| |
L’equip de govern municipal
de Vilafranca reprodueix l’equilibri del tripartit a la Generalitat
i arran del debat de la vegueria pròpia s’ha trencat aquesta
unitat del govern i el Govern ha estat derrotat ja que... etc. El reporter
de l’informatiu de mitja nit de TV-3 -el que presenta Mònica
Terribas- explicava així la informació del ple municipal de
Vilafranca de dimarts el vespre. Pels aliens a la dinàmica política
local -el rar equilibri del tripartit vilafranquí, que donaria per
un sucós estudi- i a la llarga marxa del grup impulsor de la vegueria,
el que destacava del ple era la tensió, el diferent comportament
de socialistes, d’ecosocialistes i republicans i el brot de trencament
que mostrava. A més, això passava el mateix dia que la comissio
Parlament-Congrés acabava el debat de l’articulat de la reforma
de l’Estatut en què s’havien pronunciat discursos que,
amb molta cortesia parlamentària, havien estat tots contra tots o
quasi. Perque el front català, quatripartit forjat al setembre amb
la votació entusiàstica -i amb brindis de cava- a Barcelona,
s’havia destrenat per mor de noves aliances. I la setmana havia arrencat
amb una nova batussa dialèctica entre Esquerra i el PSC que va estar
ben a prop de fer esclatar la crisi de govern que tant desitja l’oposició
pura i dura, és a dir convergents i populars. El ple de Vilafranca
apareixia com un original bolet de primavera per les visions més
enllà d’Ordal. La picabaralla Mas-Carod del mateix dimarts,
a Vilafranca tenia un reflex que era votar junts Xena i Regull. Paral·lelismes
inoportuns a part, el ple de Vilafranca va reflectir el que la setmana anterior
va presagiar-se. La unitat d’acció provegueria expressada en
l’admissió dels vuit punts no ha estat possible i l’11
a 10 de la votació final pot expressar moltes coses més enllà
de la victòria de la plataforma i el treball que ha fet amb els partits
que ara han votat impulsar la vegueria. Però la unitat segueix essent
necessària en aquesta empresa. Cal anar convencent, entre altres,
a consellers incrèduls i/o opositors, ara del PSC i ERC i d’aquí
quatre dies possiblement de CiU. El PSC, des de l’alcalde al darrer
regidor passant per tots els diputats, també haurà de reflexionar
sobre la seva estratègia, la seva tàctica i vetllar per la
seva supervivència. Perquè ara més que mai, la lluita
per la vegueria té molts elements del Pacte del Penedès que
van promoure fa anys, bàsicament, els socialistes. La situació
ideal seria que es pogués fer un treball conjunt i unitari sense
que la dialèctica dels vencedors i vençuts impregnés
el debat i les accions. És possible? Hi ha polítics que saben
resoldre conflictes i altres només saben gestionar-los. Aquí
es tractaria de tirar endavant modestament tot junts amb tàctica
castellera, si es vol, sabent que el cap de colla no és res sense
la colla i que el castell per més que algú del tronc sigui
fotografiat no es fa si no és entre tots. La vegueria ha d’ajuntar
més parers, del Baix Penedès i del Garraf, ha d’aconseguir
que s’hi puguin afegir els municipis de l’Anoia que ho vulguin
-atrets per la proximitat i per l’encuny vitivinícola-, ha de
ser considerada factible pels poders polítics del Govern, ha de superar
l’entrebanc provincial (que ningú ha de fer servir per dividir,
compte!), ha de tenir clar el nivell de poder que haurà de gestionar
i com, ha de plantejar un diàleg constructiu amb les comarques veïnes
que tenen la força i l’ambició metropolitana (i que si
s’olora un canvi de forces a la Generalitat, la de Barcelona pot tornar
a caure en la temptació del contrapoder) i ha de superar els esculls
propis de les campanyes electorals que vindran: municipals i autonòmiques
després del referèndum de l’Estatut i ves a saber amb
quin ordre.. La comissió dels 12 -prou original ara i aquí-
ha d’administrar ara el debat, però hauria de ser el lloc on
es redundés la política unitària que és la que
sempre ha donat els millors resultats a Catalunya. Encara que Tarradellas
la blasmés un cop se n’havia afavorit.
|
