Sr. Joan López:
Com a membre de la Plataforma per la Vegueria Penedès em sento implicat
per la seva replica a l’article del sr Ases (11-08-06) i crec oportú
intervenir.
De primer, ens acusa de maniqueisme: “o vegueria o res...” No infli els
termes. Nosaltres, des de l’experiència, diem tan sols que ser adscrits
a una “vegueria metropolitana” no beneficiaria el Penedès, el deixaria
com un apèndix. Ara bé, no és maniqueisme assumir com un absolut la
regió metropolitana? Aporti arguments: té a mà el llibre editat per
l’Institut d’Estudis Penedesencs sobre la Vegueria... Es veu amb cor de
demostrar que sí, que la Regió Metropolitana beneficiaria el Penedès més
que no pas la Vegueria, per damunt de la voluntat de la gent que hi està
a favor?
“El Penedès que diuen (nosaltres) defensar”. (Noti’s la ironia...) El
defensem d’una possible “vegueria Metropolitana” junt amb 43
ajuntaments, 100 entitats, associacions professionals i prop de 10.000
ciutadans. Als pobles molta gent acudeix espontàniament a signar.
Quantes en trobarien vostès per defensar la “Metropolitana”? Els ho
reconeixerien?
Vostè se sent “penedesenc”. Els sentiments cal traduir-los en accions en
favor d’allò que es diu estimar. Sentir-se penedesenc, per a un polític,
vicepresident del Consell Comarcal, exigeix visió global, connexió amb
la història i amb la gent; veure les potencialitats i perills i apostar
perquè aquest territori tingui eines per moure’s i millorar. O haurem de
dir que La Regió X socialista se sent molt “penedesenca” perquè vol que
ens “decideixin” des d’una “macrovegueria” que s’endurà el 70% de la
població de Catalunya, amb el seu capital inversor i expansiu; i amb una
dotació proporcional de càrrecs electes que faran i desfaran des de
Barcelona?
El principi de subsidiarietat. “Allò que pot fer el de baix, no ho ha de
fer el de dalt”. Ho diu la Diputació de Barcelona –de majoria
socialista- en el programa 2004-2007. Per que no aplicar-ho a un Penedès
que té voluntat, capacitat i arguments per ser Vegueria? Ha “vist”,
vostè, el territori? O creu que aquest principi, al Penedès, és mera
“retòrica?”
Som “essencialistes dogmàtics...”? Molts socialistes i d’altres polítics
volen cinturons, polígons, expansió il·limitada... Tot dins d’un
patronatge polític ferri. Nosaltres volem un progrés controlat de prop,
coherent amb les arrels i les capacitats del país; humanitzat. Tot
plegat és més difícil de fer i menys simplista que lliurar-se, en nom
del “progrés”, o del “realisme”, als poders econòmics i polítics que
donen, ves per on, perspectives més sucoses al gremi local o metropolità.
Un vocabulari aparentment “progre” i “madur”, però reaccionari i
ofensiu... Vostè manipula les paraules i nega l’acció cívica, quan li
sembla que posa en perill el seu Partit. No respon a les raons que hi ha
rere la vehemència i la sinceritat d’una persona, que expressa, per si
no ho sap, el que pensa i vol molta més gent que els afiliats a la Regió
X dels socialistes.
“Els electes socialistes ho fan molt bé”. Li toca dir-ho... Tanmateix,
els sobra prepotència i manca d’estima i sensibilitat per al territori.
Són massa deutors del PSOE. Estan perdent la gent de casa o els que la
senten com a pròpia. Com la majoria de partits, molts màsters en
democràcia i poc demòcrates, com deia el sr. Ases, a qui vostè, per
cert, no va entendre quan s’hi referia.
Diàleg. Digui’ns sr. López: hi ha prou raons històriques, socials,
econòmiques, polítiques, perquè l’Alt Penedès i el Garraf hagin de ser
governats des de Barcelona; el Baix Penedès des de Tarragona, i l’Anoia
des de la Regió Central? És o no el Penedès una regió apta per a ser
Vegueria? Té dret a demanar-la?
Aquest és el debat encara per fer amb vostès i el fons de l’argumentació
del sr. Ases i de tots nosaltres.

Josep Faura i Pujol