Dimarts 21 de juny del 2005

1ª INTERVENCIÓ
Bona nit a tots els presents i a tots els radio-oïents,

Ens trobem avui aquí, per donar el màxim recolzament a la moció presentada per la PLATAFORMA PER UNA VEGUERIA PRÒPIA, una proposta feta des de la intel.ligència, articulada territorialment, perquè tots som un sol poble, i feta a partir de plantejaments apartidistes.

- Però de veritat, creieu que ens cal una, vegueria pròpia?

- “La inutilitat dels consells comarcals, atrapats en batalles partidistes i localistes, sense competències ni recursos significatius, i amb una estructura, en el fons, poc democràtica i poc transparent, com passa a les diputacions.... i ara que ja sabem que la comarca ja no és el que, ingènuament, en algun moment s’havia esperat que fos... no ha passat de ser una mena de denominació d’origen... un àmbit administratiu sense contingut polític i amb escassa eficàcia pràctica en l’organització del territori”. (Salvador Cardús, sociòleg)
- Doncs si, nosaltres creiem que ens cal una vegueria pròpia, no en tenim prou amb un tractament específic, com manifesta el Conseller Primer de la Generalitat, Sr. Josep Bargalló, en reconeixement a les nostres realitats històriques i socioeconòmiques.
- Volem una vegueria pròpia, perquè els àmbits polítics de gestió territorial, a Catalunya, seran les vegueries i els municipis.

I perquè ens hi juguem molt, volem expressar el rebuig a un nyap, la divisió territorial de Catalunya en 7 vegueries, en teoria, en procés d’estudi i negociació.... però a la pràctica, la Generalitat desenvolupa la major part de les seves accions seguint les àrees determinades pel mapa de set vegueries. És un mapa imposat i il.legítim, que no ha estat aprovat pel Parlament de Catalunya. No podem acceptar una política de fets consumats...

Parlo en nom de les persones que com a promotores varem constituir aquesta entitat, en la fase prèvia de bastiment, que més endavant s’ha vist ampliada en moltes altres, de manera voluntària i altruista, i que setmanalment ens venim reunint, en diverses assemblees, perquè són les paraules les que serveixen per definir, defensar i millorar el model de participació democràtica.

En dos mesos i escaig, ens hem autoorganitzat, amb rigor i coordinació per poder garantir una participació assemblearia i poder exercir els nostres drets com a ciutadans o veïns, que comporta el procés informació-opinió-decisió per consens....

Des del dia de sant Jordi fins el dia d’avui, diada del sostici d’estiu, desprès d’una presència a les passades Fires de Maig, poder explicar millor la nostra proposta a la comarca, hem aconseguit de moment, més de 3.000 adhesions personals de veïns, veïns de sempre i també nouvinguts i, més de 30 d’entitats ....

Malgrat tot, sabem que aquest projecte és difícil, ja que genera contradiccions i dificultats, per l’existència d’interessos creats que s’hi oposaran. Tractem de fer només allò que està al nostre abast i, d’expandir-lo per convicció.

Cal recordar que el poble es regeix per les lleis naturals, i nosaltres estem reclamant que es reconegui l’existència d’uns territoris naturals; natural es tot allò relacionat amb els mots de les mateixes arrels: naixença, nació, natura, gent, geni, genuí, etc.

I que la font de tota sobirania -plenitud de llibertat i de responsabilitat- resideix en l’interior de cada comunitat i cal que l’exerceixi des del seu àmbit propi.

La creació d’una vegueria pròpia, entre d’altres coses, pot ajudar a combatre el desencís general, de confusió i de desarrelament que ens ha tocat viure... els afers locals, els més propers sovint semblen els més llunyans, moltes decisions que ens tocaria com a poble, discutir-les i decidir-les... són preses des de fora i amb interessos aliens... voldríem que el poble tornés a tenir el protagonisme que li correspòn del nostre present i futur...

Volem recuperar allò que la política oficial i la democràcia representativa ens ha usurpat, l’àmbit públic, per fer-nos responsables de la nostra petita part comunitària. I només la participació de tots i totes ho pot fer possible.

Recordem que la democràcia és la força del poble, que té la iniciativa legislativa, els estaments oficials (polítics i tècnics), al seu servei, l’han de posar en pràctica.

Parlem de poble i no de societat civil perquè aquesta sol ser elitista...

Volem reiterar el nostre convenciment que una qüestió de la trascendència d’una nova divisió no es pot dur a terme sense el consens de la gent del territori., Considerem un dret inalienable el fet de poder mantenir la nostra identitat pròpia, ja són excessius els oblits i ara, el que toca, és que el Govern de la Generalitat ha de fer possible la descentralització i flexibilitzar el repartiment de competències, de manera que cada territori assumeixi les que correspònen a les seves característiques i capacitats.

Feta aquesta introducció, voldria recordar quatre fets concrets:

1.- ACORD DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE L’11 DE GENER 1.933
- fa 75 anys, 5 mesos i 10 dies -

“És llegida una proposta signada pels Srs. Sans, Mestre, Guitard, Albertí i Ventura, de que es demani, que en la pròxima estructuració de Catalunya, tenint en compte els antecedents que ho abonen, la situació estratègica que ocupa, les característiques que ho reclamen d’una manera imperiosa, vulgui atorgar-se a la nostra Vilafranca la preponderància d’una Capital amb l’instal.lació d’aquells serveis públics que l’assenyalin com una força irradiadora de cultura i economia i que ara sense el nexe coordinador dels mateixos ja es donen com una realitat minsa i que serien creadors d’una riquesa múltiple, vasta i reproductiva si un òrgan de govern els relligués i esperonés d’una llei conscient.
El Sr. Sans fa la defensa i n’explica l’abast; el Sr. Guitard indica que es podria demanat l’adhesio de les entitats de la Vila; el Sr. Armendares ofereix la seva col.laboració com a Diputat per tal de recolzar aquesta aspiració al Parlament de Catalunya i suggereix la conveniència de que es faci ambient a favor de la mateixa, no com a cosa localista sino cercant l’assentiment popular de la Comarca tota, en el sentit de refer l’unitat històrica del Penedès, el que podria contribuir a afermar la de Catalunya autònoma; i a l’objecte de crear dit ambient proposa siguin convocats els Alcaldes de la Comarca a una reunió, apart d’interessar l’adhessió i col.laboració de les entitats de la Vila com ha indicat el Sr. Guitart. Després d’intervenir el Sr. Mestre, adherint-se al que ha estat proposat i expressant que ha de donar-se un vot de confiança al Diputat Sr. Armentares, a proposta del Sr. Alcalde per unanimitat és aprovada la proposició i queda acordat convocar els Alcaldes de la Comarca del Penedès a una reunió per tractar de l’assumpte o a les entitats vilatanes a altra a l’objecte de demanar-les-hi la col.laboració a la campanya que caldria fer per tal de procurar que la dita aspiració triumfi”.

2.- CARTA ENVIADA A TOTS ELS ALCALDES DE LES COMARQUES DE L’ALT PENEDÈS, EL BAIX PENEDÈS I EL GARRAF, EL GENER DEL 1987, signada per J. Casanovas i Escussol, J. Aguado i Masdeu i M. Carnicer i Vidal
“Durant els darrers anys s’ha anat consolidant entre nosaltres i entre la societat penedesenca la necessitat d’enfortir els lligams històrics, culturals i socials que existeixen entre els habitants del Penedès, que -després d’un periode de temps en què ha estat organitzat en 3 comarques- senten molt més que mai l’evidència de què som un sol territori.
Avui sentim multitud d’iniciatives en tots els àmbits de la vida política, econòmica i social que fan referència al Penedès com a àmbit l’organització; iniciatives nascudes des del mateix sí de la societat, que expressen potser millor que ningú com és creixent el desig d’organitzar-se en el territori d’acord amb aquella aspiració històrica.
Avui, les condicions econòmiques evidentment hi ajuden, i des d’aquí podem dir també que el desig de fer un paper d’acord amb el temps que ens toca viure segurament ofereix a molts ciutadans i a moltes institucions i entitats noves circumstàncies i nous motius per reclamar la unitat territorial llargament desitjada.
El creixement de les unitats econòmiques i el suport territorial als nous sistemes d’organització econòmica, posen de manifest nous motius per evidenciar els fets que ara comentem.
Segurament que aquest fenomen no és aliè tampoc a les noves circumstàncies de motorització i facilitat de les comunicacions, com segurament tampoc ho és el fet mateix de l’existència de dues regions amb caràcter metropolità a Barcelona i a Tarragona, que sigui quina sigui la seva organització final, ben segur que si no adeqüem la nostra en dimensió i capacitat, fàcilment tindrem un paper de segon ordre en el context de les iniciatives que els municipis i les regions de Catalunya hauran de prendre en el pròxim futur.
Per tot això i per moltes més reflexions que no fan sinó reforçar el paper del Penedès com a únic territori, els alcaldes de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, i el Vendrell, hem arribat a la conclusió que cal proposar la formulació d’un Pacte del Penedès, i convidar a la seva signatura a tots els alcaldes de les viles i comarques d’aquest territori, per estendre-ho en nom de tots els signants al conjunt de la societat penedesenca.
Els polítics -probablement els alcaldes molt més- tenim l’obligació de captar la sensibilitat dels ciutadans, i aquest és un moment en què això es manifesta clarament en la direcció que moltes entitats, institucions o ciutadans, exposen quan demanen un Penedès organitzat i solidari amb les altres regions d’una Catalunya moderna”.

3.- PACTE DEL PENEDÈS, SIGNAT EL 20.02.1987 PELS ALCALDES DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS, ALBINYANA, SANTA OLIVA, VEDRELL, SANT LLORENÇ D’HORTONS, VILANOVA I LA GELTRÚ, CASTELLVÍ DE LA MARCA, CALAFELL, LA GRANADA, SANT QUINTÍ DE MEDIONA, SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS, MONTMELL, LES CABANYES, SANT SADURNI D’ANOIA, CASTELLET I LA GORNAL, LA BISBAL DEL PENEDÈS, VILOBÍ DEL PENEDÈS, SANT CUGAT SESGARRIGUES, I EL 04.30.1987, PELS ALCALDES DE CANYELLES I CUBELLES.

Tan sols voldria llegir el primer paràgraf, de l`apartat PACTEM:
“Per a nosaltres, el Penedès no solament és una comarca històrica de Catalunya, sinó que és avui un territori amb una unitat econòmica i social, amb un conjunt de població òptim per a una ctuació equilibrada, amb viles i ciutats aglutinadores prou importants, i amb una presència molt adequada dels tres principals sectors econòmics actuant de forma complementària. Aquesta realitat històrica i sòcio-econòmica penedesenca ha de conduir, l’acord amb els interessos dels municipis, a una sola unitat territorial formada per l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, amb capacitat política i de gestió per a actuar en els temes comuns, i que contempli la necessària desconcentració de les administracions concurrents en el nostre territori. En aquest àmbit s’esmerçaram els esforços necessaris per tal que l’actual divisió provincial que afecta el Penedès no pugui manifestar-se com a un obstacle a la consolidació de la realitat penedesenca”.

4.- MANIFEST DEL PENEDÈS, PRESENTAT PER L’IEP i APROVADA LA MOCIÓ EL PASSAT 19.10.2004 - (fa escasament 8 mesos).
Hi ha un paràgrag que diu:
“I com a resultat d’aquests referents d’adscripció històrica fem públic i explicit que
NO ACEPTEM cap mena de divisió territorial en vegueries o regions que no reconegui i agrupi en una unitat les tres comarques actuals -Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf- que constitueixen el Penedès històric.”

Amics, presents en aquesta sala de plens i radio-oïents, per dir-ho ras i curt: els temps de l’ambigüitat s’ha acabat, ja són massa els silencis i ara tindrem l’oportunitat de saber si els representants, tots vosaltres, defensen els interessos dels veïns de Vilafranca del Penedès, els veïns de l’Alt Penedès, i els veïns de la “vegueria pròpia” o bé si segueixen amb l’estretor de mires, només les directius dels seus partits.

PER UN TERRITORI UNITARI
PER UNA VEGUERIA INDIVISIBLE
PER UNA VEGUERIA PRÒPIA

Bona nit a tots i a totes i moltes gràcies

2ª INTERVENCIÓ
Desprès d’escoltar les intervencions dels grups municipals, dissortadament trobem a faltar, un debat més argumentatiu..

Fa quatre mesos es va signar l’acord estratègic per la competitivitat de l’economia catalana, i en paraules del president Pasqual Maragall: “la millor garantia per poder oferir els nivells de benestar és proporcionar un creixement econòmic sostingut i sostenible”.

M’agradaria aportar en aquest debat unes dades contrastades que l’ADEG acaba de publicar tot just fa una setmana. L’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès és una organització empresarial de base associativa, de règim assembleari i de lliure afiliació, que representa el conjunt de l’empresariat del seu àmbit intercomarcal, i té afiliades 950 empreses dels diferents municipis i dóna serveis i representa a més de 4.000 empreses. Crec que tot això no serà pas una pura casualitat, o que sigui perquè “els hi agrada mirar-se el melic....” com afirmava el Sr. Francisco Romero, en un article al 3 de Vuit.

Segons l’índex adEg 2004 de competitivitat territorial, l’Alt Penedès es caracteritza per ser una de les comarques amb una major diversificació productiva i un elevat desenvolupament relatiu de les indústries de mitjana-alta tecnologia, però si analitzem els nivells de benestar i sostenibilitat, ocupem la posició 32, si, si... no m’he equivocat no, ho tornaré a repetir... ocupem la posició 32...
Ens referim als llocs de treball sobre població 15-64 anys, llocs de treball de serveis a les persones, recreatius i culturals per cada 1.000 habitants, renda bruta familiar disponible per habitant, llits hospitalaris per 100.000 habitants, residus municipals i residus industrials en tones per km2.
Voldria afegir que el Baix Penedès, ocupa el lloc 38 i el Garraf el 41 (el darrer).

Aportem aquestes dades i fem aquesta reflexió, per afirmar, que estem convençuts que amb una “vegueria pròpia” seria fàcil millorar els nivells de benestar i sostenibilitat.
L’anàlisi conjunta del territori de la “vegueria pròpia” permeteria extreure algunes estratègies comunes a posar en marxa en l’àmbit del benestar i la sostenibilitat: afrontar la millora de les oportunitats laborals, millorar els nivells de renda, desenvolupar els serveis a les persones, minimitzar els efectes en el territori de l’activitat residencial i econòmica....i vetllar pel desenvolupament amb criteris de sostenibilitat mediambiental.

Tot el contrari, si el nostre territori queda esquarterat i repartit en diverses vegueries, i en el cas de l’Alt Penedès a la Metropolitana, aposta creiem, summament arriscada, ja que equival a no tenir veu pròpia....
I això si que crec que els radio-oïents i presents a la sala entendran amb claretat. Volem una vegueria pròpia, perquè estem convençuts que ens permeteria, entre d’altres coses, poder corregir i millorar els nivells de benestar i sostenibilitat, del que som actualment tan deficitaris.

Moltes gràcies i bona nit,
Una salutació per a tothom amb esperança.
VOLEM UNA VEGUERIA PRÒPIA!