bé amb Madrid i buscar un acord força ampli per evitar que sigui un nou cavall de batalla de l’oposició per desgastar el govern.
Un aspecte important per la vegueria del Penedès és, al meu entendre, que -segons explicà Puigcercós- es vulgui afrontar ara una llei de regulació dels àmbits metropolitans: Barcelona, Tarragona i que també pugui comprendre Girona i Lleida, sense tanta ambició ni poder, com veia Pasqual Maragall, i molt funcional, i que la llei electoral no hagi d’estar lligada a la llei territorial -una cosa es l’organització i l’altre els districtes electorals... En el disseny metropolità, el conseller, creia que l’àmbit funcional del Penedès tenia sentit entre les àrees de Barcelona i Tarragona. La vegueria pot ser la torna d’aquesta pesada. La possibilitat, doncs, de superar aquests dos esculls -metropolitanisme i mapa electoral- fa que el camí cap a la vegueria s’aplani.
No estarà tot resolt, però. Restaran decisions i problemes d’indole competencial i organitzatiu. Passar de províncies a vegueries no es una transformació fàcil i en el transit hi pesa molt la inèrcia politicoadministrativa.
El més assenyat, ara per ara, seria que les forces penedesenques que encara no veuen clar aquests procés es decidissin. Socialistes i ecosocialistes, que no estan per signar la petició de que el Penedès sigui un àmbit funcional de planejament -primer graó per ser vegueria-- haurien d’estudiar bé aquesta dimensió i fer un pas efectiu en la política d’obtenir la vegueria. Poden tenir raons de partit que abonin altres procediments, però ara quan un soci del tripartit il·lumina aquets camí no és moment de fer l’orni. És un moment pel consens.