| |
Més de dues-centes cincuanta
persones eren assegudes a la platea de la Societat “La Principal”,
quan es varen iniciar els parlaments. L’alcalde de Vilafranca i el
President del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, varen fer
el mateix tipus de petició: el reconeixement del Penedès
com a unitat específica (?). Desprès el President Maragall,
va admetre una identitat diferenciada (?). Un bon dinar, un ratet de tertúlia
i tots cap a casa.
Per acord del Ple celebrat el 13 de juny, el CCAP s’havia sumat a
la demanda de crear una Vegueria Pròpia. El 18 de juny, la Conferència
Territorial del PSC havia expressat la voluntat de l’Alt Penedès
i Garraf de continuar a la Regió I (la vegueria de la Regió
Metropolitana de Barcelona). La matinada del 22 de juny, el Ple Municipal
de Vilafranca es va pronunciar amb contundència a favor de la Vegueria
Pròpia.
No creieu que els Srs Esteve i Valls, eren portaveus dels acords que s’havien
près en els plens respectius? Si tenien aquest mandat, no era lògic
esperar que en les seves intervencions davant del President de la Generalitat,
li manifestessin la voluntat de tenir una Vegueria Pròpia?
Doncs no, un cop escoltats els seus discursos, vaig tenir clar que no
representaven la veu del poble, a la gent del territori. Per aquesta raó,
vaig estar durant el parlament del President, dret en senyal de protesta
i per reivindicar el que no havien dit els Srs. Esteve i Valls.
Al final de l’acte, em vaig apropar al President de la Generalitat,
per recordar-li que erem molts els que creiem que “el Penedès
existeix.”..., ell em va contestar, d’una manera resumida, “que
això de les vegueries és com les 4 províncies...;
que nosaltres som massa petits...; que seran 7 les vegueries...”
i prou.
Però resulta que hi ha vegueries molt més petites. Nosaltres
(més de 300.000 habitants) només volem tenir els mateixos
drets, que per exemple tindran a les Terres de l’Ebre (165.000) o
l’Alt Pirineu-Aran (67.000), i a més, el President no pot
imposar el seu criteri, de que només serán 7. El mapa de
set vegueries, és un mapa imposat i il.legítim, que no ha
estat aprovat pel Parlament de Catalunya.
Un alcalde d’una ciutat, un President d’un Consell Comarcal
i un President d’una Nació, no han de representar la voluntat
dels seus ciutadans respectius, vilafranquins, penedesencs i catalans?
O pel sol fet de ser del mateix partit, poden defensar només els
seus interessos? Crec que no es pot contradir i menys negar la història
més recent; i no voldria pensar que tot plegar és degut,
no sols a que segueixen amb l’estretor de mires, només les
directrius dels seu partit, sinó també a un dèficit
democràtic ... i si algú no sap assumir el seu càrrec
i responsabilitat, que dimiteixi.
Fèlix Simon
President de la Plataforma PER UNA VEGUERIA PRÒPIA.
www.vegueriapropia.org
Nota: El programa electoral del PSC (2003)
diu en l’apartat MESURES: Adoptar immediatament les iniciatives necessàries
per establir la divisió territorial en set vegueries.
|
