| |
Al meu entendre la legitimació
del Penedès com a una entitat unitària diferenciada és
doble: la legitimació geogràfica i la legitimació
sociològica. L’existència del Penedès, així,
es basa principalment en dos conceptes: un territori format per comarques
limítrofes i un node derivat de la sinergia d’aquesta proximitat
territorial.
No cal argumentar excessivament la legitimació geogràfica,
doncs és del tot evident la situació física de contigüitat
del territori que conforma el Penedès. En tot cas és imprescindible
esmentar-la, tot i la seva obvietat, per ser l’origen i principal
fonament del Penedès, fent possible i derivant-se’n la legitimitat
sociològica. En compartir territori també compartim condicions
físiques com el clima, la llum, la natura, etc. amb efectes indiscutibles
en el nostre imaginari col·lectiu.
Pel que fa al segon fonament, la legitimació sociològica,
es basa en el fet que el Penedès és un node metropolità.
Node, en una accepció propera a l’emprada pel professor Manuel
Castells per a les comunitats de la societat de la informació,
com a comunitat que comparteix informació, que es relaciona. El
node penedesenc com a tal està connectat i interacciona amb altres
nodes metropolitans com els de Barcelona, Tarragona i d’altres. Internament,
com tots els nodes, està format per una estructura multinuclear
descentralitzada. El fet clau per afirmar l’existència del
Penedès és l’existència d’aquest node.
El fet de compartir informació de tot tipus: comercial, cultural,
etc. crea una consciència a un nivell superior, la consciència
de pertànyer a una comunitat que forma una unitat diferenciada
d’altres unitats, que es reconeixen entre si. Els individus som conscients
de la nostra pertinença a un node i de la no pertinença
a d’altres. En el nostre cas som conscients de la nostra pertinença
al node del Penedès i de la no pertinença a d’altres
com els de Barcelona o Tarragona de la mateixa manera com els individus
d’aquests nodes són conscients de la seva pertinença
a llur node i no al del Penedès.
Una altra manera de detectar l’existència d’un node és
utilitzant la fórmula passiva. Si observem l’existència
d’unes fronteres no naturals, inexistents dins dels territoris que
conformen un presumpte node, i existents entre aquest node i d’altres,
podem afirmar que existeix un node diferenciat. Els límits geogràfics
del Penedès no són fronteres naturals sinó les fronteres
delimitades pel node. La serralada prelitoral no és una frontera
pel node penedesenc, i la fi del node no és un accident natural
sinó el límit d’una comunitat.
Dins la legitimitat sociològica s’incardinen les importants
raons econòmiques, històriques, culturals, d’especificitats
lingüístiques, o d’altres en el mateix sentit que, al
meu entendre, en són conseqüències i no causes, ja
que és fruit d’aquestes relacions comunicacionals més
estretes que apareixen els fets històrics i les relacions comercials
i culturals, com a evidència més empírica de l’existència
d’aquest fet. No puc estar d’acord amb les majoritàries
legitimacions de dependència bioeconòmica que circulen tant
en mitjans de comunicació com en tertúlies. Dades recents
de l’Institut d’Estadística de Catalunya són prou
reveladores i contundents: el sector primari al Penedès no ocupa
més del 4,289% de la població, ni afegint els que els donen
serveis no aconseguiríem percentatges significatius. Per tant,
crec que no es defensable que la legitimitat actual de la identitat del
Penedès es basi essencialment en el cep. Essent un fet important
(una evidència més) no podem afirmar que sigui el fonament
principal.
|
