“Desacceleració del creixement de població a Vilafranca durant l’any 2005”. Aquest és el titular al web de l’Ajuntament de la notícia que informa del padró municipal d’habitants a 1 de gener. La vila ha crescut només 959 habitants durant el 2005 i comença l’any nou amb 36.063 habitants. Com que els anys anteriors el creixement ciutadà havia estat superior ara es detecta aquesta frenada. Els vilatans contraris que la vila creixi estaran, doncs, contents. El qui creuen que la vila ha de créixer tenen l’obligació de reflexionar sobre les dades que ara s’han fet públiques.
Vilafranca en el quinquenni que va del 2000 al 2004 ha crescut per sobre del 3% i el bienni 2002-2003 ho ha fet per sobre del 4% (4,16). És realment pitjar el fre fer-ho nomes el 2,66%, que és el percentatge del 2005, tot i que és igual al creixement que ha tingut Catalunya en la seva globalitat. Pitjor hagués estat fer-ho per sota de la mitjana estatal del 2,1%. La primera dada a retenir és que Vilafranca baixa, però està dins els paràmetres de les mitjanes.
De tot el Penedès, les viles que han crescut més són Calafell (1.628 persones, 9,42%, arriba als 18.905 habitants) i el Vendrell (2.078, 7,38%, 30.225 hab.). Segueixen en ordre decreixent: Sitges (1.298, 5,60%, 24.470), Vilanova (2.018, 3,39%, 61.427), Sant Pere de Ribes (828, 3,27%, 26.108) i Sant Sadurní (325, 2,94%, 11.359). La costa –i adjuntem el Vendrell a la costa– és més dinàmica perquè manté l’hegemonia en nombres absoluts –Vilanova és la ciutat més gran del Penedès i el Garraf la comarca més habitada de les tres– i té percentatges més atrevits. Hi ha molta diferència entre el 9,42 de Calafell i el 2,66 de Vilafranca.
Igualada, ciutat a la qual cal mirar per moltes coses i també per la vinculació que pot establir-s’hi en un futur pensant en temes de vegueria, té 35.933 habitants i ha crescut un 2,09% amb 738 persones. L’any anterior el percentatge havia estat del 2,33%. Igualada, doncs, té un ritme demogràfic paral·lel a Vilafranca perú més baix.
Per mantenir les comparacions, a Vilafranca l’ha de fer patir la diferència amb Vilanova –24.364 habitants són una gran salt– i no s’ha de conformar amb l’avantatge de 7.000 persones que li porta al Vendrell.
Tot amb tot, és el creixement global comarcal el que ha de pesar més. Així les tres comarques del Penedès han crescut el 2005 amb 14.955 habitants (5,52%) i amb 301.303 habitants es situa, de comptar-ho així, en l’úrbita de les grans comarques. Darrere de Barcelonès (més de 2 milions), Vallès Occidental (815.628), Maresme (398.502) i Vallès Oriental (361.319). El Penedès gran va al darrere de les comarques on el pes de la indústria i els serveis és essencial. Comptant a la menuda, només el Garraf supera la xifra dels cent mil habitants (127.928) perú darrere del Baix Camp, Baix Ebre, Gironès, Osona, Segrià, la Selva i Tarragonès.
De les tres comarques que integren el Penedès, el Baix Penedès és la que ha crescut més tant en nombre absolut (6.292 habitants) com en percentatge (8,54%). Segons el nombre de persones segueix el Garraf (4.699), i queda en darrer lloc l’Alt Penedès (3.964) però en percentatges el Garraf i l’Alt Penedès s’intercanvien els llocs ja que aquest darrer creix el 4,43% mentre el Garraf ho fa el 3,84%. L’Anoia arriba als 105.376 habitants, creixent en 3.628 persones que representen el 3,56%. La vegueria, amb 406.679 habitants –això es discuteix aquets cap de setmana al Museu– s’equilibraria amb les comarques centrals i el Camp de Tarragona.
Segons com es mirin els números poden treure’s conclusions diverses perú, pel cap baix, el Penedès interior –o l’eix Vilafranca, Sant Sadurní, els Monjos– hauria d’espavilar-se per tenir capacitat per atraure població. Pensant també en la vegueria, hauria d’haver-hi un esprint de l’interior per equiparar-se pel nombre d’habitants amb les altres terres. Només així, i no pas exclusivament, pot afrontar-se el repte de les zones metropolitanes veïnes.