SERGI MARIN, el 3 de vuit, 24.02.2006
Els de les idees i els diners, on sou?

Arran de la campanya per aconseguir una Vegueria que englobi les actuals comarques del Penedès, en la futura organització territorial de Catalunya, que per definició implica la creació de nous àmbits de planificació i divisió, o bé el simple manteniment dels creats el 1995, s’han anat posicionant, en un o altre sentit, la majoria dels estaments socials penedesencs. Tan la societat civil, per la via de la Plataforma i les seves adhesions, com els polítics locals i càrrecs electes, ja han donat el seu veredicte majoritari: VEGUERIA PENEDES SI.

La Vegueria, amb el seu primer rerafons històric i identitari, és terreny abonat, i fruitós, per la seva aproximació intel·lectual. I per això uns sectors de la identitat intel·lectual penedesenca, majoritària, s’ha posicionat a favor de la vegueria del Penedès, i una altra, ben residual, en contra.
Però: què passa amb els “intel·lectuals” penedesencs d’origen però metropolitans d’obediència?. Em refereixo als penedesencs creadors d’opinió. Il·lustres novel·listes, columnistes habituals i fixes en mitjans nacionals, contertulis radiofònics i/o televisius. Doncs senzillament, que no han pres partit. Es deuen trobar amb el cor partit. Partit entre la terra i la butxaca, s’entén, i, davant aquesta dicotomia, simplement no opinen. La seva dimisió i manca de compromís no els és criticable per inexigible, però és denunciable davant la societat de la qual s’han desvinculat.
La Vegueria comporta, a més, la creació d’un nou àmbit de planificació i d’organització territorial, administrativa i del sector públic que afectarà les relacions econòmiques, interpersonals, comercials i de les empreses. La planificació i govern més proper deu interessar en alguna cosa els amos dels diners, els empresaris.

Aquests tampoc s’han pronunciat, i aquí hi ha poques excepcions, ni a favor ni en contra. Simplement han dimitit de la qüestió. I no serà per que els membres de la Plataforma no n’hagin cercat opinió i suport. Simplement no es posicionen, a la espera de com reacciona la qüestió, que deuen entendre com un futur de mercat, i com a tal el tracten.
En definitiva, que en aquest assumpte es troba a faltar la opinió, per bé o per mal, dels que venen idees i dels que fan diners, que no son pocs. I ara i aquí es el moment que es pronunciïn, ja que el seu silenci, més que prudent, comença a semblar covard.