|
|
|
Cristobal Treviño, El 3 de Vuit, 14.09.2007 |
|
| Sempre he pensat que els ciutadans
surten guanyant quan els centres de decisió son més propers perquè el polític que pren la decisió és més visible, està més a prop del problema i es guanya en eficiència de la despesa pública, però a més, no té sentit l’absurda situació actual en la qual el Penedès està dividit en dues administracions. Contràriament vostè argumenta que el nivell de serveis seria superior pertanyent a la gran vegueria de Barcelona que no pas si en tinguéssim de pròpia, arribant a dir que li han dit que ara rebem de la Diputació més del que aportem i dibuixant un caos com alternativa a l’actual Diputació; aquest últim és un recurs fàcil quan no es tenen més arguments. D’entrada, vostè confon el PIB amb la qualitat de vida, que son dos conceptes cada dia més allunyats (això donaria per un altre escrit). Sobre els serveis que presta la Diputació li repto a que demostri la seva afirmació en xifres, mentre tant, hauré de pensar que és gratuïta. Però jo si li donaré xifres; el President de la Diputació cobra 145.000 Euros bruts anuals, cadascun dels vice-presidents, membres de l’executiva i presidents de grups polítics cobren 109.000 Euros i cadascun dels presidents delegats d’àrea, diputats delegats, diputats adjunts i diputats portaveus de grups polítics cobren 94.000 Euros. Massa gent cobrant massa diners per decidir el que han de fer els funcionaris. Desprès diu que “el Penedès és i serà el que nosaltres vulguem, sigui quina sigui la vegueria que triem”. Bé, no se si es refereix a que serà el que vulgui el PSC o el que diguem els penedesencs. De fet, ja ho hem dit mitjançant 50 Ajuntaments, 4 Consells Comarcals, 102 Entitats, 9 Associacions Empresarials, 23 empreses i quasi 12.000 ciutadans. També critica que es financin campanyes pro-Vegueria amb diners públics. Li recordo que els seus tres salaris, a la Diputació, al Consell Comarcal i al seu Ajuntament, també es paguen amb diners públics i que la seva obligació com a vice-president del Consell Comarcal es assumir i defensar les resolucions que respecte la vegueria a pres el Consell. Per acabar, diu vostè que estem davant la possibilitat de ser “cua de lleó o cap de ratolí”. És evident que vostè prefereix ser la cua, però els que defensem la vegueria preferim ser el cap, que és a on hi ha l’intel.ligència i la voluntat. A més, a la natura hi han exemples, com els llangardaixos, que no dubten sacrificar la cua per salvar el cap. Cristóbal Treviño |
|