| |
“El Penedès és un teixit
de vida, de joia, de bellesa i cadascú de nosaltres és un
fil que ha de conèixer i estimar aquest teixit que li dóna
sentit i subsistència”
Bona nit!
Des la Plataforma per una Vegueria Pròpia us saludem cordialment
i ens alegrem de la vostra presència. Avui, en aquesta Marxa, Nació
i Vegueria, són l’expressió, concretada al nostre territori,
del que entenem per sobirania. El Penedès s’hi ha pronunciat
clarament. Permeteu-nos, doncs, que per a simbolitzar-ho, donem en primer
lloc la benvinguda i la paraula a cadascuna de les columnes de ciutadans
que representen les 4 comarques:
Per l’Alt Penedès, en Joan Solé
i Bordes, president de l’I.E.P , en representació de les entitats
culturals i cíviques.
Per l’Anoia, en Pere Carles, empresari, en representació del
mon econòmic.
Pel Baix Penedès, na Montserrat Carreres, diputada provincial per
CIU i regidora a l’ajuntament de Cunit.
Pel Garraf, n’Àngels Parés, regidora d’ERC a l’ajuntament
de Sitges
------------------------------- intervencions
de les 4 persones -----------------------------------
Celebrem aquest 11 de setembre a l’empara
del record i del testimoni de Lluís M. Xirinacs. Ell va dedicar
la vida al treball per la justícia i, com a conseqüència
necessària, a l’emancipació de la seva estimada nació
catalana. Per a ell, la Vegueria havia de ser un element més d’aquella
piràmide d’àmbits i nivells amb què es vertebra
una nació. Com a home lúcid i lliure, s’adonava del
valor i de la necessitat de comptar amb persones que es plantin; disposades
a jugar-s’ho tot; decidides a construir-se tot construint; i a empènyer
en positiu l’evolució del cos social i la mateixa humanitat.
Tanmateix, ell va estar molt a prop de la Plataforma i del Penedès.
Volem també tenir un record especial pel penedesenc Eusebi Pérez,
internat pels nazis al camp de Mathaunsen i mort recentment a Caracas,
sempre ferm en el seu compromís per la Democràcia i Catalunya.
Fa dos anys, va rebre un homenatge, en el transcurs del qual s'inaugurà
aquí, a la Girada, el monument als penedesencs víctimes
dels camps d'extermini nazis.
“Té dret a la sobirania qui accepta
les seves responsabilitats”
La sobirania només l’aconsegueix qui pot, qui vol i qui té
la capacitat d’emancipar-se. La gent de la PVP, pensem que si individualment
som sobirans, podrem parlar de la sobirania dels col·lectius i
de l’esperit del poble al qual es pertany; podrem articular orgànicament
els diferents nivells locals i globals.
Situats al Penedès i si parlem de carregar un nivell superior del
nostre castell, serà per assolir un Penedès sencer; una
única comunitat d’administració o de serveis.... coronament
de la comunitat real. És doncs imprescindible assolir la sobirania
al nivell del territori Vegueria Penedès.
Com sabeu, les Vegueries estan previstes en l’actual l’Estatut
com a àmbits de coordinació i d’encaix entre les polítiques
locals i l’autonòmica. Nosaltres creiem que tenim dret, voluntat
i capacitats per a disposar d’eines adequades i mesures preventives
d’ordenació territorial. I les volem en igualtat de condicions
amb els altres set Àmbits previstos. Volem participar d’una
entesa comuna, madurada pel diàleg; amb tensions inevitables, no
cal dir-ho, i amb unes regles de joc ben clares. Volem incorporar-nos
al teixit de relacions i d’identitats que aplega la nostra nació.
Aquesta Marxa és un punt més
i no voldríem que fos l’últim, d’un llarg viatge
que va començar l’11 de setembre del 2004 amb el Manifest
pel Penedès de l’Institut d’Estudis Penedesencs. El Manifest
considerava que, “cal aprofitar l’oportunitat històrica,
única i irrepetible que se’ns presenta, per a debatre i decidir
sobre el nostre futur comunitari dins l’organització territorial
de Catalunya”. El Penedès es va autoconvocar per defensar-se
de la disgregació i de la pressió metropolitanes. Ja fa
quasi tres anys que hi som i que veieu samarretes, pancartes i taules
de signatures.
- I on es troba avui, 10 de setembre de 2007,
la nostra causa?
Sense comptar amb les signatures de persones, entitats, empreses i professionals,
són ja 50 els ajuntaments (+80% de la població) i els 4
Consells Comarcals, que volen la Vegueria Penedès. I encara l’Anoia
no ha dit la darrera paraula.
Esperem que en aquest mes de setembre, en
iniciar-se el curs parlamentari, els partits, majoritàriament,
votin i aprovin la proposta de resolució per la qual es declara
el Penedès Àmbit Funcional de Planificació Territorial.
Aquest serà el pas previ per a la creació de la Vegueria.
Els demanem un gest de dignitat.
- I per què un Àmbit de Planificació?
El mateix Oriol Nel·lo (Secretari per a la Planificació,
del Departament de Política Territorial) reconeix que la nova delimitació
territorial hauria de “donar representació a les veus que
van sorgint al territori i que les noves regions haurien d’esdevenir
àmbits de PLANEJAMENT TERRITORIAL”. D’aquí ve,
doncs, que no en tenim prou amb un Pla Director només per a l’Alt
Penedès, extensible més o menys enllà. Volem el Pla
territorial parcial del Penedès sencer.
L’aprovació de l’Àmbit de Planificació
és urgent. La prevista nova llei electoral pensa tan sols en 7
vegueries; els diferents departaments planifiquen des del nombre 7: Sanitat,
Ensenyament, Justícia... Ens preocupa i molt, el possible Quart
Cinturó, o l’amenaça del CIM (Centre Integral de Mercaderies),
l’anomenada plataforma logística LOGIS PENEDÈS, de
més de 187 ha. Per això, des d’aquí saludem
i encoratgem els alcaldes de la plana interior del Baix Penedès,
perquè segueixin ferms en la seva negativa. Es vol imposar la política
de fets consumats. Els sectors que defensen el territori i un altre model
de creixement no disposen d’eines institucionals, i per tant jurídiques,
per a defensar-se.
- I de qui depèn tot plegat?
Dels polítics, perquè s’adonin que el territori ha
parlat. Dels alcaldes i regidors, perquè facin entrar en els seus
plans municipals l’esquema Vegueria Penedès; perquè
ho comuniquin als de dalt, als de baix, i al partit; perquè facin
taca d’oli.
I de nosaltres, que els ho hem d’exigir
personalment i col·lectivament. Ara es l’hora de la nostra
lluita.
La sobirania no ens vindrà de dalt sinó de la voluntat i
la consciència que tinguem com a poble. És un bé
de maduresa col·lectiva i ens permetrà ser nosaltres en
tot allò que estigui legítimament al nostre abast. No deixarem,
doncs, que ens decideixin des de Barcelona! Els propers dies poden ser
decisius. Per això us invitem a estar amatents a donar una resposta
unànime; la resposta pacífica i contundent que calgui a
qualsevol decisió superior que afecti la mateixa possibilitat,
o no, de l’Àmbit Funcional i de la Vegueria.
Penedesencs de l’Anoia, de l’Alt
Penedès, del Baix Penedès i del Garraf, la Vegueria del
Penedès té dret a existir i tots nosaltres l’hem de
defensar. Si la democràcia és la força del poble,
que aquestes torxes que portem amb convicció i optimisme expressin
la nostra voluntat de fer un país lliure i sobirà tot col·laborant
en la seva construcció des del nostre Penedès.
Com deia una pancarta, que recollia un pensament
de Lluís M., i que fou penjada anònimament al Fossar el
passat 16 d’agost: “Catalonia cavat lapidem, non vi, sed saepe
colendo” (Catalunya forada la pedra, no violentament, sinó
amb un treball constant). Així ho esperem, també, del Penedès.
GRÀCIES!
|
