| |
Des del territori del Gran Penedès,
o Penedès Històric, que comprèn les comarques actuals
del Garraf, L’Alt i el Baix Penedès i aquella part de l’Anoia
que lliurement s’hi vulgui associar, reivindiquem no haver tallat
en cap moment cap de les moltes vies de comunicació que travessen
(i sense pietat) aquests territoris, i, per tant, reivindiquem no haver
ocasionat cap maldecap a cap conciutadà innocent.
Reivindiquem també no haver
pintat, embrutat ni incendiat cap bé públic, a l’haver
fet les coses d’una manera pacífica, democràtica i
assenyada, en la nostra reclamació d’un àmbit de planificació
territorial propi, i, per tant, d’una Vegueria en la futura però
imminent nova organització territorial de Catalunya.
En aquest esforç més
de 6.500 persones, 75 entitats cíviques, més de 30 ajuntaments
i 3 consells comarcals s’han adherit a la campanya. I s’ha fet
a través dels representats democràticament escollits a Ajuntaments
i Consells Comarcals. També els diputats adscrits a aquests territoris
per parts de 4 dels 5 partits del parlament de Catalunya ens donen suport.
Reivindiquem, certament, no haver-los insultat, ultratjat, agredit ni
escridassat.
I malgrat tot no existim. A la premsa
comarcal sí que en va plena. Però la premsa nacional, i
altres mitjans, ni tan sols ens han dedicat una nota, amb la honrosa excepció
de la edició comarcal d’un mitjà nacional. Això
vol dir que només existeix el que molesta, irrita, mata, fereix,
embruta, crema o crida. I que a la premsa nacional arriben clares consignes
de silenciar un debat, el territorial, que ara “no toca”.
Reivindiquem el dret a una informació
veraç, a uns mitjans lliures i a una opinió pública
informada, com únic camí cap a una democràcia participativa,
real i propera a la gent. Que no s’imposi una nova divisió
territorial com es va imposar el 1.833 o el 1.939, dividint i castigant
el Penedès. Escolti’s a la gent, que aquí és
clamor, abans que sigui tard.
|
