FÈLIX SIMON, El 3 de vuit, 6.10.2006, Els avantatges de la proximitat

  El principi general ho diu ben clar: “Res del que pugui fer la societat no ho ha de fer l’Administració, res del que pugui fer un nivell pròxim d’Administració no ho ha de fer un altre de més llunyà”. Però d’això la ciutadania no en veu gran cosa, malgrat les manifestacions al seu favor per part de les autoritats i l’esforç que diuen posar-hi. La pervivència de la duplicitat d’estructures i la fragmentació institucional i administrativa en molts nivells, produeix més aviat una sensació d’“opacitat democràtica”. En aquests moments l’administració local a Catalunya, a més de 946 ajuntaments, disposa d’un conglomerat de quasi 2.200 ens amb personalitat jurídica pròpia.

Tanmateix, el nou Estatut permet fer una nova ordenació territorial i administrativa. Les vegueries hi tindran un paper important com a ens supracomarcals de govern amb funcions de planificació territorial, d’assignació de recursos i de coordinació i de suport polític i tècnic als ajuntaments. Els consells comarcals, probablement, restaran com a gestors i executors de serveis locals delegats pels ajuntaments, la Generalitat i la Vegueria Pròpia. Tot haurà d’estar a favor d’una administració amb qualitat democràtica que millori els serveis públics sense incrementar-ne els costos, cosa no gens fàcil.

Caldrà saber aprofitar aquesta oportunitat per accelerar la modernització i reforma de l’administració pública a Catalunya, que es pretén basar, segons diuen, en quatre principis: simplificació, eficiència, subsidiarietat i responsabilitat. L’administració supracomarcal haurà de ser més reduïda, eficient i visible; i de més qualitat democràtica. El nou Estatut defineix 14 àmbits materials de competències locals, que s’haurien de saber repartir entre les vegueries, les comarques i els municipis, i garantir que tots els ens locals de segon nivell cooperin i serveixin als ajuntaments en l’àmbit de les seves competències.

Plantejant-ho en termes econòmics, cal dir que les quatre diputacions catalanes i els 41 consells comarcals gestionen un pressupost liquidat (any 2002) d’uns 1.200 milions d’euros, del qual, gairebé un 80% està finançat per les transferències corrents incondicionades de l’Estat. En el cas dels consells comarcals, el pressupost finalista per a la gestió de serveis arriba fins al 86%. Posats a la VEGUERIA PENEDÈS, quina quantitat es podria gestionar directament? Per exemple, per al 2007, un 9% del total del pressupost de les actuals diputacions, el mateix que rep la província de Lleida, amb menys població que nosaltres. Això representaria prop de 90 milions d’euros, molts més dels que ens dedicaran enguany, el 2006, en què difícilment es superaran els 50 milions.

Si doncs es complien les previsions, la nova divisió territorial pot donar, per fi, contingut al principi de subsidiarietat i seguir la línia definida com essencial per part de les instàncies europees sobre la proximitat dels serveis públics als ciutadans. Per això també serà més fàcil poder garantir que tots els ciutadans penedesencs, independentment de la grandària del municipi on visquin, puguin disposar d’uns serveis públics acceptables i potencialment més justos i millorables.