ÀNGELS PARÉS. 04.07.05, Intervenció al Ple Municipal de l'ajuntament de Sitges

  
Tenim davant nostra una oportunitat històrica, única i irrepetible, per esmenar l’actual proposta d’ordenació territorial i recuperar la identitat d´aquestes terres que avui reivindiquem. Veiem amb preocupació com, la proposta d´ordenació que fa l´actual Govern de la Generalitat, ens acosta ,cada cop més, a aquesta mena de Catalunya metropolitana, uniformitzadora i subsidiària de la gran capital. Tenim un país petit ,i no ens podem permetre de convertir-nos, per la vía del continuum urbà o pel camí d´una deficient descentralització administrativa, en un país-ciutat . Disposem d´una xarxa de viles i ciutats mitjanes ben comunicades, una xarxa de comunicacions acceptable i un orografia permeable que contribueixen a configurar la idea d´un país encara més petit, compacte i de vegades una mica massa uniforme. Davant d´això cal respectar al màxim les especificitats territorials que tenen vocació i voluntat de refermar una identitat particular. El Baix Penedès, l´Alt Penedès, el Garraf i l´Anoia compartim un espai comú i unes dinàmiques pròpies històrico-geogràfiques a les que no tant sols no hi volem renunciar, sinó que cal potenciar i desenvolupar en el futur fins a les darreres conseqüències. Aquest és un repte que il·lusiona a molta gent d´aquestes comarques. Ens cal gestionar millor els serveis públics i reforçar els trets identitaris, tot i que som conscients que aquests són valors que semblen cotitzar a la baixa en un escenari on les polítiques pragmàtiques marcades pels comptes de resultats del poder públic semblen tenir prioritat en aquest nou ordre globalitzador, on renegar dels propis orígens o fer comarcalisme, pot ser contemplat amb un cert menyspreu , practicat per algunes èlits falsament cosmopolites i rossegades per les noves tesis neoliberals. Des de la plataforma Per una vegueria propia, instem totes les forces polítiques, en tant que legítimes representants de totes les dones i homes d´aquest poble, que reaccionin per evitar que l´actual proposta d´organització en set vegueries, presentada pel govern de la Generalitat sigui executada sense debat previ, i sense tenir en compte ni escoltar les opinions de la gent. Més de 3000 adhesions ens donen suport, entre elles molts ajuntaments d´aquests territoris. En aquests casos és quan cal fer un veritable exercici de democràcia representativa. Respectar les diferents sensibilitats territorials , més enllà de dividir, contribueix a cohesionar el país. Les comarques esmentades tenim punts de coincidència , de compartir elements històrics comuns, unes quotes de benestar prou sòlides i un teixit econòmic i industrial compartit.
Tenim la sort de gaudir d´un país que encara s´articula al voltant d´una diversitat territorial que defensem i de la que ens hauríem de sentir orgullosos. Les nostres comarques també en són un bon exemple. Malgrat el que es digui, no som metropolitans, encara, tot i que el perill real d´acabar convertir-nos en ciutats dormitori pot fer que ens hi tornem irreversiblement. Ens tornem metropolitans, no per convicció sinó per una forma clara de colonització, d´ocupació extensiva i abusiva del territori. Proclamem la necessitat de donar suport als interessos reals dels municipis d´aquesta àrea de prop de 400.000 persones, un mida a escala humana i raonable que s´escapa de la proposta poc engrescadora d’incorporar-nos fatalment en una àrea de prop de 5 milions d´habitants, un rovell metropolità que ha saturat el sòl industrial i residencial. Ara, fruit d´això, nosaltres assitim a l´ocupació desenfrenada de territoris perifèrics. Aquests som nosaltres. Zones urbanitzades sense atractius visibles, despersonalitzades, i activitats econòmiques de poc valor afegit , poc intensives en mà d´obra i relativa qualificació professional com ho són la majoria de plataformes logístiques que s´escampen arreu. Tot i reconèixer la importància estratègica de la conurbació metropolitana i valorar l´oferta de serveis i oportunitats que dóna la capital del país; som i volem continuar essent “de comarques” , en el sentit ampli del nom i amb tot el que això implica i comporta. Físicament, l´Ordal o el Massís del Garraf ,ens recorden que la nostra és una realitat de rerepaís, necessari element de reequilibri respecte l´àrea barcelonina. Tenim unes especificitats pròpies i hem de ser capaços de gestionar el territori d´acord amb les nostres potencialitats. La nova proposta d´organització esquartera un cop més el que per a molts i durant segles ha estat una unitat territorial . Ara que se´ns obre una magnífica oportunitat de redreçament, sembla que ens esforcem a voler reproduir un model territorial que s´ha perpetuat massa temps al voltant d´una imposada i artificiosa divisió provincial. L´any 1987 se signava el Pacte del Penedès , un compromís acceptat per molts alcaldes d´aquests territori, també pels aleshores alcaldes de les tres capitals de comarca penedesenques i on es parlava de “realitat històrica i socieconòmica”. Els serveis mancomunats i altres fòrmules de col·laboració, han evidenciat que hi havia un objectiu comú. Lluny d´esvair-se, aquell esperit avui és més necessari que mai. Per aigualir el debat s´ha insinuat que les vegueries diposaran d´un poder relatiu, i que aquest, residirà bàsicament en els ajuntaments. Si com s´ha dit, a efectes de tranquilitzar-nos, l´ordenació territorial no ha d´afectar a la vida quotidiana dels seus habitants , és que hi ha alguna cosa que no funciona. Si les vegueries han de servir per tant poc, perquè tanta por a acceptar les legítimes reivindicacions d´aquests territoris? Tenim un territori que complementa la terra, la vinya i el vi, amb la indústria, els serveis, la pesca o el turisme, amb un entorn natural privilegiat i unes ofertes lúdiques o gastronòmiques singulars i de primer ordre. Avui , les ciutadanes i ciutadans d´aquest territori tenim la sensació d´estar perdent quotes de benestar. L´index ADEG 2004 de competitivitat territorial que gestiona l´Associació d´Empresaris del Garraf, amb delegació a la resta de comarques penedesenques, posa de manifest que la comarca del Garraf ocupa el darrer lloc de la llista en relació al nivell de benestar i sostenibilitat. Si el Garraf ocupa la 41 ena. posició, l’Alt i Baix Penedès no estan gaire millor, ocupen les posicions 33 ena i 38 ena, respectivament. Aquest indicador té en compte variables diferents com els llocs de treball, els llits hospitalaris, o els residus municipals i industrials en tones per km2. La pressió demogràfica, està fent que els serveis no creixin en paral·lel, ni aquí, ni enlloc. La colonització urbanitzadora, l´esquarterament del territori amb tota mena de vials comunicatius, la uniformització de centres d´oci, d´ofertes lúdiques i comercials que converteixen en clòniques , el que haurien de ser inequívoques senyals d’identitat. No ens deixem seduir pels cants de sirena que arriben de la capital i encara menys per adoctrinaments polítics sospitosament tendenciosos. És una oportunitat històrica que no podem deixar perdre.
El Garraf, l´Alt Penedès , el Baix Penedès i l´Anoia: Per una Vegueria Pròpia !!

Plataforma per una Vegueria Pròpia

Entenem que aquesta moció és una proposta feta des del coneixement del territori, des d’una visió de país que busca apropar l’administració als seus habitants, que contempla les dinàmiques econòmiques amb una interrelació dins d’aquest territori i que obre les portes a una nova estructura de Catalunya en la qual el valor preferent ha de ser el dels seus habitants i els serveis que els són necessaris.

I per això demanem el vot favorable de tots els polítics que amb independència del partit que representen creguin en la realitat penedesenca, realitat històrica i present i que ens ha de conduir a esdevenir una realitat cohesionada i real en el futur.

Àngels Parés Corretgé, portaveu d’Esquerra, en nom de la Plataforma Per una vegueria propia

Sitges, 4 de juliol de 2005