DES DEL CAU
Editorial

Llenguallargs...

 
  Centrem el dossier d’aquesta setmana en un tema cabdal per a tots els penedesencs i penedesenques: la nostra ubicació en el futur mapa d’ordenació territorial de Catalunya. I és que la proposta amb la qual treballa en aquests moments el Govern de la Generalitat, no sols accentua el trossejament del Penedès històric, sinó que a més dilueix l’Alt Penedès i el Garraf en la macroconcentració demogràfica, urbana i estructural de la vegueria de la Regió Metropolitana de Barcelona, amb les comarques del Barcelonès, el Maresme, el Baix Llobregat i els dos Vallesos. Però el més curiós i abominable de la proposta és que compta amb l’aquiescència de la federació X del PSC de les comarques del Garraf i de l’Alt Penedès, la mateixa que fa divuit anys escenificava la signatura del Pacte del Penedès a la capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès, en virtut del qual constatava Que hi ha una coincidència general en la consideració del Penedès com a unitat territorial que englobi l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Un pacte que signaven divuit alcaldes d’aquest territori, entre els quals els més significats com Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú, Sant Sadurní d’Anoia, Calafell, Santa Margarida i els Monjos, etc. que afirmaven ser conscients de les dificultats que per a aquest projecte ofereix l’actual divisió provincial, fins que no sigui superada per l’organització de Catalunya en regions, tot afegint que caldrà cercar fórmules eficaces que permetin avançar en el treball conjunt. En aquest apartat de constatacions, els divuit alcaldes van consensuar aspectes tan importants en els àmbits de les comunicacions, l’assistència sanitària, els serveis públics, l’ensenyament i la cultura, i d’altres, només té sentit d’abordar-los conjuntament, com ho demostra l’existència de la Mancomunitat de Municipis del Penedès-Garraf, i d’iniciatives i entitats, com l’Escola d’Estiu del Penedès i l’Institut d’Estudis Penedesencs, entre d’altres. Per cert, l’IEP ha estat capdavanter en la reclamació d’una vegueria pròpia per al Penedès Històric.

Amb la boca plena de Penedès, els alcaldes majoritàriament socialistes, manifestaven haver iniciat una tasca de promoció i desenvolupament econòmic [...] per tal de millorar la marxa de l’economia local, demanant la concurrència d’altres organismes, institucions, empreses i particulars per a garantir uns millors resultats... tot constatant que el Penedès ja té una projecció exterior que va més enllà dels límits de Catalunya i de l’Estat. Finalment, pactaven en dotze punts la voluntat de tirar endavant un projecte d’acció conjunta. Per a nosaltres, el Penedès no solament és una comarca històrica de Catalunya, sinó que és avui un territori amb una unitat econòmica i social, amb un conjunt de població òptim per a una actuació equilibrada, amb viles i ciutats aglutinadores prou importants, i amb una presència molt adequada dels tres principals sectors econòmics actuant de forma complementària. Aquesta realitat històrica i socioeconòmica penedesenca ha de conduir, d’acord amb els interessos dels municipis, a una sola entitat territorial formada per l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, amb capacitat política i de gestió per actuar en els temes comuns, i que contempli la necessària desconcentració de les administracions concurrents en el nostre territori. En aquest àmbit s’esmerçaran els esforços necessaris per tal que l’actual divisió provincial que afecta el Penedès, no pugui manifestar-se com a un obstacle a la consolidació de la realitat penedesenca.

Uns polítics que emborratxats pel poder i alliberats de tota ètica política, social, econòmica i territorial, opten descaradament per vendre el territori als interessos especulatius de la futura i encara més forta Corporació Metropolitana de Barcelona. On es generaran generosos incentius econòmics i potents càrrecs polítics i administratius. Un pastís prou enlluernador com per fer oblidar vells compromisos. En definitiva, uns llenguallargs...