| |
El passat dimarts, llegíem al web
del PSC l’article del Sr, Roberto Labandera, “Un inici de curs
prometedor”. Creiem necessari respondre el penúltim paràgraf,
que transcrivim fragmentat, per a poder-lo comentar millor:
- Catalunya afronta a partir d´ara dues fites de caràcter
històric que afecten també els penedesencs : la primera
llei electoral i la nova organització territorial.
Endavant i que es resolguin com més aviat millor. Però tots
tenim dret a participar i a agrupar-nos per defensar els nostres interessos.
També tenim deures envers les persones que ens envolten, les quals,
necessitem per altra banda, per a desenvolupar-nos plenament. “Cal
cercar la claredat teòrica: allò que es convenient i la
claredat pràctica: allò que és possible” (Lluís
M. Xirinacs). Si tenim Vegueria Pròpia, serà la millor aportació
que el nostre poble madur i lliure pot fer a Catalunya.
- Sóc dels que creuen que el paper de la nostra comarca s´ha
de jugar al si de Regió de Barcelona.
Son ja 53 els ajuntaments que han aprovat la creació de l’Àmbit
de Planificació i la Vegueria Penedès. Població a
favor: Garraf, el 97%; Baix Penedès, el 96%; Alt Penedès,
el 85%; i Anoia, el 67% (pendent de nous). I pel que fa a la Federació
X del PSC (Alt Penedès/Garraf): 211.626 habitants a favor, i 9.938
en contra. No volem creure que alguns polítics s’hagin convertit
en suplantadors en lloc de representants de la voluntat popular, i en
enemics de la nostra causa comuna.
- Els penedesencs ja formem part d´un paisatge social i cultural
de l´arc metropolità. És allà on tenim futur.
Al Penedès, encara tenim cultura de territori a partir del que
és i respira la gent, que ens fa viure i sobreviure (tradicions,
vincles, estils de vida, habitatges, comarques, entitats, història,
paisatge -l’autèntic-). I quin futur tenim a la metropolitana?
Es tracta del model desarrollista i a la pràctica massificador?
Hem de créixer sense perdre l’equilibri i l’harmonia
de què encara gaudim. I és que, a més, com a comunitat
de parentiu i de cultura en el sentit més ampli, la majoria hem
dit que no ens agrada aquest “paisatge”.
- A fi que Catalunya pugui tenir una organització eficaç,
la fórmula és ben clara : vegueries, poques.
La subsidiarietat de què tant parla la Diputació en els
seus documents, és un bé o no? Ho han pensat només
a nivell de verticalitat burocràtica o de territoris? O és
que volen pocs centres de poder i grups que controlin de fet?. Nosaltres
estem en una altra filosofia política més complexa i més
exigent. O vol tornar a quedar-se amb les 4 províncies? Volem una
vertebració democràtica de Catalunya en agrupacions naturals
i en territoris que expressin lliurement la voluntat i l’energia
creadora dels ciutadans.
- La primera llei electoral ha de fer realitat la frase "un ciutadà,
un vot", garantint la representació proporcional que anteposa
els ciutadans als territoris com a base democràtica autèntica.
Això que pensa equival a província única i al domini
encara més absolut sobre Catalunya de l’àrea metropolitana?
Tot govern té la obligació de buscar el consens no tan sols
en les coses fàcils sinó també en les controvertides.
I si falla, pactin amb la gent i amb els ajuntaments. Ja ho veiem: els
penedesencs hem d’estar al cas, desperts i agosarats. Ens toca la
unió cordial per garantir el nostre “consens” en la lluita
permanent (“Vita militia est), i esdevenir un àmbit de representació
política i de defensa dels interessos d’aquest territori.
Fèlix Simon
De la Plataforma VP
|
