Josep Faura, El 3 de Vuit, 13.14.2007
La ICV de Bernat Villaroya i la Vegueria

   
 

Vam acudir a l’Escorxador a la presentació de Bernat Villarroya, d’ICV,
com a candidat a l’alcaldia de Vilafranca. El presentà Joan Herrera,
diputat al Congrés, tot destacant-ne les qualitats i referint-se a un
Penedès com a quelcom específic entre les regions metropolitanes que
l'envolten, i que cal tenir en compte en la divisió del país.
L’exposició de Bernat Villarroya se centrà a detallar el programa; no
féu, però, esment de la Vegueria.
A l’espera que algú s’apuntés al torn de preguntes, es va invitar als
qui dúiem l’adhesiu de la Plataforma a dir què en pensàvem. Se li va
contestar amb una altra pregunta: si Iniciativa milloraria i aclariria
el seu discurs i suport a la Vegueria, ja que fins ara havia estat
irregular, i de ben escassa voluntat, en la persona del Patro i d’ell
mateix. La resposta de Villarroya va ser recordar l’adhesió inicial
d’ICV de (21.06.05), així com la ratificació (20.09.05); que ICV, a més,
l’havia inserit com proposta “pròpia” en el programa de govern de
Catalunya; que havia abandonat la comissió paritària municipal per
evitar, “picabaralles de dreta-esquerra” i que el partit considerava que
pertocava al Parlament de debatre aquest tema.
Cal recordar, tanmateix, que ICV i el PSC s’havien oposat a votar les
mesures, proposades per la Plataforma per a promoure la Vegueria; que
els acords del ple, favorables, no s’havien volgut posar a la pràctica
per part de l’equip de govern, compartit per ICV, ni després de la
primera moció, ni de la segona, que reiterava el mateix que s’havia
demanat en la moció anterior; que Villarroya, a la comissió paritària es
va limitar a callar, a no definir-se i a anar-se’n, com el PSC, tot
denunciant picabaralles en una declaració diluïda dins el seu grup.
Resumeixo el meu comentari en aquests punts:
1.És d’esperar que ICV, pel el fet d’haver inclòs la Vegueria en el
programa la voti afirmativament al Parlament i no s’abstingui, com féu
el 21 de juny de 2006, en la Comissió de Política Territorial del
Parlament.
2 Val a dir que el Parlament mai no prendrà en consideració la Vegueria
Penedès si el territori, i els partits al davant, no la promouen o la
reclamen, cosa que hauria de fer ICV.
3. D’on ha tret, però, ICV, la seva proposta programàtica, sinó del
territori, de les signatures, ajuntaments, entitats, parlamentaris,
empresaris, Consells comarcals, que ho van demanar?
4. Es pot parlar de dreta i esquerra referides a la Vegueria? El fet és
que li donen suport CiU, el PP, la CUP i ERC. Van junts, no? I doncs què
són el PSC i ICV? Tots hi som, no s’hi val parlar de colors.
5. Calia oferir, doncs un pensament polític amb més nervi i alçada que
vinculés Vilafranca amb del seu entorn, el possible territori de la
Vegueria. Aquesta, al meu entendre, era la peça que faltava al seu
programa. No n’hi ha prou a ser objecte d’una cura paternal i material,
ben detallada, però portes endins del casc urbà.
Fóra bo que els militants d’ICV hi reflexionessin. No vull dubtar que la
gent d’ICV se sent penedesenca i, en conseqüència, vol la Vegueria.
Perquè la “participació democràtica” no és més que l’aplicació, des de
la ciutadania, del principi de subsidiarietat, estenent-lo al territori,
i més enllà, si convé. Per això, penso que els seus caps haurien de
definir-se amb més claredat per no caure en contradiccions respecte al
mateix partit ni en dependències de cap altre.

Josep Faura i Pujol,
des de la Plataforma VP