FÈLIX SIMON, El 3 de vuit, 16.10.2009, Caixa Penedès i la reordenació del sistema financer

La primera Caixa d’Estalvis espanyola va ser la de Madrid, fundada l’any 1838, i a Catalunya, la Caixa d’Estalvis i Monte de Piedad de Barcelona, el 1844. A partir de 1926, per a les caixes s’inicia el procés de reconeixement del seu caràcter d’entitats de crèdit. La reinstauració del sistema democràtic i la liberalització del sistema financer permeten l’equiparació de l’operatòria entre bancs i caixes. L’Estatut de 1979, permet el traspàs de competències exclusives a la Generalitat i que s’aprovi la llei de caixes d’estalvis catalanes de 1985, que les defineix com entitats sense ànim de lucre que tenen com a objectiu millorar el nivell social i econòmic del seu àmbit d’actuació.

A partir de l’any 1979 es permet l’obertura d’oficines dins de la pròpia Comunitat Autònoma, al Penedès en tenia 84; però és el 1988 que s’autoritza anar a tot l’Estat, i  de les 188 oficines (37% al territori Vegueria Penedès), es passa, a les 675 oficines, a finals del 2008. Una expansió molt accelerada amb un afany expansionista, que pot haver desvirtuat el model. Ara tan sols el 12% de les oficines són a la Vegueria Penedès, el 75% a la resta de Catalunya, i el 13%, a les comunitats de d’Aragò, València i Madrid. Però, una de les mesures de restricció de despesa, fruit del reflux del consum, va suposar fa uns mesos, l'anunci del tancament de 39 oficines, el 6% de la seva xarxa de sucursals

En l’actual procés de reordenació del sistema financer, impulsat pel Banc d’Espanya, que pot implicar pèrdua d’autonomia i més control de Madrid, s’argumenta que és per a guanyar dimensió i baixar la taxa d’impagats. Antoni Serra i Ramoneda, expresident de Caixa Catalunya, declarà a l’Avui el passat dia 9 que les integracions es fan per tancar oficines i reduir personal. Actualment, estan en marxa dues fusions de caixes catalanes:  la de Catalunya, Tarragona i Manresa, per un costat; i la de Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa per l’altre; la Laietana i Penedès, des de ja fa uns mesos, van desestimar participar-hi, i ara mantenen contactes per una possible fusió.

Malgrat hi ha qui pensa, que les fusions no son estrictament necessàries i són un mal negoci, des de fa uns mesos s’ha parlat d’aliances exteriors de Caixa Penedès, que podrien està buscant un soci a fora de Catalunya. A l’any 1991, es va constituir la societat INFODESA, participada a parts iguals per Caja Duero,  Caja de Navarra, Caixa Penedès i Cajasol, amb l’objectiu de compartir solucions tecnològiques. Actualment, Caixa Laietana, figura entre els seus clients, i això pot facilitar la fusió amb Caixa Penedès, que sigui quina sigui, la decisió que prengui, ha de garantir que la seva identitat continuï lligada al nostre territori, que no obligui a una nova denominació i a una nova marca.

D’aquí a tres anys i escaig, es complirà el centenari del naixement de l’entitat vilafranquina; el patrimoni d’intel•ligència i sensibilitat acumulada, impulsora de moltes de les activitats culturals i socials penedesenques, cal que segueixi lligat,  i amb compromís pel desenvolupament econòmic responsable i del patrimoni social del territori de la Vegueria Penedès.

Fèlix Simon
Membre de la Plataforma per una Vegueria Pròpia