RAMON ARNABAT, El Punt, 07.01.2010, Carta oberta al Conseller Ausàs

  • Imprimeix

VEGUERIES SÍ, PERÒ AMB LA DEL PENEDÈS

Honorable Conseller permètim que faci públiques unes reflexions referents a l’Avantprojecte de llei de l’organització veguerial de Catalunya, que la seva Conselleria vol portar a aprovació del govern aquest mes de gener de 2010. Ho faig com a president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, l’entitat que va iniciar la demanda de la vegueria Penedès l’estiu del 2004, quan arreu de Catalunya el tema encara era a les beceroles.
En primer lloc vull felicitar-lo pel seu compromís per tirar endavant d’una vegada per totes l’organització de Catalunya en vegueries perquè s’adiu més amb la història i la realitat del nostre país, posant fi d’una vegada a les províncies i a les diputacions, tal i com estableix l’Estatut d’Autonomia (almenys abans de que li passin el ribot del Tribunal Constitucional). Ara bé, el que no entenc son les preses per aprovar-la ja, peti qui peti i, sobretot, perquè s’entesta en que siguin set les vegueries, i no pas vuit. És a dir les set de què sempre es parla des del govern, més la del Penedès que insistentment i massivament es ve reclamant des del territori i del propi Parlament de Catalunya. I no ho entenc sobretot després que el Ple del Parlament per majoria absoluta hagi aprovat d’iniciar els tràmits per al reconeixement del Penedès com a àrea funcional de planificació (16 de desembre de 2009).
Estarà d’acord amb mi, que des del Penedès portem anys parlant i debaten del tema de les vegueries en general, i de la del Penedès en particular, i que, possiblement, sigui aquest el territori de Catalunya on una major part de la població que hi viu sap de què es parla quan s’esmenten les vegueries. I es bo de recordar-ho ara que des de diversos llocs de poder territorial s’inicien campanyes en contra de les vegueries que amenacen els seus privilegis, fent servir els falsos arguments que la descentralització és més cara que la centralització o que es produirà una duplicitat d’organismes administratius.
Tant vostè com jo sabem, però, que l’objectiu de les vegueries és, precisament, el contrari: unificar els camps d’actuació de les administracions locals, nacional i estatal, apropar els àmbits de decisió als ciutadans, tot garantint la representativitat del territori, i poder planificar de forma harmònica el futur del país. Les vegueries signifiquen menys burocràcia i més democràcia, menys centralisme i més eficàcia. I per això em trobarà sempre al seu costat en la defensa de les vegueries, però no pas en la defensa d’aquest Avantprojecte que margina el Penedès, negant-li el dret a ésser vegueria. Un dret que li pertany per història i realitat, però, per sobre de tot, per voluntat manifesta de ser-ho.
La voluntat del Penedès en ser vegueria s’ha explicat, documentat i raonat per activa i per passiva (www.vegueriapropia.org). I s’ha fet evident mitjançant els acords de 63 ajuntaments que representen el 90% de la població, dels consells comarcals de l’Alt Penedès, del Baix Penedès, del Garraf i de l’Anoia, de 13 associacions empresarials que representen 2.500 empreses, de 130 entitats que aglutinen prop de 8.000 persones, i de la signatura de 12.500 ciutadans i ciutadanes (molts superiors als requisits establerts en els articles 4 i 6 del seu Avantprojecte). El Penedès és un clam: volem la vegueria Penedès!
Al Penedès volem posar fi a l’esquarterament decimonònic del nostre territori entre províncies (Barcelona i Tarragona), plans territorials (Tarragona, Metropolità i Comarques Centrals), delegacions del govern (Barcelona, Tarragona i Catalunya Central), ... El Penedès té prou força i entitat per constituir la vuitena vegueria de Catalunya, tot i que per població seria la quarta (450.000 habitants). I no volem ser vegueria per a ser especials, sinó per a contribuir millor al desenvolupament del nostre país. La vegueria Penedès és una necessitat per a la Catalunya d’avui i del demà.
Honorable conseller, potser val que més que s’ho repensi i ajorni l’aprovació d’aquesta llei tal i com està, o bé incorpori la vuitena vegueria del Penedès en el seu redactat, tal i com vol la majoria del Parlament de Catalunya i el partit polític al qual pertany que, precisament, és el que porta més temps reivindicant-la. Deixi la calculadora del poder de banda, i satisfaci les demandes de les bases territorials dels partits que estan en el poder i en l’oposició. Però, sobretot, satisfaci la demanda de la majoria de ciutadans i ciutadanes de les comarques de l’Alt Penedès, del Baix Penedès, del Garraf i de bona part de l’Anoia, i les seves institucions de constituir-se en la vuitena vegueria.
Res més. Sàpiga que pot comptar amb mi per impulsar les vegueries a Catalunya. Sàpiga també, però, que ens aquests moments hi ha vuit vegueries clarament definides al nostre país, i que no es pot aprovar una llei sense tenir-ho en compte. No deixi per demà el que es pot fer avui. Ara vostè pot fer servir la raó de la força des del govern, però a la llarga la força de la raó s’acabarà imposant i el Penedès serà la vuitena vegueria. Vostè pot passar a la història com el Conseller que ho va fer possible, o com el Conseller que ho va impedir temporalment.
Atentament,

 

Ramon Arnabat Mata
President de l’Institut d’Estudis Penedesencs

(Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.)