FÈLIX SIMON, El Diari de Vilanova, 03.10.2008, El desgavell territorial o la força de la concòrdia

  • Imprimeix
Segurament, no estranyarà a ningú si diem que els srs. Jordi Bajet, Josep Antoni Blanco i Joan Ignasi Elena, alcaldes de Sitges, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú, no defensin la Vegueria Penedès. Des de la Federació X o des del mateix partit socialista, segueixen contemplant amb particular perplexitat la reivindicació de la majoria de ciutadans, entitats, empreses i ajuntaments del Penedès. I és que, a la pràctica, al Garraf, tots els ajuntaments, menys el de Canyelles que no ha votat cap moció, han aprovat en els seus plens municipals l’adhesió i el compromís de defensar, la creació de l’Àmbit Funcional de Planificació i la Vegueria Pròpia. Això representa el 97% de la població. Cal, però, afegir que els ajuntaments del Garraf, ben poc han fet per complir, entre d’altres, amb els compromisos adquirits . Si el lideratge polític rau en la capacitat de llegir situacions i creure en els avantatges dels canvis, vinguin de qui vinguin, no entenem com des del PSC, a nivell local, mai no ens hagin explicat les suposades raons de pes i les oportunitats favorables per la Regió Metropolitana. Bé podria ser que no n’hi hagués cap...! Tanmateix les reivindicacions de la majoria estan perquè s’actuï políticament ben a prop de la realitat complexa i canviant. Al Penedès s’ha apostat perquè la gent se senti reconeguda, valorada i representada en el si de la pròpia comunitat geogràfica i natural: el poble, la comarca, el territori. El PSC, pel que sembla, no ho vol veure així. Partim de la consideració de la manca de consciència política de la nostra societat i això es podria superar amb una participació popular ben àmplia. Els penedesencs, en nom de la identitat que donen els problemes comuns i l’espai on es circumscriuen, ens hem mobilitzat, perquè ja no volem ser més un objecte passiu de dret sinó actors implicats en el disseny dels futurs possibles. La nostra aposta de canvi consisteix a passar d’un Penedès, assetjat aquests darrers anys per una àrea metropolitana en expansió contínua i no gens natural, a un Penedès configurat i innovat a partir d’unes relacions amb què puguem experimentar i dibuixar les nostres singularitats. Una xarxa que podria anar creixent com un organisme viu, sense preses, tot establint intercanvis entre les societats locals, comarcals i veguerials més properes La globalització està provocant canvis substancials en tots els nivells i territoris. Nosaltres creiem que el Penedès és una sola peça i no podem acceptar cap mena de transformació destructora. Necessitem una gestió feta des del Penedès per a garantir una veritable sostenibilitat ambiental, l’optimització dels recursos, l’eficiència funcional i econòmica, la cohesió social. Comptat i debatut, demanem que l’estructura democràtica alliberi el cabal d’energies, ara somort però real, que ajudin a viure el territori amb esperit d’equitat. Aquesta és la identitat que voldríem per a nosaltres i que desitgem per a tothom. Perquè la identitat, a més d’estar vinculada a l’interès personal i col·lectiu, existeix i sobreviu si es manté oberta i integradora. Ara, desprès de ser aprovada la creació de l’Àmbit Funcional de Planificació territorial per al Penedès (l’Anoia, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf) el passat 5 de desembre per la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya, el govern ha de complir amb el mandat que ha rebut. I això sense més demora, al marge de la necessitat de revisar la Organització Territorial en el marc de la reforma de l’Estatut. No podem perdre més el temps. Recordem que en la sessió del govern del 29.07.2008 van ser aprovades les memòries prèvies a l’inici de la tramitació de l’avantprojecte de Llei dels governs locals de Catalunya i de la transició de les Diputacions a les Vegueries No ens poden desvirtuar l’herència rebuda ni fer-nos perdre aquella identitat on ens reconeixem. El Penedès és sobirà en el seu àmbit i mereix un respecte i una atenció prioritaris. Si les persones són la “nineta dels ulls” dels governs locals, demanem per a un territori fet de persones, una actuació diligent, abans no sigui massa tard. Senzillament, creiem que es pot viure millor. Oimés ara que els moviments socials construeixen alternatives al sistema. Per tant, donem pas a l’autodeterminació ciutadana, sobretot allà on es manifesta. No li fem una mala jugada. I treballem per la desaparició, per elevació, de certes actituds prepotents de determinats polítics que volen mantenir submisa la majoria de la població. Fèlix Simon Portaveu de la Plataforma per una Vegueria Pròpia