| |
Les contradiccions que trobem en l’article
d’en Cisco de la Cruz denoten
manca d’informació i, sobretot, de visió de futur pel
Penedès; que no és
una marca, sinó un territori cultural, senyor assessor. Dóna
la
impressió que a un cert punt de l’article es trobi en un carreró
sense
sortida. Tanmateix, analitzem per parts aquest text.
“Ningú té la veritat absoluta” diu; però
ell dóna per descomptat que el
nostre benestar és proporcional al nivell de serveis de la comarca.
És
això una veritat absoluta i indiscutible per a l’assessor?
Jo diria que
sí perquè al llarg del text només fa que justificar-se
amb aquesta
afirmació, talment com amb un lema polític. Jo no vull un
Penedès ple de
serveis, no és una ciutat. És benestar tenir serveis amb
3 autopistes, 3
línies ferroviàries, una central tèrmica, un CIM…?
No ho crec, senyor
assessor.
Una altra relliscada greu: “El que importa és que el territori
estigui
ben connectat i treballar amb xarxa per millorar les potencialitats
col·lectives, la cohesió i les prestacions que ens poden
oferir”.
Aquesta afirmació la prenc com una visió ideològica
del territori i de
les seves polítiques territorials. Però això tampoc
no és una veritat
absoluta.
Des d’un punt de vista geogràfic, el concepte de xarxa té
actualment,
una connotació positiva. Però deixant de banda la utopia,
aquesta xarxa
ha estat creada per algú; algú deu haver fet d’aranya
constructora de la
xarxa, o no? S’ha de diferenciar la xarxa de l’aranya. Dins
d’una xarxa
l’aranya està en moviment, i al mateix temps el centre que
conforma
l’aranya és mòbil i la xarxa actua en conseqüència.
En el nostre cas, el
centre de la xarxa Catalunya és Barcelona, amb una diferència:
el centre
no es mou mai, sempre és Barcelona i la xarxa deixa d’existir
i tot es
transforma en un iceberg del qual la punta és Barcelona.
Quina solidaritat territorial pot sorgir de les paraules del senyor
assessor, quan la primera justificació és d’entrar
a formar part de la
regió perquè és la més rica: sempre el complex
d’inferioritat econòmica!
És que dins la seva mentalitat hi ha catalans de primera, metropolitans,
i catalans de segona no metropolitans?
Un altre disbarat: el nivell de qualitat de vida (seran els serveis)
assolit a la comarca té relació, en part, amb la proximitat
que tenim
amb la capital. S’oblida de la conjuntura, que es molt important,
independentment de la proximitat o no de Barcelona. Si hi hagués
una
epidèmia, no estaríem també perjudicats per la proximitat?.
Qualsevol arquitecte o urbanista pot dir-li que sense territori
coronari, cap ciutat pot créixer, perquè a la base del creixement
del
“model Barcelona” hi ha el consum de territori adjacent, i el
Penedès ho és.
L’última, “les identitats i els referents es conformen
i evolucionen
cada dia en funció de les voluntats col·lectives”.
Senyor assessor, el
maig del 68 és història. Que el Penedès és
una terra d’acollida no ho ha
de dir vostè, m’agradaria sentir-ho de la majoria d’immigrants
extra
comunitaris; són ells els que pateixen la vostra moralitat pel
que fa a
la immigració. Vagi a dir això als barris de l’Hospitalet,
Cornellà,
Esplugues, on la gent fuig a causa de l’arribada d’extra comunitaris;
i
fuig justament perquè no accepten que “les identitats i el
referents es
conformen…”
Per acabar, una cosa que no m’ha agradat: que ens vulgui prendre
el pèl
amb el tema del Foix i el Garraf com espais ambientals. Voldria saber
quants cops aquest assessor ha anat a fer una excursió amb la família
per la zona.
En cap parc natural d’Europa, com el del Garraf, es permetria que
hi
passés una autopista, qui hi fossin localitzades no sé quantes
canteres.
I per a més INRI, l’abocador de brossa de Barcelona i rodalies.
El riu
Foix, ja fa anys que no té la remor d’un riu, està
sec. Si vostè es
conforma amb aquest medi ambient és perquè potser dedica
massa el seu
temps al ciment i als serveis; a molts serveis...
Avis a navegants: En l’època de la globalització més
val ser un ratolí
intel·ligent i independent que un lleó fort però
dependent. Jo vull ser
ratolí penedesenc.
Julio Ramon Berrio
Cunit
|
