Quan a l’estiu del 2004 l’IEP va fer públic el seu Manifest pel Penedès, poc es pensaven què significaria això a la pràctica. En resposta a la seva crida, un grup inicial de persones, en nom propi o d’alguna entitat, i càrrecs de tota mena, ens vam dotar d’una entitat cívica que gestionés, de primer, la recuperació del debat i del diàleg vers l’estructura territorial de Catalunya, prenent en consideració el Penedès. I després, canalitzar les adhesions, tot posant prova la capacitat de representació dels nostres polítics i del mateix govern de la Generalitat.

La feina de la PVP ha estat difícil. En part per l’escepticisme del PSC i d’ICV, i especialment per l’agressivitat, d’algun mercenari de la política, de no voler entendre que rera d’uns pretesos oponents hi havia la voluntat d’una majoria, desconeguda per a ells fora de les urnes. Això els feia trontollar una decisió prèvia en favor dels interessos de partit. El Penedès té una ànima de poble que reclama una atenció específica, exercida a través de la capacitat de decidir. Ens hauríem estalviat moltes tensions si per a l’exercici del poder s’exigís sensibilitat per a captar el saber fer de la gent que està en la política per un veritable servei, i no pel joc dels interessos.
Hem constatat, també, que les diferències entre dretes i esquerres, per manca d’un debat seriós no són gens importants. Sí que hi ha diferència pel sol fet d’estar atrapat al govern o per seguir lliures a l’oposició. Qui té el poder, el reté, sense cap més límit que un altre poder. Com escrivia fa pocs dies Salvador Cardús, “Els nostres partits han deixat de ser l’instrument per construir el futur i ens tenen atrapats en el present, si no ens fan recular cap al passat.” Per superar l’actual banalització de la “democràcia” no en tenim prou de votar un cop cada quatre anys, fan falta moltes més coses.

El govern va aprovar l’11 de novembre, la memòria del futur projecte de llei per revisar el Pla Territorial general de Catalunya i afegir-hi un Àmbit pel Penedès. Ara bé, si el govern, al cap d’un any, a hores d’ara, segueix incomplint un acord del Parlament, qui ens garanteix que aquest no serà manipulat i es quedarà en un reconeixement dins l’ordre simbòlic i oficial, sense dret a la vegueria pròpia?
Després que ens han pispat la cartera, algú es pot creure que ens podem fiar dels qui remenen les cireres?

Qui tingui seny, que doni un pas endavant per evitar que tot s’acabi en una nova frustració que reforci l’escepticisme dels penedesencs pel que fa a la política. Desprès de quatre anys de procés obert i de participació activa, tenim la legitimació derivada de la sobirania popular i de l’acord del 5.12.2007 a la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya. No tenen més remei que acceptar, com a mínim, el seu propi joc polític de majories i minories, que en el nostre cas és l’expressió majoritària de la gent, entitats, empresaris ajuntaments i institucions, que representen el poble.

Fèlix Simon
Plataforma per una Vegueria Pròpia