| |
Els sotasignants manifestem públicament davant del poble català,
del Govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, la nostra ferma
voluntat de constituir una vegueria pròpia que abasti les comarques
de l’Anoia, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el
Garraf, en el marc de la nova divisió territorial del nostre país.
Considerem que cal aprofitar l’oportunitat històrica, única
i irrepetible que se’ns presenta, per a debatre i decidir sobre el
nostre futur comunitari i el nostre encaix dins l’organització
territorial de Catalunya. És l’hora de fer realitat les nostres
demandes d’unitat i d’autonomia.
Valorem el fet que l’organització en vegueries ha de satisfer
millor les aspiracions i les necessitats, alhora que ha de simplificar
l’administració del país en tres nivells: Generalitat,
Vegueries i Municipis.
Pensem que cal que la nova organització territorial de Catalunya
recuperi la unitat del nostre territori i que en reconegui la identitat
creant una vegueria pròpia. Històricament, el Penedès
abastava des de l’Arc de Barà al pont del Diable, i des de
la serra d’Ancosa a la Mediterrània, és a dir, l’Alt
i el Baix Penedès, el Garraf, la part meridional de l’Anoia
i les parts orientals del Tarragonès i de l’Alt Camp.
Afirmem que les nostres arrels històriques es remunten al segle
XIV amb la “Vegueria de Vilafranca” i que, tot i les retallades
successives que ha patit el territori, no ha estat fins la divisió
del 1833 que s’inicia el procés d’esquarterament. Malgrat
tot, el Penedès ha constituït des del segle XIV una unitat
geogràfica, social i econòmica.
Subratllem que una vegueria pròpia no és tant sols desitjable,
sinó també perfectament possible, amb una superfície
d’uns 2.000 km2 i una població actual d’unes 400.000
persones. Però, a més, també és necessària
perquè equilibraria el territori i la població del país,
i respectaria una zona agrícola, marítima i natural entres
les dues grans àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona.
Defensem que el sector de la vinya i del vi, al capdavant de molts altres
com el turisme o la pesca, ha de continuar sent el moll de l’os i
un dels motors del nostre territori, i que una vegueria pròpia
crearia i recolzaria estratègies que ens enfortirien.
La recuperació d’una vegueria
pròpia comportaria avantatges molt importants:
· Refermaria la nostra capacitat de decisió
a l’hora de definir les grans línies estratègiques
del nostre territori, que, per la situació geogràfica que
té, pateix les pressions metropolitanes.
· Permetria gestionar millor els serveis públics i les infraestructures,
així com l’ús dels recursos públics en general,
en apropar la gestió a la ciutadania.
· Ens donaria força i sobirania a l’hora de participar
en les decisions de futur del país, en poder disposar d’una
veu pròpia i deixaríem de ser un mer receptacle de decisions
preses en instàncies foranes.
· Reforçaria els llaços socials i culturals que han
anat forjant la nostra identitat, contribuint a una millor qualitat de
vida.
Per tant, els sotasignants demanem que el
Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya creïn una vegueria
pròpia per a les comarques de l’Anoia + l’Alt Penedès
+ el Baix Penedès + el Garraf.
|
| |
Els integrants de La Plataforma per una Vegueria Pròpia, que representa
un amplíssim sector de la població de les comarques del
Garraf, del Baix i l’Alt Penedès i l’Anoia, ens adrecem
a totes i a cada una de les forces polítiques que composareu el
nou Parlament de Catalunya:
1. En l’inici d’aquesta legislatura, preveiem que una de les
tasques urgents del nou Govern de la Generalitat serà, sens dubte,
la revisió de la divisió territorial de Catalunya en Àmbits
de Planificació, mesura que ja havia d’haver-se dut a terme
el 2005. És per això que volem fer-vos arribar, d’avançada,
en coherència amb la nostra acció, la convicció unànime
que en el nostre territori es donen amb escreix les condicions exigibles
: “un marc geogràfic amb entitat demogràfica, identitat
pròpia, cohesió social i funcional i amb relacions de tot
ordre entre comarques. Disposa de centres urbans rectors consolidats i
dinàmics, d’amplis sectors rurals i forestals de gran valor
paisatgístic; d'activitats econòmiques compartides i/o complementàries
i de realitats i problemàtiques comunes
2. A les condicions anteriors hi afegim una
voluntat de pertinença explícita i qualificada en tots els
nivells. En aquest sentit, donem fe del nombre creixent d’adhesions
a la Vegueria: 43 ajuntaments; 3 consells comarcals; 7 associacions professionals,
integrades per més de 1.300 empreses; 100 entitats ciutadanes,
que representen més de 5.500 associats; i 11.500 signatures individuals.
Per altra banda, com bé sabeu, la Comissió de Política
Territorial del darrer Parlament de Catalunya va instar al Govern de la
Generalitat que fes els passos tendents a la creació de l’àmbit
de planificació territorial del Penedès (que inclouria les
comarques de la futura Vegueria Penedès). Un compromís que
reclama ser convertit en propòsit real per aquesta legislatura.
3. La nostra identitat territorial, sovint
invocada en vistes a una futura Vegueria, es basa, doncs, en realitats
concretes, identificables qualitativament i quantitativament. No és
una simple especulació sinó quelcom que fonamenta el nostre
dret a aconseguir l’Àmbit de Planificació que culminaria,
en conseqüència, en la Vegueria per a les quatre comarques.
Per a tots nosaltres aquesta seria una concreció política
del principi de subsidiarietat: tot allò que pot fer la instància
inferior no ho ha de fer la superior. Així ho accepta la doctrina
política més comuna i comença a aplicar-se a la Unió
Europea.
4. Per tot plegat creiem que cal obrir, al
més aviat possible, el debat parlamentari que ha de determinar
la futura divisió territorial de Catalunya en vegueries; un debat
que tingui en compte les realitats naturals, històriques, econòmiques
i socials del país i les demandes manifestades per territoris concrets;
que reconegui, per tant, el dret a ser plenament participatius en una
decisió que tant afecta la nostra identitat, tal com es contempla
en l’article 29 de l’Estatut, el desplegament del qual serà
una de les tasques bàsiques d’aquesta legislatura; que ofereixi
un ventall equilibrat de possibilitats i garanties per a tots els territoris
i els doni vies de funcionament descentralitzat, com també es preveu
en el nou Estatut.
5. Mirant el futur immediat de la vostra
acció política us demanem, doncs :
a) una voluntat ben definida per crear les
condicions que facin que la democràcia parteixi cada cop més
de la ciutadania, vagi dels ajuntaments-comarques a la Vegueria, com a
primera instància natural, i s’adreci finalment, al govern
de la Generalitat en un corrent viu d’intercanvi i de diàleg.
b) la necessària unitat entre les
forces polítiques catalanes per a presentar el projecte de Vegueries
a les instàncies estatals de forma coherent i amb visió
de país, sense les divisions que tant ens dolen i tant de mal han
fet;
c) que durant aquest debat s’aturi qualsevol
planificació territorial que pugui posar dificultats al futur desenvolupament
dels àmbits territorials i les Vegueries i en concret, en el nostre
territori.
Demanem gestos clars i intel·ligibles.
No us gireu d’esquena als ciutadans que potser us han votat i no
volen de cap manera la desmembració i la possible desfiguració
del nostre territori. Una resolució en favor de la Vegueria, donaria
confiança i permetria incentivar l’interès pel que
ens és comú: creació d’incentius econòmics,
vies de comunicació, serveis, urbanisme, centres universitaris,
serveis a les persones, identitat, protecció del territori...
Volem confiar en vosaltres.
El Penedès, 4 de novembre 2006
|
