| |
La Vegueria de Vilafranca va funcionar des del 1304 al 1716, després
va ser el Corregiment de Vilafranca fins el 1833... però cal recordar
que les actuals “divisions provincials” han estat sempre una
imposició del govern central.
Hi ha un ple de l’ajuntament de Vilafranca l’11 de gener del
1933, en el que s’aprova per unanimitat la proposició de refer
la unitat històrica del Penedès, i “es convoquen els
alcaldes i a les entitats de la comarca per procurar que dita aspiració
triunfi en la pròxima estructuració de Catalunya”.
L’Estatut del 1932 (decrets de la Generalitat del 1936) fixaria nou
vegueries i suprimeix les provincies, però posteriorment des de
Burgos, en plena guerra civil, el 1938 el general Franco les torna a imposar.
Des de llavors de nou, el Penedès està partit i esquarterat,
i ara amb la propera divisió territorial en vegueries es pot tornar
a la situació que entenem és la natural, una vegueria pròpia
amb més de 400.000 habitants (ANOIA+ALT PENEDÈS+BAIX PENEDÈS+GARRAF).
Les 4 comarques juntes per decidir el seu efutur.
Recordar que l’anomenat PACTE DEL PENEDÈS del 1987, defineix
el Penedès no solament com una comarca històrica, sinó
com un territori amb una unitat econòmica i social... “aquesta
realitat a de conduir a una sola unitat territorial amb capacitat política
i de gestió per actuar en temes comuns, i que contempli la necessària
desconcentració de les administracions concurrents en el nostre
territori”.
El passat estiu amb el MANIFEST DEL PENEDÈS, l’Institut d’Estudis
del Penedès, va iniciar una campanya de sensibilització,
que ens ha portat a la creació de la Plataforma per una Vegueria
Pròpia amb la publicació d’un nou MANIFEST, que molts
ciutadans i entitats ja han donat l’adhesió i el suport.
La nostra aspiració, es poder migrar de manera tranquila, de les
4 diputacions actuals, a les 9 vegueries futures (vegueries de l’Alt
Ter i del Penedès, incloses). Hi ha algú que es pugui oposar
a una qüestió tan clara, neta i beneficiosa per a tots nosaltres?.
I si es així, segurament només hi poden haver interesos
partidistes, o simplement ganes de portar la contraria. O no seria també
més fàcil poder superar l’actual democràcia
delegativa, per avançar cap a una democràcia més
participativa?
La descentralització en 9 Vegueries aporta avantatges i millores,
més operatives i més equilibradores, social i territorialment
parlant, que la descentralització en 7 Vegueries, ja que l’objectiu
és el d’apropar el poder al ciutadà i fer més
eficient l’administració de la Generalitat.
La força i la sobirania rau en la territorialitat. Per això
demanem que hi hagi la possibilitat de prendre decisions per consens.
La Vegueria del Penedès, no es sols un projecte de construcció
d’identitat, sinó que és una qüestio de supervivència.
|
