| Menú principal | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
| Espai intern |
|---|
|
|
| JOAN RAVENTÓS HILL, Diari de Vilanova, 02.05.2008, El dptop dóna gat per llebre |
|
|
|
Diu que la carn de gat és blanca i tendra, que és mengívola i agradable al paladar. Quan mon pare va ser a la mili, a Intendència, tenia un gat de mascota que tot el dia rondava vora seu. Un dia, l'home va haver de baixar a Barcelona per anar a fer comanda d'intendència, i els seus companys -vaja quins companys- van preparar-li una cassola d'arròs amb conill. Quan va arribar a Santa Fe del Montseny, que és on s'estava acampat amb la resta de la tropa, van fer-li totes les festes del món i li van plantar al davant la cassola, que feia goig de veure. Tots aplegats al voltant de la taula, van anar menjant-se'n el contingut. Els xusqueros no feien altra cosa que oferir a mon pare més i més conill, i això ja el va fer sospitar, però era prou bo, amb aquella carn tan blanca i tendra... Quan van acabar de dinar, li van tirar la pell del seu estimat gat als peus i van esclatar a riure com a beneits. A mon pare se li van regirar els budells... Això mateix és el que ha volgut fer el Govern a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques del senyor Nadal. En lloc d'assumir l'acord parlamentari del passat mes de desembre, concretat en la Resolució 91/VIII, que acordava la creació d'un nou àmbit funcional de planificació territorial per a les nostres comarques (Garraf, Alt i Baix Penedès i Anoia) -és a dir, la llebre-, ha acordat fer un pla director territorial anunciat a última hora, esgotant al màxim el termini marcat per la Resolució esmentada, que és com llançar la pell del gat als peus de la ciutadania i del mateix Parlament de Catalunya. Això no es fa. El crèdit de la classe política no es mereix aquest tipus de maniobres. Potser és que els ciutadans 'normals', rasos, hem de deixar de creure en l'exercici de la democràcia a través de la política? No ho pensem fer. Volem creure que les sessions del Parlament serveixen per arribar a acords polítics que després es tradueixen en accions polítiques i en legislació pràctica, sense interpretacions ni manipulacions partidistes. Fins ara, malgrat el que diguin alguns satèl·lits columnistes que semblen tenir prou temps per escriure a pleret, les persones de tota condició que hem estat a la plataforma ciutadana que defensa la creació del nou àmbit -i, més tard, de la vegueria del Penedès- hem treballat, pressionat i aportat el nostre treball desinteressat d'una manera netament pacífica, democràtica i sense donar gat per llebre. Potser hauríem obtingut una resposta mediàtica més àmplia si haguéssim anat a abocar un parell de remolcs de raïm al hall d'alguna conselleria, però abans d'anar a tirar pells de gat escorxat als peus dels adversaris ens estimem més acabar de convèncer els que, tot i que escassos, encara no són al costat de la vegueria del Penedès. Ara caldrà veure què fan els nostres polítics -al Govern i a l'oposició- per demanar que es compleixi el mandat del Parlament. Perquè... ho faran, oi? Joan Raventós Hill Vilanova i la Geltrú |


