CASIMIR BOY I NUÑEZ. Diari de Vilanova, desembre 2004: Penedès vegueria!

  • Imprimeix
      
BOY I NUÑEZ, CASIMIR
Penedès vegueria!
Diari de Vilanova, desembre 04
     

Diuen que “cada terra fa sa guerra” i que malgrat l’allau de problemes que ens envolten i creixen dia a dia, encara en plategem de nous o potser son vells i per resoldre i que ara amb les noves propostes d’organització territorial de Catalunya es el moment de parlar-ne o callar per sempre.
Davant del nou model d’organització territorial de crear set Vegueries( incloent - hi el Alt Penedès i El Garraf en l’àmbit de la Regió I i el Baix a Tarragona ) , que entre d’altres propostes ens planteja el Govern, i sense que encara que no sigui oficial, sembla tenir el consens amb matisos dels partits que en formen part, han sorgit tímides veus als territoris del Penedès - Garraf reivindicant la VIII Vegueria, integrada per les comarques de l’Alt i Baix Penedès, el Garraf i potser part de l’Anoia. Mocions a alguns ajuntaments, suport d’entitats i col·lectius al Manifest pel Penedès promogut per l’Institut d’Estudis Penedesencs , però al mateix temps reaccions en sentit contrari de dins i majoritariament de fora del territori, defensant la integració en l’àmbit de la vegueria metropolitana o Regió I de les comarques esmentades.
Naturalment des de el prisma dels defensors de la vegueria Penedesenca, es poden i s’esgrimeixen arguments històrics, culturals, geogràfics, econòmics etc. per tal de justificar i raonar la proposta de la unitat dels territoris i d’un àmbit propi d’organització i gestió per contra l’argumentació en l’altre direcció, la de la integració en la vegueria Metropolitana ens fonamenta al meu parer, en parlar d’una “realitat” de comunicacions, mercat de treball, creixement urbanístic etc. un marc organitzat de facto basat en els límits de la Regió I dibuixada en les propostes de la Generalitat del període de la II República, legalitzat pel Pla Comarcal de Barcelona del 56
De raons en un sentit o d’altre en trobaríem a munts, però es per això que des de la meva subjectivitat territorial penedesenca voldria afegir al foc del debat, per tal de mantenir-ne la flama, les meves reflexions al respecte:
D’entrada manifesto que la dinàmica del creixement actual del nostre País es concentra en un centralisme del Cap ( gros ) i Casal, Barcelona i la seva àrea d’influència mes propera, la connurbaciò barcelonina abans Corporació Metropolitana que projecta una macro vegueria per raons diuen urbanístiques, mercat de treball, infrastructures etc. fagocitant territoris segons una dinàmica de creixement hereva del model de “desarrollismo” franquista consagrat a casa nostre pel “porciolisme” i que la progressia barcelonina ha assumit com a propi maquillant-ne les formes sense tocar el fons malgrat la democratització d’algunes institucions, es a dir seguint la lògica de la transició i sense plantejar cap ruptura de fons amb el model esmentat, on naturalment, la racionalitat en la planificació urbanística i la sostenibilitat del territori han quedat en segon terme desenvolupant-se un model que el va esgotant.
Com que Barcelona i el País necessita un aeroport mes gran per se competitius, en lloc de potenciar els altres existents o buscar una nova alternativa es mes fàcil engrandir l’actual, malgrat malmetem espais naturals i provoquem un impacte sònic sobre zones urbanes poblades, no importa sobre el paper els projectes no fan soroll.
Pot semblar que canviï de tema però es un exemple que entre d’altres il·lustra les afirmacions anteriors i ara hi portem el TAV, total ens sobra espai agrari.
Seguint aquesta lògica es proposa un model organitzat, que referent als límits de les regions o vegueries no es gaire nou.

Un model de creixement que com una taca d’oli s’escampa esgotant el territori i no en tenim tant, hem de trencar aquesta dinàmica , ha d’ésser el Govern qui planifiqui segons les necessitats reals de País, des de la racionalitat i la sostenibilitat amb el consens dels territoris i els agents econòmics. Per això quan sentim que si no estem dintre de la regió metropolitana ens exclourem de poder decidir, decidir el què?, o que no tindrem tants avantatges per accedir al mercat de treball o als serveis, es que ens posaran nous burots a mes a mes dels actuals peatges?.
Sembla que sense les comarques de la possible VIII Vegueria no pot haver-hi regió o vegueria metropolitana, començarem a creure que som el melic o la pedra angular de la nova organització territorial, quan l’accés al treball, serveis etc. no es una qüestió exclusivament de territori, si no de comunicacions i formació, sobre tot en temps de tanta mobilitat laboral, s’ha de trencar el model radial de comunicacions i fomentar les transversalitats.
Penso al reivindicar la VIII vegueria del Penedès que no únicament els arguments, geogràfics, històrics i econòmics son els mes importants si no la necessitat de frenar aquesta mena de taca d’oli que des de Tarragona i Barcelona es va estenent, fagocitant territori i homogeneizant un model de País que no es ben segur que sigui el que ens convé, no volem ser l’eixida de cap àrea metropolitana, si no la ròtula que equilibri el creixement costaner amb les necessitats de la Catalunya Central, es una qüestió d’higiene en el model de planificació d’aire i propostes noves davant del regust a ranci del que ens posen damunt la taula.
Com podem pertànyer a una vegueria metropolitana que no més pensa en créixer i encara no ha resolt la seva pròpia organització i funcionament del nucli central de la mateixa, aniran cap a una mena de Consell de Cent dels municipis de l’antiga Corporació Metropolitana com hi ha qui proposa?, es a dir dissoldre els actuals municipis mes propers a Barcelona en un de sol i dividir-ho en districtes , serà aquest el model cap a on es vol anar, tenint en compte el creixement de taca d’oli de continuïtat urbana, masses dubtes plantejats.
Abans de plantejar models que segueixen mimèticament una dinàmica unidireccional de desenvolupament territorial ens cal reflexionar i buscar propostes equilibrades des de tant el punt de vista humà com del territori i tots els factors que hi participen i a priori no bandejar cap possibilitat de debat, la proposta d’una VIII vegueria al Penedès pot ésser a banda dels raonaments i fonaments que s’esgrimeixen des de el punt de vista científic, un punt d’inflexió per construir un model de País diferent del que anem arrossegant.
No mes ens cal ésser valents i obrir el debat sense prejudicis, pensar en el territori i els seus habitants i no fer tants càlculs electorals, és possible?.