| |
Tenim davant nostra una oportunitat
històrica, única i irrepetible, per esmenar l’actual
proposta d’ordenació territorial i recuperar la identitat
d´aquestes terres que avui reivindiquem. Veiem amb preocupació
com, la proposta d´ordenació que fa l´actual Govern
de la Generalitat, ens acosta ,cada cop més, a aquesta mena de
Catalunya metropolitana, uniformitzadora i subsidiària de la gran
capital. Tenim un país petit ,i no ens podem permetre de convertir-nos,
per la vía del continuum urbà o pel camí d´una
deficient descentralització administrativa, en un país-ciutat
. Disposem d´una xarxa de viles i ciutats mitjanes ben comunicades,
una xarxa de comunicacions acceptable i un orografia permeable que contribueixen
a configurar la idea d´un país encara més petit, compacte
i de vegades una mica massa uniforme. Davant d´això cal respectar
al màxim les especificitats territorials que tenen vocació
i voluntat de refermar una identitat particular. El Baix Penedès,
l´Alt Penedès, el Garraf i l´Anoia compartim un espai
comú i unes dinàmiques pròpies històrico-geogràfiques
a les que no tant sols no hi volem renunciar, sinó que cal potenciar
i desenvolupar en el futur fins a les darreres conseqüències.
Aquest és un repte que il·lusiona a molta gent d´aquestes
comarques. Ens cal gestionar millor els serveis públics i reforçar
els trets identitaris, tot i que som conscients que aquests són
valors que semblen cotitzar a la baixa en un escenari on les polítiques
pragmàtiques marcades pels comptes de resultats del poder públic
semblen tenir prioritat en aquest nou ordre globalitzador, on renegar
dels propis orígens o fer comarcalisme, pot ser contemplat amb
un cert menyspreu , practicat per algunes èlits falsament cosmopolites
i rossegades per les noves tesis neoliberals. Des de la plataforma Per
una vegueria propia, instem totes les forces polítiques, en tant
que legítimes representants de totes les dones i homes d´aquest
poble, que reaccionin per evitar que l´actual proposta d´organització
en set vegueries, presentada pel govern de la Generalitat sigui executada
sense debat previ, i sense tenir en compte ni escoltar les opinions de
la gent. Més de 3000 adhesions ens donen suport, entre elles molts
ajuntaments d´aquests territoris. En aquests casos és quan
cal fer un veritable exercici de democràcia representativa. Respectar
les diferents sensibilitats territorials , més enllà de
dividir, contribueix a cohesionar el país. Les comarques esmentades
tenim punts de coincidència , de compartir elements històrics
comuns, unes quotes de benestar prou sòlides i un teixit econòmic
i industrial compartit.
Tenim la sort de gaudir d´un país que encara s´articula
al voltant d´una diversitat territorial que defensem i de la que
ens hauríem de sentir orgullosos. Les nostres comarques també
en són un bon exemple. Malgrat el que es digui, no som metropolitans,
encara, tot i que el perill real d´acabar convertir-nos en ciutats
dormitori pot fer que ens hi tornem irreversiblement. Ens tornem metropolitans,
no per convicció sinó per una forma clara de colonització,
d´ocupació extensiva i abusiva del territori. Proclamem la
necessitat de donar suport als interessos reals dels municipis d´aquesta
àrea de prop de 400.000 persones, un mida a escala humana i raonable
que s´escapa de la proposta poc engrescadora d’incorporar-nos
fatalment en una àrea de prop de 5 milions d´habitants, un
rovell metropolità que ha saturat el sòl industrial i residencial.
Ara, fruit d´això, nosaltres assitim a l´ocupació
desenfrenada de territoris perifèrics. Aquests som nosaltres. Zones
urbanitzades sense atractius visibles, despersonalitzades, i activitats
econòmiques de poc valor afegit , poc intensives en mà d´obra
i relativa qualificació professional com ho són la majoria
de plataformes logístiques que s´escampen arreu. Tot i reconèixer
la importància estratègica de la conurbació metropolitana
i valorar l´oferta de serveis i oportunitats que dóna la
capital del país; som i volem continuar essent “de comarques”
, en el sentit ampli del nom i amb tot el que això implica i comporta.
Físicament, l´Ordal o el Massís del Garraf ,ens recorden
que la nostra és una realitat de rerepaís, necessari element
de reequilibri respecte l´àrea barcelonina. Tenim unes especificitats
pròpies i hem de ser capaços de gestionar el territori d´acord
amb les nostres potencialitats. La nova proposta d´organització
esquartera un cop més el que per a molts i durant segles ha estat
una unitat territorial . Ara que se´ns obre una magnífica
oportunitat de redreçament, sembla que ens esforcem a voler reproduir
un model territorial que s´ha perpetuat massa temps al voltant d´una
imposada i artificiosa divisió provincial. L´any 1987 se
signava el Pacte del Penedès , un compromís acceptat per
molts alcaldes d´aquests territori, també pels aleshores
alcaldes de les tres capitals de comarca penedesenques i on es parlava
de “realitat històrica i socieconòmica”. Els serveis
mancomunats i altres fòrmules de col·laboració, han
evidenciat que hi havia un objectiu comú. Lluny d´esvair-se,
aquell esperit avui és més necessari que mai. Per aigualir
el debat s´ha insinuat que les vegueries diposaran d´un poder
relatiu, i que aquest, residirà bàsicament en els ajuntaments.
Si com s´ha dit, a efectes de tranquilitzar-nos, l´ordenació
territorial no ha d´afectar a la vida quotidiana dels seus habitants
, és que hi ha alguna cosa que no funciona. Si les vegueries han
de servir per tant poc, perquè tanta por a acceptar les legítimes
reivindicacions d´aquests territoris? Tenim un territori que complementa
la terra, la vinya i el vi, amb la indústria, els serveis, la pesca
o el turisme, amb un entorn natural privilegiat i unes ofertes lúdiques
o gastronòmiques singulars i de primer ordre. Avui , les ciutadanes
i ciutadans d´aquest territori tenim la sensació d´estar
perdent quotes de benestar. L´index ADEG 2004 de competitivitat
territorial que gestiona l´Associació d´Empresaris
del Garraf, amb delegació a la resta de comarques penedesenques,
posa de manifest que la comarca del Garraf ocupa el darrer lloc de la
llista en relació al nivell de benestar i sostenibilitat. Si el
Garraf ocupa la 41 ena. posició, l’Alt i Baix Penedès
no estan gaire millor, ocupen les posicions 33 ena i 38 ena, respectivament.
Aquest indicador té en compte variables diferents com els llocs
de treball, els llits hospitalaris, o els residus municipals i industrials
en tones per km2. La pressió demogràfica, està fent
que els serveis no creixin en paral·lel, ni aquí, ni enlloc.
La colonització urbanitzadora, l´esquarterament del territori
amb tota mena de vials comunicatius, la uniformització de centres
d´oci, d´ofertes lúdiques i comercials que converteixen
en clòniques , el que haurien de ser inequívoques senyals
d’identitat. No ens deixem seduir pels cants de sirena que arriben
de la capital i encara menys per adoctrinaments polítics sospitosament
tendenciosos. És una oportunitat històrica que no podem
deixar perdre.
El Garraf, l´Alt Penedès , el Baix Penedès i l´Anoia:
Per una Vegueria Pròpia !!
Plataforma per una Vegueria Pròpia
Entenem que aquesta moció és
una proposta feta des del coneixement del territori, des d’una visió
de país que busca apropar l’administració als seus
habitants, que contempla les dinàmiques econòmiques amb
una interrelació dins d’aquest territori i que obre les portes
a una nova estructura de Catalunya en la qual el valor preferent ha de
ser el dels seus habitants i els serveis que els són necessaris.
I per això demanem el vot favorable
de tots els polítics que amb independència del partit que
representen creguin en la realitat penedesenca, realitat històrica
i present i que ens ha de conduir a esdevenir una realitat cohesionada
i real en el futur.
Àngels Parés Corretgé,
portaveu d’Esquerra, en nom de la Plataforma Per una vegueria propia
Sitges, 4 de juliol de 2005
|
