RAMON ARNABAT, La Fura, 22.07.05, Vegueria: l'hora de la veritat

 Semblava que això de la vegueria pròpia, o del Penedès, no passaria de ser una moguda de quatre “romàntics eixelebrats”, i resulta que l’activitat de la Plataforma per una vegueria pròpia ha aconseguit de portar aquesta qüestió al primer pla del debat polític penedesenc. El nombre d’adherits, tant a nivell individual, com col·lectiu, no fa més que créixer i estendre’s per les quatre comarques. Ajuntaments i Consells Comarcals comencen a pronunciar-se i, de moment, ho estan fent de forma majoritària a favor de la vegueria pròpia. Aquells que ni tant sols volien que se’n discutís s’han vist superats, i ara cal que donin resposta a les demandes de la gent del territori. Aquesta ha estat la primera victòria del col·lectiu impulsor de la proposta, davant l’intent d’amagar el debat per part del principal partit del Govern de la Generalitat.

Ara, però, calen nous passos i nous compromisos, sobretot si s’aprova la reforma de l’Estatut, ja que tot sembla indicar que el debat parlamentari sobre les vegueries no s’iniciarà formalment fins que tinguem nou Estatut. Per una banda cal demanar a les institucions que s’han pronunciat a favor d’una vegueria pròpia i als seus dirigents que siguin conseqüents, és a dir, que col·laborin en la campanya i que integrin en el seu discurs polític la proposta de la vegueria pendesenca. I això és especialment important en el cas dels alcaldes i presidents de Consells Comarcals que s’han trobat que la proposta del seu partit ha quedat en minoria. Aquesta és una bona ocasió per comprovar si aquestes autoritats institucionals representen a les seves corporacions i ciutadans, o bé el partit al qual pertanyen. Les mocions aprovades no poden restar com a fets anecdòtics, han de tenir una repercussió social i política.

Per altra banda, és de vital importància aconseguir que el compromís d’aquells partits que a nivell local i comarcal (CiU, ERC, ICV, PP) s’han posicionat a favor de la vegueria penedesenca, ho facin a nivell nacional. És a dir, que els parlamentaris i els membres del govern d’aquests partits defensin les posicions que defensen les seves organitzacions territorials, ja que en cas contrari tot plegat pot semblar un foc d’encenalls. I aquí cal l’esforç de la Plataforma pro vegueria pròpia, però sobretot dels militants i dirigents locals i comarcals d’aquests partits per convèncer les direccions nacionals d’aquesta opció, és a dir de les nou vegueries. Ara és l’hora de veure que les apostes d’alguns partits són fermes i conseqüents.