| |
La divisió territorial
en vegueries pot representar un canvi important per a la majoria de comarques
catalanes, a millor o a pitjor, segons siguin les seves aspiracions i
necessitats. En el cas de l’Anoia, Penedès-Garraf, inicialment
se’ns considera una zona a repartir entre les projectades vegueries
que ens envolten, un pastís que s’esmicola a la taula del
banquet del més poderós, i a la que el poble inicialment
no hi és convidat, com a molt en podrà recollir les engrunes,
com ha estat quasi sempre, i això gràcies a tenir la pròpia
especificitat, diuen.
A la pràctica som un territori que volen sacrificar, com ha passat
tantes i tantes vegades, per allò de ser una zona de pas i pel
dret de conquesta, i tot, per poder engruixir l’àrea Metropolitana
de Barcelona, amb l’Alt Penedès i Garraf, l’àrea
Metropolitana de Tarragona, amb el Baix Penedès, i la Catalunya
Central, amb l’Anoia. És el preu que diuen, ens tocar pagar
si volem ser solidaris i col.laborar a fer possible l’aproximació
de la gestió dels serveis a la ciutadania. Però no ens consta
fins avui, l’existència de cap estudi que contingui les raons,
arguments i justificacions suficients, alhora sòlides i convincents,
i molt menys amb les dades econòmiques que justifiquin el model
de 7 vegueries. L’anomenat estudi Roca, no compleix aquests requisits,
només cal llegir-lo.
L’esquartarament definitiu d’un territori singular, amb identitat
pròpia i especificitats naturals, amb drets històrics inqüestionables
per la seva evidència, fa mal i fereix els sentiments de la majoria
de persones que estimem el territori, que respectem el passat, i que alhora
desitgem poder disfrutar d’un present i consolidar un futur engrescador,
respectuós i solidari amb els que ens envolten, i els que vindran.
Tenim dret a augmentar la nostra felicitat personal, a partir d’un
benestar integral, que va més enllà del concepte simplista
i mercantil de benestar econòmic, un model que se’ns vol imposar
sense discussió.
Des de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, creiem que per assolir
un desenvolupament sostenibilista cal treballar per a la integració
dels aspectes ambientals, territorials, socials i econòmics, i
però això, considerem que serà més fàcil
cumplir el principi de subsidiarietat, assolir la racionalitat, garantir
l’eficiència i complir amb la responsabilitat, si les administracions
són reformades en 8 o 9 vegueries, en lloc de les 7 previstes.
Ens volen fer creure que cal ser molt grans per a garantir el màxim
benestar, quan tots sabem que les raons són unes altres. Es vol
garantir la descentralització de serveis en el territori a base
d’adequar-lo a la mobilitat i necessitats reals dels ciutadans, i
per això volen disposar d’un territori el més gran
possible per poder garantir el benestar econòmic i, garantir que
els resultats a les eleccions electorals els donin més diputats
i senadors.
Cal recordar que el càlcul del PIB és una forma de mesurar
el benestar, que no inclou el valor de l’oci i la satisfacció
psíquica que aquest proporciona. El PIB també és
neutre davant les qüestions de sostenibilitat a llarg termini de
l’economia i no té en compte la minoració que suposa
el deteriorament del medi ambient com a conseqüència de l’acció
productiva. El nostre territori possiblement tingui una acumulació
i capacitat important de capital privat i residencial, però una
deficiència estructural pel que fa al capital públic (carreteres,
ferrocarrils, etc) i de infraestructures de tipus social, mesurades en
comparació amb el nombre d’habitants. I això que per
a molts pot semblar una “vegenada”, determinarà en gran
mesura les possibilitats econòmiques del Penedès del futur.
Posem un exemple, la Regió Sanitària Barcelona (RSB), és
un dels nous 7 àmbits territorials que ens venen imposant, suposa
treballar amb un àmbit de referència que comprèn
els 164 municipis de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat,
el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme, el
Garraf i l’Alt Penedès. Amb tot això, les seus corporatives
es troben a Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Badalona i l’Hospitalet
de Llobregat. L’Alt Penedès i el Garraf esdevénen cada
una d’elles, un dels 12 anomenats “sectors sanitaris” i
gràcies. La divisió territorial sanitària del 1979,
l’àrea 5 comprenia l’Alt Penedès, Baix Penedès
i Garraf, l’Anoia, sense la rodalia de Calaf, la Rodalia de Santa
Coloma de Queralt i la zona més alta del Baix Llobregat, amb un
total de 271.471 habitants.
Durant els darrers anys, les nostres comarques han estat progressivament
influenciades per la conurbació barcelonesa i tarragonina i ara
poden ser satel.litzades, havent de renunciar definitivament a mantenir
una perspectiva pròpia. Però des de la Plataforma i des
de fa sis mesos, hem iniciat un debat obert a tothom, i des de cadascun
dels nostres territoris, per poder aportar les nostres raons i escoltar
les dels altres, a les vigílies d’obrir-se el procés
de participació i debat sobre una nova proposta d’ordenació
del territori català. Malgrat no s’ha finalitzat el procés
d’aprovació de les mocions presentades als Plens dels nostres
municipis, podem ja afirmar que de moment, a l’Alt Penedès
i al Garraf, els ajuntaments que les han aprovat representen a més
del 75% de la població. Estem seguint el mateix procés al
Baix Penedès, i posteriorment es farà a l’Anoia.
Si al final, una majoria de la nostra comunitat, com així sembla,
dóna el consentiment i mostra una clara voluntat de tenir una vegueria
pròpia, estem convençuts que el Parlament de Catalunya,
farà possible que el nostre territori assumeixi les competències
que corresponen a les seves característiques i capacitats. I per
això, necessitem l’acceptació de la nostra proposta
i l’adhesió de les persones, les entitats, les empreses i
els ajuntaments. Decidim ara, si no volem que ho facin els altres, per
nosaltres!
Fèlix Simon
Plataforma per una Vegueria Pròpia
www.vegueriapropia.org
|
