| |
Tenim davant nostra una oportunitat
històrica, única i irrepetible, per esmenar l’actual
proposta d’ordenació territorial i recuperar la identitat
d´aquestes terres que avui reivindiquem. Veiem amb preocupació
com, la proposta d´ordenació que fa l´actual Govern
de la Generalitat, ens acosta ,cada cop més, a aquesta mena de
Catalunya metropolitana, uniformitzadora i subsidiària de la gran
capital. Tenim un país petit ,i no ens podem permetre de convertir-nos,
per la vía del continuum urbà o pel camí d´una
deficient descentralització administrativa, en un país-ciutat
. Disposem d´una xarxa de viles i ciutats mitjanes ben comunicades,
una xarxa de comunicacions acceptable i un orografia permeable que contribueixen
a configurar la idea d´un país encara més petit, compacte
i de vegades una mica massa uniforme. Davant d´això cal respectar
al màxim les especificitats territorials que tenen vocació
i voluntat de refermar una identitat particular. El Baix Penedès,
l´Alt Penedès, el Garraf i l´Anoia compartim un espai
comú i unes dinàmiques pròpies històrico-geogràfiques
a les que no tant sols no hi volem renunciar, sinó que cal potenciar
i desenvolupar en el futur fins a les darreres conseqüències.
Aquest és un repte que il·lusiona a molta gent d´aquestes
comarques. Ens cal gestionar millor els serveis públics i reforçar
els trets identitaris, tot i que som conscients que aquests són
valors que semblen cotitzar a la baixa en un escenari on les polítiques
pragmàtiques marcades pels comptes de resultats del poder públic
semblen tenir prioritat en aquest nou ordre globalitzador, on renegar
dels propis orígens o fer comarcalisme, pot ser contemplat amb
un cert menyspreu , practicat per algunes èlits falsament cosmopolites
i rossegades per les noves tesis neoliberals. Des de la plataforma Per
una vegueria propia, instem totes les forces polítiques, en tant
que legítimes representants de totes les dones i homes d´aquest
poble, que reaccionin per evitar que l´actual proposta d´organització
en set vegueries, presentada pel govern de la Generalitat sigui executada
sense debat previ, i sense tenir en compte ni escoltar les opinions de
la gent. Més de 3000 adhesions ens donen suport, entre elles molts
ajuntaments d´aquests territoris. En aquests casos és quan
cal fer un veritable exercici de democràcia representativa. Respectar
les diferents sensibilitats territorials , més enllà de
dividir, contribueix a cohesionar el país. Les comarques esmentades
tenim punts de coincidència , de compartir elements històrics
comuns, unes quotes de benestar prou sòlides i un teixit econòmic
i industrial compartit.
Tenim la sort de gaudir d´un país que encara s´articula
al voltant d´una diversitat territorial que defensem i de la que
ens hauríem de sentir orgullosos. Les nostres comarques també
en són un bon exemple. Malgrat el que es digui, no som metropolitans,
encara, tot i que el perill real d´acabar convertir-nos en ciutats
dormitori pot fer que ens hi tornem irreversiblement. Ens tornem metropolitans,
no per convicció sinó per una forma clara de colonització,
d´ocupació extensiva i abusiva del territori. Proclamem la
necessitat de donar suport als interessos reals dels municipis d´aquesta
àrea de prop de 400.000 persones, un mida a escala humana i raonable
que s´escapa de la proposta poc engrescadora d’incorporar-nos
fatalment en una àrea de prop de 5 milions d´habitants, un
rovell metropolità que ha saturat el sòl industrial i residencial.
Ara, fruit d´això, nosaltres assitim a l´ocupació
desenfrenada de territoris perifèrics. Aquests som nosaltres. Zones
urbanitzades sense atractius visibles, despersonalitzades, i activitats
econòmiques de poc valor afegit , poc intensives en mà d´obra
i relativa qualificació professional com ho són la majoria
de plataformes logístiques que s´escampen arreu. Tot i reconèixer
la importància estratègica de la conurbació metropolitana
i valorar l´oferta de serveis i oportunitats que dóna la
capital del país; som i volem continuar essent “de comarques”
, en el sentit ampli del nom i amb tot el que això implica i comporta.
Físicament, l´Ordal o el Massís del Garraf ,ens recorden
que la nostra és una realitat de rerepaís, necessari element
de reequilibri respecte l´àrea barcelonina. Tenim unes especificitats
pròpies i hem de ser capaços de gestionar el territori d´acord
amb les nostres potencialitats. La nova proposta d´organització
esquartera un cop més el que per a molts i durant segles ha estat
una unitat territorial . Ara que se´ns obre una magnífica
oportunitat de redreçament, sembla que ens esforcem a voler reproduir
un model territorial que s´ha perpetuat massa temps al voltant d´una
imposada i artificiosa divisió provincial. L´any 1987 se
signava el Pacte del Penedès , un compromís acceptat per
molts alcaldes d´aquests territori, també pels aleshores
alcaldes de les tres capitals de comarca penedesenques i on es parlava
de “realitat històrica i socieconòmica”. Els serveis
mancomunats i altres fòrmules de col·laboració, han
evidenciat que hi havia un objectiu comú. Lluny d´esvair-se,
aquell esperit avui és més necessari que mai. Per aigualir
el debat s´ha insinuat que les vegueries diposaran d´un poder
relatiu, i que aquest, residirà bàsicament en els ajuntaments.
Si com s´ha dit, a efectes de tranquilitzar-nos, l´ordenació
territorial no ha d´afectar a la vida quotidiana dels seus habitants
, és que hi ha alguna cosa que no funciona. Si les vegueries han
de servir per tant poc, perquè tanta por a acceptar les legítimes
reivindicacions d´aquests territoris? Tenim un territori que complementa
la terra, la vinya i el vi, amb la indústria, els serveis, la pesca
o el turisme, amb un entorn natural privilegiat i unes ofertes lúdiques
o gastronòmiques singulars i de primer ordre. Avui , les ciutadanes
i ciutadans d´aquest territori tenim la sensació d´estar
perdent quotes de benestar. L´index ADEG 2004 de competitivitat
territorial que gestiona l´Associació d´Empresaris
del Garraf, amb delegació a la resta de comarques penedesenques,
posa de manifest que la comarca del Garraf ocupa el darrer lloc de la
llista en relació al nivell de benestar i sostenibilitat. Si el
Garraf ocupa la 41 ena. posició, l’Alt i Baix Penedès
no estan gaire millor, ocupen les posicions 33 ena i 38 ena, respectivament.
Aquest indicador té en compte variables diferents com els llocs
de treball, els llits hospitalaris, o els residus municipals i industrials
en tones per km2. La pressió demogràfica, està fent
que els serveis no creixin en paral·lel, ni aquí, ni enlloc.
La colonització urbanitzadora, l´esquarterament del territori
amb tota mena de vials comunicatius, la uniformització de centres
d´oci, d´ofertes lúdiques i comercials que converteixen
en clòniques , el que haurien de ser inequívoques senyals
d’identitat. No ens deixem seduir pels cants de sirena que arriben
de la capital i encara menys per adoctrinaments polítics sospitosament
tendenciosos. És una oportunitat històrica que no podem
deixar perdre.
El Garraf, l´Alt Penedès , el Baix Penedès i l´Anoia:
Per una Vegueria Pròpia!!
Plataforma per una Vegueria Pròpia
Vilanova i la Geltrú, 11 de juliol
de 2005
|
