FÈLIX SIMON, El Punt, 10.08.2008, La VP una aspiració legítima

  • Imprimeix

 Un país sense estat com el nostre, ha de tenir, com a mínim, uns referents territorials clars, inequívocs i assumits per a la ciutadania. El govern del propi territori és un dels reptes més importants que tenen plantejades les societats avançades en el context de la globalització. Ara, la gent del Penedès com explica el reportatge PENEDÈS, UN CLAM, que podeu consultar a www.vegueriapenedes.cat, s’ha mobilitzat. Vol i reclama la Vegueria per tal de tenir veu pròpia i més sobirania, per a decidir el seu futur i aconseguir un espai propi, el de vuitena vegueria.
El nostre clam ve de la mateixa realitat. No podem esperar més, perquè les decisions que es prenen des de fora ja van decidint el nostre futur sense nosaltres. Persistir en un error històric, per indecisió, per no ser políticament incorrectes, entenem que és un greu error polític. Amb els acords de la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya (primer el 21.06.2006 i desprès el 5.12.2007), tenim dret a tenir ara mateix, l’Ambit funcional, però amb pes polític, no de suplència, com el que ens fan témer; un àmbit com els altres 7, amb tots els ets i uts legals, per a poder desplegar, des del Penedès, el corresponent Pla Parcial Territorial per a les comarques de l’Alt Penedès, Anoia, Baix Penedès i Garraf.
Les futures vegueries haurien de ser el resultat de la conjunció d’aspiracions de comunitats inferiors, municipis lliures i iguals. Amb la nova divisió territorial, seria un bon moment per fer cas del poble, quan per iniciativa pròpia -això no passa cada dia-, per dignitat i per a garantir el seu futur, s’autoorganitza per manifestar la seva voluntat i consens i anar més enllà de l’actual democràcia delegada i a distància. El govern actual de la Generalitat no pot negar la voluntat majoritària del 90% de la població del Penedès (Consells Comarcals, ajuntaments, empreses, entitats, etc). Aquest ha estat, precisament, el treball de la PVP. Els partits ho haurien de valorar i entendre com una aportació al país i convertir-ho en instància ferma davant del Govern.
El sistema de democràcia parlamentària, no esgota en absolut les possibilitats de participació ciutadana en la direcció de la cosa pública. Aspirem a tenir un poble unit territorialment, en lloc d’una massa de ciutadans passius amb molts drets i poques responsabilitats. Per això, el nombre final de les futures vegueries no hauria de ser partidista i s’hauria de consensuar per a reflectir la voluntat d’un poble en permanent evolució i no tan sols el voler de les institucions oficials.
En la nostra societat, sortosament, encara queda gent conscient, compromesa, valenta, que lluita pel bé públic tot transcendint els partidismes; que defensen els drets fonamentals, individuals i col·lectius i n’exigeixen el seu compliment. Des de la PVP treballem per la via de la lluita no violenta, però més tensa que les altres; que requereix coratge i compromís. Aquesta acció de promoure i refer comunitats humanes com a persones col·lectives porta a crear espais d’informació i de diàleg, de recerca de decisions consensuades.
Advoquem per l’aplicació concreta del principi de subsidiarietat, que és el dret de decidir i de gestionar des del territori. Es tracta que quedi el més reduïda possible la distància entre l’ens que pren les decisions i els individus als quals es destinen. Tot el que es pugui fer des del territori, no ha de venir de més lluny. L’esperit emprenedor, íntimament connectat amb la subsidiarietat, si s’ofega, o se’l fa passar amb raons, o es silencia, comporta la passivitat, la dependència i la submissió a l’aparell burocràtic; es perden valors socials i humans inestimables com qui llença el patrimoni. Com a catalans, volem avançar cap a una veritable democràcia participativa on hi comptin més les persones i el territori on vivim.

Fèlix Simon
Portaveu de la Plataforma per una Vegueria Pròpia